Carn d'Olla

Rovira Roure, un alcalde oblidat


Dona nom al principal carrer de la Zona Alta de Lleida, però és un dels paers en cap de la ciutat més oblidats, tant per la febrada de memòria històrica que li va agafar al tripartit, com per la pròpia Paeria. Però un alcalde com Joan Rovira Roure hauria de tenir un mínim d'espai al record col.lectiu, sobretot ara que està a punt de complir-se el 75 aniversari del seu execrable assassinat, doncs va ser afusellat al cementiri de Lleida el 27 d'agost de 1936 per les milícies anomenades antifeixistes. Tenia 37 anys. Rovira Roure, diputat al Parlament per la Lliga Catalanista des del 1933, havia estat elegit alcalde de Lleida pel mateix partit el juliol del 1935. Eren temps convulsos i al gener del 1936, el president Lluís Companys el va nomenar comissari delegat de la Generalitat a Lleida, l'únic de la Lliga en què el president màrtir va confiar de tot Catalunya. Al febrer, però, va dimitir. El 18 d'agost, un mes després de sufocat a Lleida l'aixecament militar de Franco, l'alcalde Rovira Roure és detingut per les milícies i el dia 27 es jutjat pel Tribunal Popular a la Paeria, malgrat la immunitat parlamentària que li donava la seva condició de diputat al Parlament. Al judici sumarissim se li va negar la possibilitat de defensa, i aquell mateix dia va ser afusellat. Les raons, doncs perquè era un home profundament religiós i perquè la nit del 5 de gener d'aquell any s'havia celebrat a Lleida, amb permís escrit de la Generalitat republicana, això sí, l'única cavalcada de Reis que es va fer a una ciutat gran de Catalunya. Joan Rovira Roure va estudiar als Maristes i era advocat de l'Estat. El seu sou com alcalde, de 1.000 pessetes, l'entregava cada mes a beneficència. Cap govern municipal de la democràcia ha tingut el coratge de fer fora el seu nom de l'avinguda que vertebra la Zona Alta de Lleida, tot i les veus que l'assenyalaven, sembla que bastant infundadament, com a franquista.
No hi ha notícies de que a Lleida s'estigui preparant cap acte en record de qui fou el seu alcalde quan va esclatar la guerra civil. Com tampoc hi ha notícies de que ningú s'hagi atrevit, a Lleida, a recordar també els prop de tres-cents sacerdots que, aquest estiu també farà 75 anys, van ser assassinats a Lleida per les mateixes milícies, una de les matances de religiosos més espantoses que es recorden de la guerra civil i que taca de sang el nom de Lleida. Recordem-los i honorem-los tots, els morts, les víctimes d'aquella salvatjada, perquè d'innocents n'hi van haver a tots dos bàndols.    


Ager Sedetanus