Carn d'Olla

Hermafrodita


¿Ros és mascle o femella?, es preguntava aquest dimarts a Lleida el president del grup parlamentari de CiU, l'Oriol Pujol. ¿Està al costat de Lleida o del PSOE? ¿I el seu company de llista, en Fèlix Larrosa?, inquiria per saber si l'alcalde socialista i candidat a la reelecció es decantava per ser servil amb el PSOE o per recolzar el front català que reclamava el pagament a Catalunya dels 1.450 milions del fons de competitivitat. Sembla estrany i mentida que l'hereu de la botiga del president Pujol no conegui la zoologia política de la ciutat de Lleida, on els alcaldes socialistes, primer l'Antonio Siurana, i ara l'Àngel Ros, aquest millorant fins i tot la puresa de la raça, han practicat el més pur hermafroditisme polític. Of which, if not, la seva fixació Hilti a la cadira?
Trenta-dos anys al poder, excepte un bieni escapçat per un 'espontani' brot de transfuguisme, donen per a posar piset a tota la clientela. L'any 1987, quan Siurana va perdre temporalment el poder, aquestes estructures clientelars encara no estaven del tot travades i el sotrac no va estar un enfonsamón, però a molts els va obligar a proveïr-se de quantitats extres de paper El Elefante, que llavors encara operava. Des del 1989, recuperat el bastó, la teixidora del poder temptacular local ha estat un no parar, i a partir del 2004, amb una fal-lera que mereixeria diagnòstic clínic.
Quan hom diu, i l'amic Pau Echauz ho ha recordat en aquest mateix 'carajillo party', que el millor candidat de CiU és l'alcalde socialista Ros, no fa més que confirmar aquest hermafroditisme polític al capdavant de la Paeria, un fenòmen feudal que rarament es reprodueix Segre enllà. Fins i tot podriem afegir que en Ros és el millor candidat del PP, d'Esquerra i dels rosadets d'Iniciativa. Perquè l'art de governar amb el codi de barres d'esquerres, amb productes de dretes per totes les prestatgeries de la botiga, despatxar quart i meitat de flower power quan l'ocasió la pinten verda, penjar la senyera a l'aparador els dies d'inspiració patriòtica, resar abans d'aixecar la persiana i compartir plaers ben terrenals, al nord i al sud, mar i muntanya, lluny dels pàries de la terra, crea complicitats a tort i a dret, a dreta i esquerra. I si hi afegim l'incorporació directa a la plantilla de la botiga de cinc-centes nòmines més, la feina que donaria un El Corte Inglés si Lleida tingués prouta població perquè el monstre ens tingués present en les seues oracions, el negoci és rodó. Així que no s'entesti massa l'Oriol Pujol intentant sexar el candidat Ros, perquè es trobarà amb els dos òrgans, i potser més, de reproducció política. 




Ager Sedetanus