L'Incendi

Werher Zaballos

      En l’ambient polític i mediàtic de Lleida hi ha dues qüestions que floten, preguntes que per ara, no tenen resposta. La primera és com resoldrà Àngel Ros la compatibilitat entre l’alcaldia i el partit i si aquest fet obrirà una cursa successòria, que l’obrirà, no en tingueu cap dubte, sempre hi ha qui vol ser califa en lloc del califa. L’altra podria cotitzar en les cases d’apostes i es refereix a la capacitat de resistència del que ha de ser líder de la molt lleial oposició al govern de la Paeria. ¿Quant durarà Joan Ramon Zaballos en el seu nou càrrec? ¿Aguantarà tot el mandat municipal? ¿Qui li posarà més entrebancs per a desenvolupar la seva tasca, l’alcalde i tot el seu equip, o la mateixa federació que el va designar per a aquesta guerra?

   Sembla ser que les ferides internes obertes per la designació de l’independent no s’han tancat i els resultats electorals a Lleida ciutat encara couen i molt entre molts membres del comitè local de Convergència. La llista de Zaballos va perdre uns mil cinc-cents vots respecte del 2007 i els descontents atribueixen aquesta deserció de votants a la mateixa condició independent de Zaballos i a que no va voler ser més canyero amb Ros. Diuen que això no hauria passat si el candidat hagués estat “dels nostres”, o sigui dels seus, un home o una dona amb carnet de CDC. Les crítiques han arribat més amunt i l’autoritat de Ramon Farré ha estat qüestionada perquè se’l fa responsable de la desfeta.

   La mateixa urgència de la designació no va ajudar a que Zaballos fos acceptat entre els militants del partit. Una de les proves més evidents del malestar és que Alexis Guallar, que volia optar a ser el candidat, va renunciar a formar part de la llista en els primers llocs i es va col·locar entre els darrers i els suplents. Guallar seria ara un dels que anirien repetint “jo, ja us ho havia dit”, però quan hauria d’haver plantejat la seva oposició a la designació, si ho va fer, no ho va fer amb prou contundència. En conseqüència Zaballos va ser acceptat per la militància de manera formal i oficial però sense llençar coets i bengales.

   Un dels aspectes més curiosos de tota aquest episodi està en que si els militants avui crítics haguessin exigit l’elecció del candidat segons marquen els Estatuts, Zaballos s’hauria vist obligat probablement a participar en unes primàries enfront del mateix Guallar. Encara és més curiós saber, però, que si CDC va adoptar el sistema de primàries per escollir candidat es deu a que en el darrer congrés del partit, dos militants convergents de Lleida, van presentar esmenes als Estatuts en aquest sentit i van ser aprovades sense problemes. Els noms d’aquells dos compromissaris són Isidre Gavín i Alexis Guallar. La pregunta que queda en l’aire és: ¿perquè Guallar no va exigir primàries tal i com contemplen els Estatuts que ell mateix va proposar i aconseguir reformar?

   Zaballos és un admirador confés de Goethe. Una de les obres de joventut d’aquest geni de la literatura és Werther. El jove Werher cau perdudament enamorat d’una noia ja compromesa per al matrimoni amb un altre home. Incapaç d’aconseguir el seu amor, el dissortat protagonista de la novel·la demana una pistola que li porta la seva estimada i acaba suïcidant-se. Werther Zaballos s’ha enamorat perdudament de la missió que li tocarà representar però caldrà que vagi en compte perquè la seva enamorada, com en la novel·la, no li correspon. Només esperem que aquesta història no acabi com en la novel·la, si més no en el sentit literari. A dues setmanes del primer ple de la Paeria, CiU s’enfronta a un problema, cremar o no cremar el candidat. Recordeu que és el setè que opta a l’alcaldia.

Pau Echauz