Fotem el camp d'una puta vegada
Crònica del 2025, un escenari que
potser no està tan allunyat d'una realitat perfectament possible
Any 2025. Els presidents de les comunitats autònomes, uns ens feudals que
s'agrupen sota un estat anomenat Espanya protesten davant el govern de Madrid perquè els
carrers dels seus pobles i ciutats estan cremant. La virolla no arriba per
mantenir els milers de mestres, metges i infermeres, policies i bombers que
tenen a sou i en abundància. Tampoc no els arriba per pagar els llibres i els
ordinadors portàtils a les escoles. Els mandamasos andalusos i extremenys, al
seu torn, esbufeguen al despatx del president espanyol, a la Moncloa, perquè no
saben com garbellar la legió d'aturats que col·lapsen els menjadors socials. A
Andalusia l'índex d'atur ja ha arribat al 48% de la població activa. A
Extremadura ja supera el 40%. Només un 20% d'aquests parats perceben
la misèria en què ha deixat el subsidi d'atur el govern central, després d'una
dotzena de retallades perquè tampoc té un ral per assegurar aquesta bossa de
beneficència. Hi han hagut revoltes al carrer i enfrontaments violents entre
indígenes i immigrants magribins i africans del sud. La gent de l'est d'Europa
i Amèrica del Sud ja fa temps que ha tocat el dos, veient que aquí començaven a
estar pitjor que als seus països.
El president gallec, al seu torn, renega del seu homòleg a Madrid perquè fa
deu anys que Galícia no rep un euro per mantenir la xarxa de carreteres que a
principis de segle va estendre's com els braços d'un pop. El tren d'alta
velocitat ja fa uns quants anys que és aturat per manca de manteniment i de
recursos per subvencionar els quatre viatgers que portava cada dia de Madrid a
Santiago de Compostel·la. El president murcià i el valencià blasmen contra el
capitost capitalí i el seu govern perquè el corredor ferroviari que els havien
promès que recorreria la costa mediterrània s'acaba a la gran estació de
mercaderies d'Amposta, nova de trinca i que concentra la recepció de
mercaderies que el nou Estat català exporta a Europa. També n'estan farts
d'haver de pagar al peatge d'Ulldecona per creuar fins a França, i tips dels
aranzels que han de dipositar cada vegada que porten productes al moll
ferroviari d'Amposta.
Canya als catalans
Les presidentes de les dos castelles, i el seu correligionari aragonès,
explosius i carregats de flaire mesetari, proposen mesures més enllà de pidolar
calés a Madrid, que també en necessiten i molts. En primer lloc perquè volen
reobrir el pas de Canfranc per poder exportar la seva pobra producció primària
directament a Europa, sense haver de donar negoci als cada vegada més revoltats
bascos o pagar peatge per creuar fins a la Jonquera. El port de València queda
massa lluny i no està prou preparat per les mercaderies. El tren d'alta
velocitat Madrid-València fa anys que també està aturat per ruïnós, i mai va
preparar-se per portar altra cosa que no fossin estiuejants, polítics o
funcionaris subvencionats. Les castellanes i l'aragonès plantegen bloquejar la sortida
de qualsevol gènere per les duanes de Fraga i Vinaròs, i proposen fer pagar als
catalans una taxa de cent euros només trepitjar Espanya en concepte de despeses
de duana i d'aportació al manteniment d'unes carreteres on fa anys que no s'hi
ha dipositat un pegat d'asfalt. Recorden que l'any 2013 ja es va aplicar una
taxa similar als gibraltarenys que creuaven cap a La Línea, cap a Espanya. La
idea fa patxoca al president del govern, i un parell dels seus ministres,
presents, esclaten de satisfacció. Un d'ells és l'encarregat de l'Exèrcit, que
fa temps que proposa mesures contudents contra els secessionistes bascos, ara
en plena 'guerra' per la independència del seu territori, alliçonats pel que va
passar fa deu anys al nordest de l'Estat al qual encara pertanyen i on
reten homenatge al seu monarca, Felip VI. La presidenta de Castella i Lleó
aprofita per recordar-li al ministre de la Guerra que ha de complir la seva
promesa de rescatar, al preu que sigui, el grup de setze 'soldats espanyols'
detinguts fa dos mesos a Barcelona pels Mossos d'Esquadra després d'assaltar el
Palau Marc, la seu del departament de Cultura, per proclamar que 'Cataluña es
España'. La líder castellana nega que hi hagués agressions als funcionaris i a la
consellera del departament, ni de bon tros amenaces de mort. El ministre no bada
la boca. Un assessor li xiuxiueja a l'orella que hi ha més d'un centenar
d'aquests 'valents' detinguts a les presons catalanes per 'actes de patriotisme
espanyol', i que el seu alliberament es negocia 'en paquet' amb la
Generalitat.
Espanya truca a la porta altra vegada
El president del govern central els plora, també. La diplomàcia espanyola
està negociant encara l'encaix d'Espanya a la Unió Europea, d'on va ser
descavalcada provisionalment quan fa deu anys es va quedar escapçat el seu
Producte Interior Brut -un 21%- per la secessió d'una d'aquelles comunitats
autònomes, farta fins i tot de rebre aquesta denominació ofenosa. Brussel·les
considera que un Estat que perd de cop un de cada cinc euros que genera la seva
activitat econòmica i que veu fugir un dels seus principals finançadors, ha de
passar altra vegada per l'adreçador, no fos que hagués de ser incorporat al
grup de països de l'Est que han completat l'Europa dels 29 i que ara reben
fons comunitaris per sobreviure, com li va passar a Espanya l'any 1986. L'estat
29, Catalunya, va entrar ja fa una colla d'anys amb els deures fets i la
factura pagada, amb Europa, a bastament. Ara li va bé, pagant deutes anteriors,
encara, però concentrant un desenvolupament fabril, agroindustrial, científic i
tecnològic que la situen a la primera divisió europea de les societats que
poden treballar sense penyores pel benestar dels seus ciutadans, cohesionades i
lliures.
Ager Sedetanus
(La Mala Setmana del número 26 de La Quera, que a partir d'avui ja teniu als quioscos!!)
