LA MALA SETMANA
L'avellana connection
O de com l'exconseller Llena paga, a preu d'or, un informe sobre aquest fruit sec a l'agència de detectius que va espiar al seu rival Àngel Ros i al periodista que va destapar el seu 'pilotasso' urbanístic a les Valls d'Àneu.
L'agència de detectius Método 3, protagonista del recent escàndol d'espionatge que porta de corcó a bona part de la tropa política catalana, va tenir força feina l'any 2007 al voltant de qui llavors era conseller d'Agricultura, Joaquim Llena. No només va fer el famós informe sobre l'avellana, cent folis plens de vaguetats pels quals la conselleria va pagar 30.000 euros, sinó que també es va dedicar a espiar al periodista del diari 'El País' que havia destapat un grapat d'irregularitats urbanístiques a Alt Àneu en què estava implicat el mateix Llena, exalcalde i regidor del municipi. Fa quinze dies, el diumenge 17 de març, 'El País' revelava que l'agència Método 3 havia rebut l'encàrrec, no deia de part de qui, d’esbrinar d'on treia aquest periodista la informació que va fer trontollar Llena al càrrec, però que al final va sortir-se'n net de pols i palla. Concretament, el diari explicava que Método 3 va detallar totes les trucades que havia fet el periodista que signava les informacions que perjudicaven Llena, així com la identitat dels seus interlocutors i el seu signe polític.
Qui podia tenir interès en saber d'on coi treia aquest periodista la informació sobre els tripijocs urbanístics de Quim Llena a Alt Àneu? La pregunta queda de moment sense resposta, però el cert és que aquell mateix any 2007, només quatre mesos després que esclatés l'escàndol que va obligar Llena a dimitir com a regidor d'aquest municipi pallarès, la conselleria d'Agricultura va encomanar a l'agència Método 3 un informe sobre el cultiu de l'avellana a Catalunya. Era només un dels 2.500 estudis que el tripartit va encarregar aquell any a diferents empreses afins als partits que el composaven i en els que es va gastar 31 milions d'euros. Però potser el més estrafolari va ser contractar una agència de detectius per tal de furonar els camps d'avellaners de Tarragona.
'La realitat socioeconòmica de les explotacions dedicades al cultiu de l'avellaner a Catalunya', un plec de papers que en bona part reprodueixen normativa europea, va ser adjudicat a Método 3 mitjançant un procediment de contractació restringit al que es van presentar altres dos empreses....vinculades a Método 3. Però no acaben aquí les curiositats que envolten aquest encàrrec. Qui el va signar va ser la mà dreta de Llena a la conselleria, Mònica Lafuente, cap de gabinet del conseller, quan aquest tipus de treballs acostumen a vehicular-se a través de les direccions generals. Lafuente va signar el contracte el dia 1 d'agost de 2007 amb el director de l'agència, Francisco Horacio Marco Fernández. Sis dies després, el 7 d'agost, la mateixa Mònica Lafuente signava la factura que li presentava Método 3, donant el vist i plau a ingressar 25.863 euros més 4.138 d'IVA en un compte corrent del BBVA a nom de Método 3. Després diran que l'Administració paga tard.
Però, què es va pagar realment amb aquests 30.000 euros?.........
(Extracte de la primera part del reportatge de la secció 'La Mala Setmana' de la revista satírica lleidatana La Quera', en la seva edició del mes de març, que des del dimecres passat està ja als quioscos)
HOMILIES
Banquers, jutges, notaris i polítics,
lliureu-vos a la policia
Per què els ciutadans collats per una hipoteca abusiva no poden defensar-se de la voracitat de la banca, dels jutges mercenaris i dels notaris semenfotistes? Per què les immobiliàries poden fer dació en pagament i els ciutadans no? Per què milers de persones van signar una hipoteca sense saber que el preu que pagaven pels diners deixats mai baixaria d’un topall? Per què els ajuntaments encara segueixen cobrant l’impost de plusvàlua als pobres desgraciats desnonats?
Banquers i empleats dels banquers sense escrúpols; jutges que han aplicat la llei interpretant-la a favor del més poderós; notaris que han fet la vista grossa davant unes escriptures carregades d’engany i de verí cap a la part més dèbil, quan la seva obligació era vetllar per la puta fe pública; alcaldes i regidors que han mirat cap un altre costat mentre els més vulnerables de les seves urbs els pagaven un tribut immoral que escarnia encara més la seva misèria. I polítics amb el poder de legislar que durant cinc anys, des que va començar el drama dels desnonaments, no han tingut collons ni ovaris per reformar unes lleis injustes.
Aquest és el panorama que envolta, a Espanya, les legions de desheretats per les hipoteques enverinades i unflades durant la bombolla immobiliària. Només a Lleida, més de cinc mil famílies s’han quedat al carrer (sort n’hi ha hagut de parents, amics i altres refugis), centenars de milers a tot l’Estat.
Ha estat Europa, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, qui ha hagut de fotre-li un mastegot a banquers, jutges i polítics espanyols al decretar que cap persona pot ser foragitada de casa sense sentència judicial i cardar-se el ‘desnonament exprés’ que va aprovar el govern progre d’en Zapatero. Tímidament, els covards del Tribunal Suprem, al veure que des d’Estrasburg els llegien la cartilla, han dit ara que les clàusules que impedeixen baixar d’un cert sostre la quota hipotecària són abusives si estaven amagades. Quina barra!! Així, i fins ara!! Ara, els miserables del govern Rajoy, comencen a bellugar el cul i plantegen que la dació en pagament sigui retroactiva, però només en casos d’extrema pobresa. També, els que vulguin deslliurar-se de l’impost de l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (la plusvàlua de tota la vida) perquè els hi ha arravatat el banc o caixa, hauran de ser pobres de solemnitat. Sobretot, sobretot, protegiu a la banca, malparits. I tapeu-vos el cul i les misèries entre vosaltres, PSOE i PP.
Us hauríeu de lliurar a la policia, banquers, jutges, notaris i polítics, abans que el poble us faci una cara nova.
(Aqui teniu les 'HOMILIES' de la revista satírica La Quera d'aquest mes de març, que des d'avui podeu trobar als quioscos, carregadeta de temes punyents i de dibuixos esconyants)
lliureu-vos a la policia
Per què els ciutadans collats per una hipoteca abusiva no poden defensar-se de la voracitat de la banca, dels jutges mercenaris i dels notaris semenfotistes? Per què les immobiliàries poden fer dació en pagament i els ciutadans no? Per què milers de persones van signar una hipoteca sense saber que el preu que pagaven pels diners deixats mai baixaria d’un topall? Per què els ajuntaments encara segueixen cobrant l’impost de plusvàlua als pobres desgraciats desnonats?
Banquers i empleats dels banquers sense escrúpols; jutges que han aplicat la llei interpretant-la a favor del més poderós; notaris que han fet la vista grossa davant unes escriptures carregades d’engany i de verí cap a la part més dèbil, quan la seva obligació era vetllar per la puta fe pública; alcaldes i regidors que han mirat cap un altre costat mentre els més vulnerables de les seves urbs els pagaven un tribut immoral que escarnia encara més la seva misèria. I polítics amb el poder de legislar que durant cinc anys, des que va començar el drama dels desnonaments, no han tingut collons ni ovaris per reformar unes lleis injustes.
Aquest és el panorama que envolta, a Espanya, les legions de desheretats per les hipoteques enverinades i unflades durant la bombolla immobiliària. Només a Lleida, més de cinc mil famílies s’han quedat al carrer (sort n’hi ha hagut de parents, amics i altres refugis), centenars de milers a tot l’Estat.
Ha estat Europa, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, qui ha hagut de fotre-li un mastegot a banquers, jutges i polítics espanyols al decretar que cap persona pot ser foragitada de casa sense sentència judicial i cardar-se el ‘desnonament exprés’ que va aprovar el govern progre d’en Zapatero. Tímidament, els covards del Tribunal Suprem, al veure que des d’Estrasburg els llegien la cartilla, han dit ara que les clàusules que impedeixen baixar d’un cert sostre la quota hipotecària són abusives si estaven amagades. Quina barra!! Així, i fins ara!! Ara, els miserables del govern Rajoy, comencen a bellugar el cul i plantegen que la dació en pagament sigui retroactiva, però només en casos d’extrema pobresa. També, els que vulguin deslliurar-se de l’impost de l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (la plusvàlua de tota la vida) perquè els hi ha arravatat el banc o caixa, hauran de ser pobres de solemnitat. Sobretot, sobretot, protegiu a la banca, malparits. I tapeu-vos el cul i les misèries entre vosaltres, PSOE i PP.
Us hauríeu de lliurar a la policia, banquers, jutges, notaris i polítics, abans que el poble us faci una cara nova.
(Aqui teniu les 'HOMILIES' de la revista satírica La Quera d'aquest mes de març, que des d'avui podeu trobar als quioscos, carregadeta de temes punyents i de dibuixos esconyants)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)