El jutge vol saber si la Llotja es va pagar amb diners procedents d'una operació delictiva

El passat 16 de desembre, el titular del jutjat d'Instrucció nº 30 de Barcelona va iniciar una investigació per esbrinar si la Llotja de Lleida es va pagar amb diners procedents d'una operació delictiva. El jutge vol saber si els 50 milions que Caixa Catalunya va pagar pel solar annexe a la Llotja i que van servir a la Paeria per aixecar-la, van ser un 'preu polític' conxorxat entre Narcís Serra, expresident de Caixa Catalunya, exministre del PSOE i exlíder del PSC, i l'alcalde Àngel Ros. La investigació s'obre després que la CUP presentès una querella criminal denunciant tot un seguit d'irregularitats i possibles delictes en l'operació. La CUP va presentar la querella atenent les informacions que va publicar la revista La Quera el 2013. Com al Carajillo entenem que el treball d'investigació de La Quera, al llarg de diversos mesos i amb amenaces de querella de l'alcalde Ros incloses, paga la pena que sigui conegut per la ciutadania de Lleida, acte seguit reproduïm els diferents reportatges que la revista va publicar sobre la fosca operació político-econòmica que va permetre aixecar el polèmic edifici, prototipus dels excessos polítics durant la bombolla del totxo.











Vint anys sense Jaume Perich

"Només demano respecte pel meu dret a no respectar res"

El gat del Perich. In memoriam

Ximi


Comunicat Comú de Lleida


Àngel Ros calla davant l'incompliment d'inversions d'Arnó pels radars: 270.000 euros que haurien d'anar a seguretat vial dels lleidatans

El Comú de Lleida exigeix explicacions per la connivència de l'alcalde amb la UTE i demana que l'equip de govern faci públics els contractes de totes les concessions perquè la ciutadania pugui fer el control que no fan ni Ros ni l'”oposició”. L'informe jurídic que va fer a corre-cuita la Paeria ens sembla del tot insuficient ja que deixa enlaire la majoria de preguntes que es fan els ciutadans després de conèixer el desgavell de gestió dels radars. Ni l'informe ni l'alcalde han explicat als seus conciutadans per què hi ha centenars de milers d'euros recaptats en multes que ni l'empresa ni la Paeria han invertit en seguretat vial malgrat tindre'n l'obligació. Per tots els motius que exposem, i amb voluntat de practicar tota la transparència que trobem a faltar en aquest equip de govern, el Comú de Lleida ha decidir fer públic el contracte de la Paeria amb Arnó-Sice on es detallen els incompliments en la gestió de semàfors, cinemòmetres, control d'accessos, semàfor vermell i càmeres.

El Comú de Lleida va fer pública el passat 17 de gener una denúncia sobre les nombroses irregularitats detectades en la gestió dels radars, i va exigir respostes a l'alcalde de Lleida. El sr. Àngel Ros s'ha limitat a exposar les conclusions d'un “informe preliminar de concessions” on, segons Ros, es desestimen les reclamacions de 2,3 milions d'euros que feia Arnó-Sice. Malgrat que l'hem convidat reiteradament a donar resposta a totes les preguntes que ha generat el despropòsit de la gestió dels radars, Ros manté silenci.
En el nostre afany de cercar la total transparència en l'acció de govern, el Comú de Lleida ha decidit fer públic el contracte de l'ajuntament amb Arnó-Sice “Servei per a la gestió dels elements del servei públic municipal de control de trànsit i de seguretat vial: semàfors, cinemòmetres, control d'accessos, semàfor vermell i càmeres”. La concessionària, que al setembre ja tenia garantits ingressos via multes per valor de 444.325 euros, està incomplint de dalt a baix els compromisos d'inversió contrets en el contracte sense que l'equip de govern del senyor Ros estigui informant la ciutadania d'aquesta realitat flagrant. La UTE ha deixat d'invertir fins ara 270.456,96 euros que havien de repercutir en diverses millores vinculades a la seguretat vial dels lleidatans mentre Ros s'ho mira sense moure un dit, demostrant una preocupant connivència amb una empresa que incompleix tots els compromisos que detallem a continuació.

Millores en elements semafòrics i connexions
L'empresa hauria d'haver enllestit (durant el primer any de contracte, que es va complir el 22 de novembre de 2014) la semaforització de la rotonda de davant del cementiri (42.165 euros). Pel que sembla, davant la urgència per portar a terme aquesta millora, la Paeria va assumir l'execució i el cost d'aquesta semaforització. Això suposarà que la concessionària s'estalviï els diners que hi havia de destinar o bé la Paeria, amb transparència, buscarà un altra inversió i farà tots els tràmits necessaris perquè aquest canvi d'inversió sigui transparent i els lleidatans no hi perdem ni un euro? No tenim constància que s'hagi fet la obligatòria auditoria de la situació actual de la xarxa de comunicacions que, segons contracte, s'hauria d'haver enllestit el passat mes d'abril, amb una dotació de 6.450 euros. Molt més quantiosa és la inversió en connexions i comunicacions, valorada en 73.450 euros i que no s'ha portat a terme.

Millores en càmeres de control
També resta aparcada en un calaix la instal·lació de càmeres de control (a aquestes alçades hauria d'haver-ne posat en funcionament 4, amb un valor total de 9.303 euros). De la mateixa manera, no consta cap avenç en el concepte “millores en l'equipament i especificacions”, que té un import de 4.825 euros i un termini d'execució no determinat.

Millores en el centre de control de trànsit
Es tracta de la inversió no realitzada més quantiosa. La millora del sistema de control de trànsit, amb un import de 87.642 euros, hauria d'haver estat enllestida el passat més d'octubre, encara que ni tan sols s'ha iniciat.

Millores en control d'accessos i foto-vermell
Mentre els 6 semàfors vermells estan instal·lats, queden pendents les 3 unitats de control d'accessos (que poden sancionar remotament, per exemple, en carrers on fins ara l'accés es regula amb pilones mobils) i que estarien valorades en 10.951,18 €.

Millores en elements de seguretat vial
Els 4 guals elevats de vianants (13.500 euros) i el subministrament, per valor de més de 15.000 euros, d'etilòmetres, pda's (per generar multes) i diferents elements de control.

Millores en senyalització
Encara caldria afegir una darrera partida de 6.750 euros anuals no invertits en millores en senyalització.
De la llarga llista d'inversions compromeses, Arnó-Sice sí que ha complert amb el manteniment semafòric i, evidentment, amb els elements que generen ingressos, com són els radars fixos, el foto-vermell i el radar mòbil, a més de la gestió de les infraccions.

Resum inversions Arnó-SICE incomplertes (a data de 29/01/15)

Millores en

Import


ELEMENTS SEMAFÒRICS I CONNEXIONS

Semaforització rotonda cementiri L-11
42165,38
Auditoria xarxa comunicacions
6450
Inversió en connexions i comunicacions
73450


CÀMERES DE CONTROL

4 càmeres addicionals
9303
Millores en l'equipament i especificacions
4825


CENTRE DE CONTROL DE TRÀNSIT

Millora en el Sistema de Control de Trànsit actual
87642


CONTROL D'ACCESSOS

3 unitats de control d'accessos
10951,18


ELEMENTS DE SEGURETAT VIAL

Etilòmetres, PDA's i elements de control
15420,4
Altres elements urbans
13500


MILLORES EN SENYALITZACIÓ (Anual)

Import en inversió anual per millores de senyalització
6750



TOTAL
inversions Arnó-SICE incomplertes (Sense IVA)

270456,96



La Paeria tampoc explica per què no ha invertit la seua part d'ingressos per multes en seguretat vial

Un cop descomptat el que paga a l'empresa, la Paeria percep la resta, el 68,5% de cada sanció. L'estimació d'ingressos per a l'ajuntament, al setembre de 2014, superava els 650.000 euros. El Plec del Contracte estableix que els ingressos de les sancions obtingudes per infraccions de la Llei de Trànsit s'han d'aplicar al finançament de la seguretat vial, prevenció d'accidents de trànsit i ajuda a les víctimes.  A 30 de novembre de 2014, dels 350.000 euros pressupostats en “gestió de seguretat vial” només n'hi ha 37.114,61 de “despesa autoritzada”, tot just el 10% del previst.

Per aquest motiu vam preguntar al sr. Àngel Ros si els diners generats pels radars s'estan destinant i es destinaran a aquesta finalitat. Ens sembla especialment greu que Ros s'apliqui també la màxima opacitat quan se li demanen explicacions de per què no ha fet, ni de bon tros, la inversió que hauria d'haver fet, per llei, en seguretat vial. L'alcalde s'omple la boca contínuament de la reducció del nombre de ferits en accident a la ciutat (que xifra en un 22,4% durant 2014). És obvi que seria desitjable fer baixar encara molt més la lesivitat i una de les possibilitats per aconseguir-ho, sr. Ros, seria complir la llei i invertir el que toca en seguretat vial.

CIU i PP: una Paeria sense oposició

Si havent accedit a un sol contracte hem detectat totes aquestes irregularitats que Ros mantenia ben tapades, no volem ni imaginar el que es pot amagar darrera de la resta de contractes de serveis. En aquest sentit, ens sembla denunciable també el paper dels grups municipals de CIU i PP que, lluny de fiscalitzar l'acció de l'equip de govern com correspondria a algú que es vulgui fer dir “oposició”, mantenen una inquietant passivitat que ha fet que siguin els primers sorpresos davant el cúmul de despropòsits destapats pel Comú de Lleida. Si és cert, com explica el regidor de CIU Antoni Postius, que ho han de demanar tot per escrit i els ho han
d'aprovar, a què esperen a emprendre les accions legals que toquin per protegir els drets d'accés a la informació que tenen els regidors i que són indispensables per poder fiscalitzar l'acció de govern i per la salut democràtica de tota institució?


No menteixi la ciutadania dient que els contractes són públics, sr. Ros

Davant l'opacitat demostrada pel govern d'Àngel Ros i la connivència amb la UTE, que es fa evident quan l'alcalde fa la vista grossa vers l'incompliment de les inversions d'Arnó-Sice, el Comú segueix  exigint transparència i respostes. Davant la constatació que es mantenen a pany i forrellat els contractes de les diferents concessions, exigim a Àngel Ros, com han fet anteriorment altres entitats com l'Assemblea en Defensa dels Serveis Públics (ADSP) o la CUP, que faci públics, com a exercici de transparència, tots els contractes posant-los a l'abast de la ciutadania. La ADSP ja demanat 2 cops (5 de febrer i 25 de setembre) que s'activés la comissió de seguiment de l'audiència pública sobre privatitzacions, on s'ha demanat fer públics els contractes dels diferents serveis públics externalitzats, però la resposta de Ros ha estat activar la comissió sense aportar-hi cap contracte. Fins i tot en un acte recent va respondre a l'enèsima petició dels contractes dient que “els teniu tots a la tercera planta de l'OMAC”. Li hem fet cas, sr. Ros, i hem anat a la  ercera planta  aquest dilluns, d'on ens han derivat a la cinquena i d'allí a la primera, on ens han dit que presentem una instància a l'atenció d'alcaldia. El mateix procediment que ha fet l'ADSP sense rebre resposta de Ros: tornem a ser al cap del carrer.
Recordem al sr. Ros que la ciutadania té dret a conèixer tots els contractes que regeixen els serveis privatitzats. O és que, a l'igual que hem evidenciat amb el contracte dels radars, té motius per seguir amagant aquesta informació a la ciutadania amb una opacitat impròpia d'un govern que es vulgui dir democràtic?
Per a més info:
Alfred Sesma (portaveu) 667 34 23 24   /   Sergi Talamonte 619 64 13 65

Què passa quan un còmic en lloc de fer riure, fa pena

Una pèrdua irreparable per a la política local

Els cercles polítics lleidatans han reaccionat amb sorpresa i preocupació a l’anunci fet pel regidor de la Paeria, Xema Solé Solà, de que no pensa repetir com a regidor, i el que és mes greu, abandona definitivament la política. Hi ha sorpresa, perquè el Partit Popular perd un dels seus polítics més vàlids, un paer al servei dels ciutadans, que treballava per al seu partit, fins i tot en els moments més difícils, obligat a fer coses, que, ara ho sabem, feien trontollar la seva consciència. Lamentem la pèrdua d’un polític que aportava molta màgia al Partit Popular i a la Paeria. Si ens hem decidit a publicar el seu testament polític, un comunicat difós entre els medis de comunicació de Lleida, és pel seu caràcter de denúncia. Xema Solé Solà ha estat una víctima de la manca de democràcia dins de l’estructura interna del PP. Entre línies es nota el patiment i els moments difícils que el regidor ha hagut de passar, situacions que li han provocat nombrosos problemes de consciència. Xema Solé Solà abandona la política i es hora de denunciar el desaprofitament que la societat lleidatana fa dels seus ciutadans més valuosos.
   El document que us oferim és quelcom excepcional, la consciència d’un caradura.

Xema Solé no repetirà com a regidor i abandona la política

El regidor del PP a l'Ajuntament de Lleida Xema Solé Solà ha pres la decisió de no repetir com a candidat a les eleccions municipals que se celebraran el proper mes de maig, segons ha comunicat a alguns membres de la direcció del seu partit.
L'edil del Partit Popular, que havia ocupat el cinquè lloc de la llista del PP a la Paeria fa quatre anys, ha decidit també abandonar la política activa i, en aquests moments, baralla fins i tot la possibilitat de donar-se de baixa de la formació política, a la qual ha estat vinculat des de fa gairebé una dècada.
Solé Solà argumenta que són vàries les causes que li han portat a adoptar aquesta decisió, però que prevalen especialment les professionals, ja que la seva vinculació política ha condicionat negativament la seva activitat artística.
El regidor del PP, conegut al món de l'espectacle com Màgic Xema, manifesta la seva intenció de potenciar la seva faceta artística amb un nou projecte orientat al món de la formació empresarial, en el qual es combinen les tècniques de comunicació i expressió, amb la màgia; i potenciar alhora les gales en directe i les seves intervencions en TV.
No obstant això, el paer de Lleida també s'ha vist empès a prendre aquesta decisió per raons polítiques, en estar en clara disconformitat amb la filosofia i maneres de procedir del seu partit en diversos temes sensibles.


Segons el regidor “si ens haguéssim dotat d'una norma que impedís perpetuar-se (sic) en el poder més de 8 anys, s'evitaria caure en la professionalització de la política o que en ella s’aixopluguessin un bon nombre de persones que no tenen ni ofici ni benefici, que és el germen de tots els mals de la corrupció”. 


Per a Xema Solé, la gestió dels mitjans públics des que el Partit Popular està al Govern és nefasta. Critica obertament que es castigui als productes culturals amb un IVA del 21 per cent, mentre que la pornografia només pagui el 4; censura el poc suport donat a les PIMES i els autònoms, que són els motors de l'economia i de la creació d'ocupació al nostre país, i retreu la política de comunicació de la seva formació, tant la interna com l'externa, en recordar el seu passat com a periodista. “On hem arribat! Quan treballava a la ràdio no s'haguessin atrevit a convocar una roda de premsa sense preguntes o a través d'un plasma, ja que s'haguessin quedat sols”. (Tall de veu 1)
Però les crítiques i retrets abasten altres facetes, a més de la política comunicativa. La falta de democràcia interna tampoc en queda al marge. “El PP és una organització vertical i dictatorial, on l'opinió del militant no té cap valor i on mai es plantejarà un exercici de primàries”, diu el regidor. (Tall de veu 2)
El regidor de la Paeria tampoc fuig els escàndols de corrupció que afecten el PP. “És cert que no són exclusiva del Partit Popular. Totes les formacions polítiques tenen algun cas per avergonyir-se, però la majoria d'aquests s'haurien pogut evitar un 90 per cent de les vegades si ens haguéssim dotat d'una norma que impedís perpetuar-se en el poder més de 8 anys”, segueix argumentant.
Amb aquest tipus de mesures s'evitaria caure en la professionalització de la política o que en ella s’aixopluguessin un bon nombre de persones que no tenen ni ofici ni benefici, que és el germen de tots els mals de la corrupció. “El pas que ara dono, puc donar-ho perquè no depenc de cap càrrec per guanyar-me la vida. Jo no he de triomfar en la política, perquè ja he triomfat en la meva activitat professional”, continua. (Tall de veu 3)
Xema Solé, malgrat no ser partidari del dret a decidir sobre la sobirania de Catalunya, considera que tant el seu partit com el Govern del PP no han sabut gestionar ni negociar el problema, ja que han permès que aquest hagi arribat a extrems que ara són difícils de resoldre.
En aquest sentit, estava en total desacord d’haver tolerat que el PP deixés l'alcaldia de Benavent de Segrià, només per obrir o tancar una porta, en al·lusió a la negativa del seu titular a permetre exercir el dret a vot el passat 9-N.
Les taxes judicials del ministre Alberto Ruiz Gallardón, que discriminen als pobres per accedir a la Justícia, deixant-la només com un dret per a rics, o la procastinació –anar a resoldre primer les coses fàcils i deixar sempre les més difícils per l'endemà–, en la qual ha caigut el PP, eren altres de les crítiques argumentades per Xema Solé Solà de renunciar a seguir en la política activa, tornant a l'activitat professional privada.


El Comú de Lleida denuncia



Radars: un negoci privat i opac que surt molt car als lleidatans

La concessionària Arnó-Sice reclama més de 2 milions d’euros a la Paeria després que Àngel Ros pugés el llindar de sancions a 65 km/h i ajornés més de 4 mesos la posada en funcionament dels radars

En 5 mesos de radars i 10 de semàfors en vermell, els ciutadans de Lleida han rebut multes que superen de llarg el milió d’euros. Com és sabut, la concessionària del servei, Arnó-Sice, s’emporta el 31,5% de l’import de cadascuna de les més de 20.000 multes que s’han imposat en aquest curt període de temps més el 5% de la recaptació en via executiva. Al setembre, aquesta UTE ja tenia garantits ingressos per valor de 444.325 euros, una quantitat que cobria sobradament la previsió de despeses de l’empresa per a tot l’any, amb encara tres mesos de coll per fer més calaix a cop de multa.


Però ni aquesta astronòmica quantitat de multes, ni la “generositat” de l’equip de govern cedint gairebé un terç de l’import de cada sanció sembla haver saciat la concessionària, que el passat 8 de gener va presentar un “informe de reclamacions” que, en cas de prosperar, podria multiplicar per 5 els ingressos d’aquesta empresa i, de retruc, convertir els radars en una operació absolutament deficitària per a la Paeria. Només fins al setembre, la UTE reclama més de 2 milions d’euros.


Una nova evidència que fa grinyolar la col·laboració público-privada a la qual l’alcalde Àngel Ros al·ludeix tan sovint com a ideal de funcionament de l’administració local. Malgrat l’opacitat que manté en la gestió dels radars l’equip de govern, hem conegut moltes dades que evidencien unagestió nefasta per part de la Paeria, unes exigències d’Arnó-Sice, que té contracte per 4 anys prorrogable a 2 més, desproporcionades i del tot inassumibles i un grapat d’incompliments tant per part de l’empresa com de l’ajuntament. Amb el camí aplanat per una oposició que no fa oposició, Ros havia aconseguit amagar el que hi ha darrera els radars fins avui. També seguirem amb lupa tot el que passi a partir d’ara.


El punt de partida, un engany


Durant la presentació dels radars, la Paeria va fer públic que multaria a partir dels 55 quilòmetres per hora, atenent a la tolerància que estableix la normativa de trànsit vigent, d’entre el 4 i el 7%. Un missatge que no s’ajustava en absolut a la realitat, ja que el propi alcalde de Lleida va donar ordres expresses que els radars només multessin aquells vehicles que superessin els 65 quilòmetres per hora. Ni estudis previs, ni normativa ni cap criteri tècnic: qui va determinar quin era el llindar de velocitat màxim permès va ser Àngel Ros, obsedit en evitar a tota costa una allau de multes a les portes d’un any electoral.


Més enllà dels dubtes de seguretat que genera permetre que un vehicle circuli dins la ciutat a 64 km/h, la imposició del batlle té altres conseqüències. Com era de preveure, la concessionària no es va quedar de braços creuats davant la permissivitat de Ros, i va fer ús del mecanisme de compensació que estableix el contracte quan, per causes imputables a l’ajuntament, no es validen sancions. En aquests casos s’estableix que Arnó-Sice percebrà 9 euros per cada expedient no validat. La concessionària, doncs, reclama 9 euros per cada foto d’excés de velocitat d’entre 55 i 64 km/h. Malgrat que l’empresa reconeix que el Plec del Contracte dóna potestat a la Paeria per establir el llindar dels 65 km/h, en les seues propostes de certificació (recull mensual amb l’import de les multes) de maig a agost la UTE reclama 981.871 euros per les sancions que s’haurien d’haver imposat als que anaven a menys de 65 km/h.


Ros ajorna l’estrena dels radars davant la denúncia de CIU per mala senyalització


Si l’activació dels radars es va fer pública el 19 d’agost, com pot ser que la concessionària reclami multes de radar ja al maig? Perquè l’empresa entén que ha de cobrar la seua part de les multes des del moment en què va posar en funcionament els radars, que va ser la segona quinzena d’abril.


Àngel Ros, però, va aturar màquines davant l’evidència que la senyalització dels radars era deficient fet que, com va remarcar CIU el 5 de maig, convidava a pensar que hi havia un evident afany recaptatori. Un altra sapastrada fruit de la improvisació que, si s’atén la petició de la UTE, costaria gairebé un milió d’euros. És el principal concepte d’una llarga llista de reclamacions, que desgranem tot seguit.


Un radar mòbil que no es mou


Al garatge de la Guàrdia Urbana hi ha, des del passat 6 de maig, un vehicle aparcat que no fa res més que agafar pols. Es tracta del flamant radar mòbil. Com establia el Plec de condicions, Arnó-Sice va subministrar aquest vehicle i ara reclama que se li pagui 9€ “per cada infracció que no s’ha generat amb l’equip de radar embarcat, pel fet de no utilitzar-lo”. Com es pot pagar per multes inexistents? Ben senzill, fent una estimació de les sancions que podria haver imposat el radar mòbil prenent com a referència “la mesura mensual de les infraccions captades pels radars fixes”. Resultat: entre maig i setembre, un total de 319.891 euros per compensar les sancions que ha deixat de cobrar l’empresa per la inactivitat del radar mòbil.


Un altre concepte destacat dins el sac de les reclamacions són els 580.148 euros que, segons la UTE, corresponen a les sancions (estimades) que el sistema no va registrar als conductors que anaven a menys de 65 km/h al maig, ja que durant el primer més el sistema no registrava res per sota d’aquesta velocitat. Amb quantitats així, sembla una minúcia la reclamació de 53.210 euros per sancions de semàfor en vermell que la Guàrdia Urbana va descartar per defectes en la fotografia i que la concessionària argumenta que han de ser correctes. La suma total de la certificació reclamada per la UTE fins al més de setembre és de 2.305.510 euros.


Ni la Paeria ni l’empresa compleixen amb les obligacions signades



La Paeria, un cop descomptat el que paga a l’empresa, percep la resta, el 68,5% de cada sanció. L’estimació d’ingressos per a l’ajuntament, al setembre de 2014, superava els 650.000 euros. Per a què han de servir aquests diners? El Plec del Contracte estableix que els ingressos de les sancions obtingudes per infraccions de la Llei de Trànsit s’han d’aplicar al finançament de la seguretat vial, prevenció d’accidents de trànsit i ajuda a les víctimes. Pot documentar el sr. Àngel Ros que els diners generats pels radars s’estan destinant i es destinaran a aquesta finalitat? Pot explicar per què a 30 de novembre de 2014, dels 350.000 euros pressupostats en “gestió de seguretat vial” només n’hi ha 37.114,61 de “despesa autoritzada”, tot just el 10% del previst?


El contracte també obligava a Arnó-Sice a fer unes inversions que no s’estan complint, com per exemple la millora del sistema de control de trànsit, que, amb un import de 87.642 euros, hauria d’haver estat enllestida el passat més d’octubre, encara que ni tan sols s’ha iniciat. Idèntica situació viu la “inversió en connexions i comunicacions”, que no ha vist ni un euro dels 73.450 que s’hi han de destinar. L’empresa també hauria d’haver enllestit (durant el primer any de contracte, que es va complir el 22 de novembre de 2014) la semaforització de la rotonda de davant del cementiri (42.165 euros).


També resta aparcada en un calaix la instal·lació de càmeres de control (a aquestes alçades hauria d’haver-ne posat en funcionament 4 per valor de 9.303 euros), els 4 guals elevats de vianants (13.500 euros) i el subministrament, per valor de més de 15.000 euros, d’etilòmetres, pda’s (per generar multes) i diferents elements de control.

De la llarga llista d’inversions compromeses, Arnó-Sice sí que ha complert amb el manteniment semafòric i, evidentment, amb els elements que generen ingressos, com són els radars fixos, el foto-vermell i el radar mòbil, a més de la gestió de les infraccions.



Ros: ineficiència, opacitat i factures per a la ciutadania


El nostre alcalde presumeix de bona gestió quan la realitat evidencia que la seva tasca de govern és ineficient i està mal feta. L’alcalde aposta per privatitzar serveis públics, alguns d’ells essencials, i ho fa malament, amb condicions confuses que generen plets constants en els quals sempre surt perdent la ciutadania. L’alcalde presumeix d’honestedat al temps que amaga informació i manipula la opinió pública tan sols per egoistes interessos electorals.


L’alcalde mostra una actitud covarda ja que, enfront de les denuncies, s’oculta, evita donar la cara i menysté la ciutadania que demana saber el que succeeix a la ciutat.


Davant aquest desgavell, des del comúdelleida (www.comudelleida.cat) exigim explicacions públiques a l’alcalde Àngel Ros. Exigim que a partir d’ara compleixi amb les seves obligacions com a servent de la ciutat i que ho faci atenent les prioritats de la ciutadania, amb tota la transparència i honestedat que entenem que mereix la gent de Lleida.