EL CONSULTORI MÉS SUCÓS

Doctor Libido
L'estiu és una estació (climatològica, que no de tren) on el sexe s'esvalota i els animalons com nosaltres els humans (bé, deixem-ho així, no furonem més en la nostra miserable condició) intentem donar-nos plaer més sovint del que és costum (o miracle) la resta de l'any. Però la calorada d'aquestos mesos estiuencs ens acostuma a fer la punyeta quan volem fotre un clau amb el parent, la parenta o les dos coses alhora. Així que atenent les nombroses consultes que ens han arribat a La Quera reclamant que ressuscitem l'exitós consultori del Doctor Líbido, que ja ens va il·luminar els baixos amb els seus inestimables consells als primers números d'aquest corc satíric lleidatà, avui torna a les nostres pàgines amb unes quantes recomanacions sobre les alteracions sexuals durant la canícula. Aquí teniu el que pregunten els tres angoixes que hem sel.leccionat i les respostes del nostre mai ben ponderat sexòleg.


Benaurat Dr. Líbido:

A la meva dona li sua molt la cosa i jo em pensava que estava humida. I veig que no és el mateix una humitrat que l'altra. Com puc diferenciar les humitats, doctor? Per la textura, per l'olor o pel sabor?

Aleix Castells, Llardecans


Indecís Aleix, tú el que necessites és un gat. Un senyor gat, a poder ser mascle, que ensumi l'engonal de la teva parenta. Si és bó fent la seva feina, que ho són gairebé tots, els gats, desseguida sabràs d'on prové l'humitat. Si veus que el gat fot un bot, arrufa el nas, els pèls del bigoti se li destrempen i acte seguit fuig a la carrera fent marrameus, hauràs de ser diplomàtic amb la teva dona i recomanar-li una bona passada pel rentafruites. El gat haurà detectat que la humitat és en realitat suor covada, probablement amb habitants i amb certs graus d'acidesa. Els felins reaccionen igual davant el peix, segons sigui el seu estat, així que fixa-t'hi bé perquè en saben un colló, de gat i d'ensumar suors a l'entrecuix. Si per contra el gatot no es vol moure de les cuixes de la teva dona, o dels seus peus, o del seu cul, o de com coi estigui posada, i fot una rialla d'orella a orella, pots estar ben segur que allí hi ha marro, que hi ha humitat de la bona, de la que, si no ets gaire ruc, et farà relliscar tan prompte us poseu d'acord en com i on posar-vos a la feina. I el gat que miri, així agafarà pràctica per anar ensumant altres dies i donar-te la satisfacció d'encertar el que tú, gamarús, ets incapaç d'endevinar ni que te la foti als morros, la figa.


Respectat Dr. Líbido:

A l'estiu suem molt la meva dona i jo i em fa una mica de mania. L'altra nit vaig agafar l'hule de la taula de la cuina, vaig fer-li un forat al mig i el vaig posar entre els dos. Ella es va emprenyar molt. Vosté creu que s'ha enfadat per foradar-li l'hule, o per cobrir-la amb això? L'estiu se'm fa llarg, doctor. Què puc fer?

Didac Ribes, El Poal.


Maniàtic Dídac, el primer que has de fer és deixar en pau l'hule. Si jo fos la teva dona -Déu me'n lliuri de per vida!!- ja t'hauria fotut una cara de mans. Seràs ruc! L'hule rellisca i és calorós, no ho sabies? En aquests casos el millor és un sac de pinso de la Cooperativa Agropecuària de Guissona, que és de paper i fa més o menys la mateixa olor que els vostres cossos marrans. Ruc!! Foteu-vos una bona dutxa tots dos i folleu com a desesperats, però nets, collons!! La propera consulta d'aquest caire te la contestarà ta mare!


Trempat Dr. Líbido:

Dissabte a la nit feia calor a Alguaire, on vivim, i la meva dona i jo vam provar de fer-ho a la banyera. Ens vam adonar que no hi cabem, els dos. Va entrar ella primer, i li quedava un braç, una cama i una popa fora. Jo també estic una mica grassonet i no va haver-hi manera. Vam acabar a la gespa del jardí, però els gossos no van para de lladrucar i m'ha estat impossible fer res. Què faig, doctor, m'empesco una banyera tipo piscina? Porto els gossos a la canera municipal? O espero a l'octubre per fer un cacau?

Guifré Rodamilans, Alguaire.


Molsudet Guifré, a veure, anem a pams. En primer lloc, oblida't de la banyera. Però fins i tot per rentar-vos! Tu i la teva dona us heu de fotre a la secla, al canal de Pinyana, que el teniu ben a prop. Allí us renteu, si no us enxampa el secler, i podeu provar de fotre un clau. Ara, a la temperatura que baixa l'aigua potser no se t'aixecarà la siguela. Pel que fa a la gespa, no foteu el ruc, que rellisca i a sobre et deixa el cul verd. Els gossos és normal que us fotin la tabarra. L'estrany és que no s'escollonessin al veure les vostres maniobres. Fes-me cas, ni piscina-banyera, ni abandonis els gossos ni esperis a l'octubre: aneu a dalt del Sas, busqueu un bancal acabat de llaurar i foteu-vos unes bones rebolcades de matinada, que allí corre l'airet, a la nit. Vigileu, però, que un avió no se la foti abans d'arribar a l'aeroport si el pilot us veu fer massa tombs.

(El consultori sexual del Dr. Libido, una secció que La Quera recupera en la seva edició Especial Estiu que ja teniu al quiosc)

HOMILIES

La Lleida bruta

Ha estat necessari un aiguat considerable la nit del dissabte 13 de juliol per posar en evidència el que molts lleidatans venim observant, i pocs denunciant perquè no tenim altaveus, respecte del manteniment de la ciutat. Carrers principals com la Rambla Ferran, Acadèmia, avinguda del Segre o altres, que semblaven mar obert. Centenars d'aparcaments i baixos de cases inundats, amb la impotència dels particulars dibuixada a les xarxes socials (oblideu-vos de qualsevol denúncia als mitjans de comunicació 'oficials'), la mateixa estació de Renfe plena d'aigua, i un llarg etcètera. La Paeria intenta desviar l'atenció emparant-se en la força de la natura, però no explica que ja fa uns quants anys que els embornals de Lleida, els desguassos, no han estat sanejats convenientment. Aqualia, l'empresa concessionària del cicle integral de l'aigua a la ciutat des que aquest servei es va privatitzar (com molts altres serveis) està sotmesa a una cura d'aprimament de la concessió (com els autobusos, els parquímetres, etc, etc,...) perquè l'ajuntament no té un ral i prou feines té per pagar les mil cinc-centes nòmines de la casa. Així que a menys diners dedicats a greixar una concessionària que fins ara anava farta (Agualia és de Fomento de Construcciones y Contratas, FCC, però aviat en sentireu parlar, de la 'guerra' de la francesa -abans catalana- Agbar per fer-se amb el servei d'aigües de Lleida i de quin aliat principal té per guanyar-la), menys esforços en el manteniment. Traducció: els embornals ja els netejarà la pluja. Igualment passa amb el servei de neteja viària. La concessionària Ilnet ja fa molt de temps que no neteja regularment, ni molt menys amb aigua a pressió, la majoria dels carrers de Lleida. Aquest fet es tradueix en merda enganxada a les voreres i la calçada, un fenòmen que feia molts anys que no s'observava a la capital del Segre, una ciutat abans mitjanament neta. Es dona el cas també que en determinats barris aquesta absència de neteja integral de la via pública està generant una creixent preocupació i una potencial amenaça a la salut pública. Hi ha determinats col·lectius d'immigrants que ténen el costum (mal costum) d'escopir al terra sistemàticament. El resultat és un còctel vomitiu. Arrel d'aquesta realitat alguns ciutadans s'han col·locat, a l'entrada dels seus domicilis, catifes impregnades amb desinfectant, com les que es posen a les granges per evitar la transmissió de qualsevol malaltia als animals. Us pot semblar exagerat, però és tal com us ho expliquem. Un indicador de que vivim a la Lleida bruta.
 
(Aquestes són les Homilies de l'Especial Estiu de la revista satírica La Quera, que des d'ahir teniu ja als quioscos de tot Catalunya)

LA MALA SETMANA

Com està la 'maria', mare de Déu!

El sistema d'integració del porcí arriba al cultiu de la marihuana, que s'escampa per Lleida i tot Catalunya

Fa un parell d'anys, al setembre del 2011, els Mossos d'Esquadra sorprenien tothom anunciant una operació de pel·lícula: mitjançant una sèrie de vols amb helicòpter havien descobert que, alguns camps de blat de moro dels voltants de la ciutat i la plana de Lleida, amagaven uns cercles d'una verdor molt diferent al color palla del panís a punt de recollir. Eren plantacions de marihuana que creixien dissimulades al centre dels panissars i que es regaven al mateix ritme. Els conreadors només hi havien d'anar a controlar que tot anés bé i a recollir les plantes quan tocava. S'ha de dir, però, que els Mossos d'Esquadra havien jugat amb avantatge ja que el pastís de la marihuana s'havia descobert gràcies a una competició de globus aerostàtics que, a finals de setembre, va veure la plana de Lleida des del cel.

Aquesta forma de producció de la 'maria' a escala industrial (el cultiu de la destinada a l'autoconsum donaria per uns quants articles més), per al seu comerç (tràfic de drogues, en argot del Codi Penal) ha passat, però, a la història donada la facilitat com es descobreix, l'alt risc de ser robada pels que s'ensumen que al mig d'un panissar hi ha el que hi ha, i la seva baixa productivitat. D'un temps cap aquí, s'està imposant el sistema d'integració, com el que impera a la ramaderia del porcí, per als cultius de cànnabis en interiors. Les organitzacions de traficants a gran escala faciliten les llavors i els estris necessaris i passen a recollir la collita quan el 'pagès' la té a punt i seca.

L'allargament de la recessió econòmica, amb el drama de l'atur que porta aparellat, ha propiciat que nombroses persones s'hagin enrolat en el negoci de producció domèstica de la marihuana, una realitat que els Mossos saben que s'escampa però que no poden controlar perquè sorgeix com bolets als llocs més inesperats.


Cultius d'alt rendiment


Així, disposar d'un espai mitjanament segur per fer créixer les plantes i un mínim de perícia en el seu maneig garanteix una renda considerable al 'pagès' sobrevingut. Els espais poden ser des de cellers, baixos de cases, grans magatzems on s'hi construeixen cubs més petits a l'interior o, fins i tot, contenidors de camió o de vaixell, els anomenats TEU, que fan uns 15 metres quadrats. I, pel que fa al substrat, n'hi ha de terra, d'arlita o hidropònics, només amb aigua.

El conreador només ha d'estar disposat a vigilar el creixement de les plantes, a mantenir els llums encesos nit i dia (làmpades de sodi, generalment 400 vats per metre quadrat), a fer funcionar el sistema de ventilació forçada i a dissimular el màxim possible que, en aquell lloc, s'hi amaga una indústria productora de grifa o marihuana.

L'organització, que recollirà aquesta producció i que probablement la farà arribar en grans quantitats a països del nord d'Europa, encara que bona part es consumeix també a l'Estat, s'encarrega d'aportar tots els estris necessaris, des de les llavors fins a les làmpades. En alguns casos, fins i tot, paga la factura de la llum, un dels principals indicis que poden portar a descobrir la plantació de marihuana.... (segueix).

Ager Sedetanus

 (Extraxte del reportatge de La Mala Setmana que es publica al número Especial Estiu de la revista satírica 'La Quera', que podeu trobar als quioscos de tot Catalunya des d'ahir dimecres)

La Quera Especial Estiu!

LA QUERA nº 25 Especial Estiu
44 pàgines!
29 col·laboradors literaris!
38 dibuixants!
Més color, més humor, més canya!
Des d'avui al teu quiosc!