Notes de matinada electoral
La victòria d’Àngel Ros és més que rotunda. El candidat a la reelecció fa historia perquè encadena dues majories absolutes seguides, un resultat que Siurana –més inestable ell, més procliu al desgast del poder- no va aconseguir mai. Aquesta és la cara, perquè la creu de Ros és que no supera el llistó dels 15 quan Siurana va aconseguir 17 regidors en dues ocasions. Però d’entrada cal felicitar-lo perquè el seu lideratge lleidatà ha estat confirmat i segueix sent el preferit en una amplia franja ciutadana que desborda el propi electorat socialista. Plebiscit guanyat, feina fuig, ara mirem cap a Nicaragua, Ferraz i la Moncloa.
El triomf de Ros s’explica en primer lloc per la fermesa del seu discurs, el seu treball infatigable i una obra pública que ha transformat, per bé i per mal, la ciutat d’ideals que volíem bastir. Ros sap usar i abusar també del màrqueting i de la presència constant en els mitjans i ha fet una campanya de trucada telefònica. Però sobre tot s’ha beneficiat d’una oposició erràtica, feble, que no ha sabut o pogut plantar-li cara, ni durant el mandat ni tampoc en la campanya.
CiU ha deixat sol Zaballos davant la fera. Ramon Farré, que li hauria comprat un cotxe al flamant candidat novell e independent, ara podria fer Zaballos president de la Diputació i així podria assegurar-se que al 2015, Lleida seguirà sent l’única ciutat amb xinxeta vermella de tot el mapa peninsular. Molts pensàvem que Zaballos era un bon candidat per a CiU però els resultats no ho confirmen. Un cop ha deixat de ser candidat té davant seu l’oportunitat de demostrar que serà un bon cap de l’oposició. No cal que li comprem el cotxe, només que no ens vengui la moto.
Una de les millors novel·les del Marquès de Sade és Justine ou les malheurs de la vértu. Tracta d’una noia que vol ser virtuosa però per molt que vol guardar la virtut acaba sent víctima de tot tipus de depravacions sexuals. És una situació semblant a la que han patit Esquerra i Iniciativa que volien guardar al màxim la puresa de les seves propostes ciutadanes i ara, sigui pels indignats, sigui pels indecisos, sigui perquè els indignats han mobilitzat el vot conservador coneixen la dissort de la virtut.
Una altra novel·la del diví marqués és Juliette ou les prosperités du vice. La germana de Justine té èxit en la vida perquè no fa cas de les conveniències morals. El PP local sabia que havia de mobilitzar per al seu recompte un segment social que mira cada nit El gato al agua, escolta la COPE i llegeix La Razón i La Gaceta, perquè, honestament, queda algun lector d’ABC a Lleida? Amb un llenguatge calcat al d’aquests mitjans, Inma Manso ha aconseguit identificar Ros amb Zapatero. Èxit rotund, el vici sempre prospera. Cal tenir en compte que Inma Manso disposa d’un mag entre els seus regidors. Pot intentar hipnotitzar l’alcalde però dubto que se’n surti.
Dues reflexions més. La primera és que Ros ha perdut vots i percentatge, més de tres mil vots en brut i cinc punts. Quan advertia contra la relaxació del seu equip es referia a que sempre queda un rasclet per passar i que hi ha un desgast fruit de l’exercici del poder. Caldrà que els estreteges socialistes busquin en quin forat són aquests vots. ¿S’han quedat a la plaça Ricard Viñes o el PSC els havia agafat prestats del PP?. Per primera vegada l’abstenció guanya a la participació a Lleida, una dada inquietant.
El dia desprès del 22-M, Lleida destaca en el mapa per la reelecció del seu alcalde. A Nicaragua li demanaran que segui al costat de Montilla, s’ho ha guanyat. Això no ha fet més que començar.
Pau Echauz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada