La Quera

Ells també la llegeixen (fotomuntatge La Quera)

La Quera

Portada del primer exemplar de la Quera, el nou setmanari de Lleida que surt els dissabtes

Carn d'Olla


"A España servir hasta morir"

Ni llei de consultes, ni pacte fiscal, ni dret a decidir, ni procés de construcció nacional: als de CiU els han colat un gol per l'escaire patriòtic que ha deixat tot el seu discurs, el del president Mas i el del nou líder del partit, Oriol Pujol, als peus d'Espanya. Què hem d'entendre, si més no, de l'aferrissada defensa que estan fent destacats dirigents de Convergència (alcaldes, diputats i diputades, president de la Diputació, etc, etc,...) de la permanència al Pallars de l'acadèmia de suboficials de l'exèrcit espanyol? Amb xarlotades incloses, com el llacet verd caqui que llueixen tot reivindicant el color de l’uniforme dels militars espanyols. L'excusa és que en aquests moments de desesperació econòmica, el tancament de la Academia General Básica de Suboficiales (AGBS) suposaria un cop per a l'economia de la comarca, ja que és una de les seves principals empreses, si no la més important, i genera molts llocs de treball, vuit-cents segons les exageracions dels exegetes de la presència de l'exèrcit a Talarn, perquè hi encabeixen fins i tot els alumnes, i uns vuitanta directes, segons les estimacions més assenyades. Unflen també interessadament les dades els que diuen ara que l’AGBS representa uns ingresos per la comarca d’uns 30 milions d’euros, una xifra difícil de creure perquè el pressupost anual de l’acadèmia no arriba als 5 milions d'euros, i el moviment de menys de mil persones no dóna per a tant. I els familiars només vénen una vegada l’any. Ja voldrien moltes activitats econòmiques tenir aquest efecte multiplicador!
La raó econòmica és suficient per rifar-se els principis, per rifar-se el país? La pregunta també es pot fer als dirigents d'Esquerra Republicana i altres partits independentistes, perquè també han fet el paperot de donar suport a la continuïtat de l'AGBS al Pallars, després que el ministeri de Defensa hagi previst tancar-la "temporalment" a partir del 5 de juliol vinent. Els plans del ministeri passarien per situar-la a Hoyo de Manzanares (Madrid), on ja hi ha l’acadèmia dels enginyers militars, atès que la major part dels aspirants procedeixen d’Andalusia i regions del centre espanyol.  La veritat és que el Ministeri de Defensa, el Govern de l'Estat, fa anys que dóna voltes al tancament d'aquest centre de formació militar que va obrir als anys seixanta del segle passat (el 1974 com a acadèmia de sergents) i que fins fa ben poc proclamava, amb lletres ben grosses que ocupàven mitja muntanya: "A España servir hasta morir". Meditava molt el tancament perquè, com diuen molts dels alumnes que hi han passat, l'AGBS està 'en el culo del mundo'. I hi donava voltes, tant amb el PSOE com amb el PP al Govern de Madrid, perquè el replegament de l'exèrcit espanyol dissenyat al Plan Meta el 1983 passava per eliminar anacronismes com el que suposa mantenir unitats militars a tota la Pell de Brau i sobretot als territoris sospitosos de desafecció patriòtica... espanyola, s'entén.
Amb aquesta filosofia, que pretenia racionalitzar un desplegament d'unitats dissenyat en clau guerra civil, va desaparéixer l'exèrcit de Lleida ciutat el 1995. Aqui també tothom tremolava pels bars que deixarien de servir els soldats que baixaven de Gardeny, pels proveïdors que ja no pujarien al turó amb tot tipus de subministraments, etc., però la veritat és que Lleida va superar la prova sense gaires problemes, mentre molts es van alegrar que la ciutat deixés de ser d’una vegada un quarter militar espanyol. Com molts joves del Pallars haurien volgut alegrar-se del tancament de l'AGBS fa ja més d'una vintena d'anys, quan van arribar a les mans amb alguns aspirants a militars passats de rosca, amb la beguda i amb seu fàstic per Catalunya.
Si es tracta de raons econòmiques, també podriem posar en solfa allò què han fet fins ara els dirigents polítics de la comarca, i els alcaldes els primers, per allunyar-se del monocultiu militar espanyol. No es pot dir pas que no estaven avisats que l’acadèmia podia plegar un dia o altre. Com van desparèixer de Lleida, els militars també van marxar del polvorí de Raimat, de Vielha i de la Seu d’Urgell. Per què les forces polítiques de la segona comarca més pobra de Lleida, després de les Garrigues, no van buscar alternatives per si un dia marxaven els militars, en lloc de deixar que el Jussà esdevingués "l’Andalusia de Lleida", sostinguda pels serveis pagats per l’Administració pública? Una comarca que ja va quedar "tocada" el 1988 quan va "perdre" el que ara és l’Alta Ribagorça. Què se n’ha fet, del famós Centre d’Integral de Comunicacions Avançades (CITA) de Talarn? Funciona? I de la delegació de l’Alt Pirineu i Aran? Ara és a l’avinguda d’Espanya, és clar, de Tremp.
Lleida ciutat podria oferir una delegació al Jussà del parc científic que s'ha bastit als quarters de Gardeny que van ser abandonats el 1995. A la Paeria, als lleidatans, ens va costar un ull de la cara, comprar al Ministeri de Defensa el turó de Gardeny, i el parc ens costarà l'altre. L'alcalde de Lleida, l'Àngel Ros, es vanta de la creació de milers de llocs de treball al parc, doncs potser una solució seria aplicar la mateixa fórmula a Talarn, si és tan exitosa. Ros, primer secretari del PSC a les comarques de Lleida, n'està traient profit de la conjuntura de l'amenaça de tancament de l'AGBS posant-se al capdavant de la manifestació dels que volen que es quedin, els militars. No enganya ningú, perquè al seu partit no li fa cap basca, l'exèrcit espanyol. Com tampoc no li fa cap basca a l'alcalde de Tremp, Víctor Orrit, el civil més condecorat per aquesta acadèmia de sergents que al seu himne diu coses com aquesta: 'Y por mi honor, te prometo en este día España mía, defenderte hasta morir.' 

Ager Sedetanus