Carn d'Olla
"A España servir hasta morir"
Ni llei de consultes, ni
pacte fiscal, ni dret a decidir, ni procés de construcció nacional: als de CiU
els han colat un gol per l'escaire patriòtic que ha deixat tot el seu
discurs, el del president Mas i el del nou líder del partit, Oriol Pujol, als
peus d'Espanya. Què hem d'entendre, si més no, de l'aferrissada defensa que
estan fent destacats dirigents de Convergència (alcaldes, diputats i diputades,
president de la Diputació,
etc, etc,...) de la permanència al Pallars de l'acadèmia de suboficials de
l'exèrcit espanyol? Amb xarlotades incloses, com el llacet verd caqui que llueixen
tot reivindicant el color de l’uniforme dels militars espanyols. L'excusa és
que en aquests moments de desesperació econòmica, el tancament de la Academia General
Básica de Suboficiales (AGBS) suposaria un cop per a l'economia de la comarca, ja que és una de les seves principals empreses, si no la més important, i genera
molts llocs de treball, vuit-cents segons les exageracions dels exegetes de la
presència de l'exèrcit a Talarn, perquè hi encabeixen fins i tot els alumnes, i
uns vuitanta directes, segons les estimacions més assenyades. Unflen també
interessadament les dades els que diuen ara que l’AGBS representa uns ingresos
per la comarca d’uns 30 milions d’euros, una xifra difícil de creure perquè el
pressupost anual de l’acadèmia no arriba als 5 milions d'euros, i el moviment de menys
de mil persones no dóna per a tant. I els familiars només vénen una vegada l’any.
Ja voldrien moltes activitats econòmiques tenir aquest efecte multiplicador!
La raó econòmica és
suficient per rifar-se els principis, per rifar-se el país? La pregunta també
es pot fer als dirigents d'Esquerra Republicana i altres partits
independentistes, perquè també han fet el paperot de donar suport a la
continuïtat de l'AGBS al Pallars, després que el ministeri de Defensa hagi
previst tancar-la "temporalment" a partir del 5 de juliol vinent. Els plans del
ministeri passarien per situar-la a Hoyo de Manzanares (Madrid), on ja hi ha
l’acadèmia dels enginyers militars, atès que la major part dels aspirants
procedeixen d’Andalusia i regions del centre espanyol. La veritat és que el Ministeri de Defensa, el Govern de l'Estat, fa anys que dóna voltes al tancament d'aquest centre de
formació militar que va obrir als anys seixanta del segle passat (el 1974 com a
acadèmia de sergents) i que fins fa ben poc proclamava, amb lletres ben grosses
que ocupàven mitja muntanya: "A España servir hasta morir". Meditava molt el
tancament perquè, com diuen molts dels alumnes que hi han passat, l'AGBS està
'en el culo del mundo'. I hi donava voltes, tant amb el PSOE com amb el PP al Govern de Madrid, perquè el replegament de l'exèrcit espanyol dissenyat al Plan
Meta el 1983 passava per eliminar anacronismes com el que suposa mantenir
unitats militars a tota la Pell de Brau i sobretot als territoris sospitosos de
desafecció patriòtica... espanyola, s'entén.
Amb aquesta filosofia, que
pretenia racionalitzar un desplegament d'unitats dissenyat en clau guerra
civil, va desaparéixer l'exèrcit de Lleida ciutat el 1995. Aqui també tothom
tremolava pels bars que deixarien de servir els soldats que baixaven de
Gardeny, pels proveïdors que ja no pujarien al turó amb tot tipus de
subministraments, etc., però la veritat és que Lleida va superar la prova
sense gaires problemes, mentre molts es van alegrar que la ciutat deixés
de ser d’una vegada un quarter militar espanyol. Com molts joves del Pallars
haurien volgut alegrar-se del tancament de l'AGBS fa ja més d'una vintena
d'anys, quan van arribar a les mans amb alguns aspirants a militars passats de
rosca, amb la beguda i amb seu fàstic per Catalunya.
Si es tracta de raons econòmiques, també podriem posar en solfa allò què han fet fins ara els dirigents
polítics de la comarca, i els alcaldes els primers, per allunyar-se del
monocultiu militar espanyol. No es pot dir pas que no estaven avisats que
l’acadèmia podia plegar un dia o altre. Com van desparèixer de Lleida, els
militars també van marxar del polvorí de Raimat, de Vielha i de la Seu d’Urgell. Per què les
forces polítiques de la segona comarca més pobra de Lleida, després de les
Garrigues, no van buscar alternatives per si un dia marxaven els militars,
en lloc de deixar que el Jussà esdevingués "l’Andalusia de Lleida", sostinguda
pels serveis pagats per l’Administració pública? Una comarca que ja va quedar "tocada" el 1988 quan va "perdre" el que ara és l’Alta Ribagorça. Què se n’ha
fet, del famós Centre d’Integral de Comunicacions Avançades (CITA) de Talarn?
Funciona? I de la delegació de l’Alt Pirineu i Aran? Ara és a l’avinguda
d’Espanya, és clar, de Tremp.
Lleida ciutat podria oferir
una delegació al Jussà del parc científic que s'ha bastit als quarters de
Gardeny que van ser abandonats el 1995.
A la
Paeria, als lleidatans, ens va costar un ull de la cara,
comprar al Ministeri de Defensa el turó de Gardeny, i el parc ens costarà
l'altre. L'alcalde de Lleida, l'Àngel Ros, es vanta de la creació de milers de
llocs de treball al parc, doncs potser una solució seria aplicar la mateixa
fórmula a Talarn, si és tan exitosa. Ros, primer secretari del PSC a les
comarques de Lleida, n'està traient profit de la conjuntura de l'amenaça de
tancament de l'AGBS posant-se al capdavant de la manifestació dels que volen
que es quedin, els militars. No enganya ningú, perquè al seu partit no li fa
cap basca, l'exèrcit espanyol. Com tampoc no li fa cap basca a l'alcalde de Tremp,
Víctor Orrit, el civil més condecorat per aquesta acadèmia de sergents que al
seu himne diu coses com aquesta: 'Y por mi honor, te prometo en este día España
mía, defenderte hasta morir.'
Ager Sedetanus
Subscriure's a:
Missatges (Atom)