Carn d'Olla

El Hollywood d'en Ros no arrenca

Aquest video resumeix perfectament 'l'èxit' del Magical, un altre caprici multimilionari de l'alcalde Ros. El Carajillo Party ja en va fer cinc cèntims de com anava la cosa al març del 2012, així que perquè no hagueu de tirar més avall copiem aquí aquella Carn d'Olla tan sucosa. Veureu com el mort continua estant ben mort.
La revista satírica La Quera també en va fer un bon repàs, de l'esdevenir del Hollywood de plastilina que s'ha muntat l'Àngel Ros a Gardeny (gastant-se 14 milions d'euros). Va ser al número 12 de La Quera, del 29 de juny del 2012. Més avall en podeu veure la portada, aquella on el cap de l'alcalde llueix a la plaça Sant Joan.

http://www.youtube.com/watch?v=urd12waMZac

Roslandia
El Hollywood lleidatà tira endavant, erra que erra, perquè com ja vam dir al Carajillo, l’alcalde de Lleida, l’Àngel Ros, abans mort que senzill o auster. Encara que no hi hagi ni un ral. Encara que s’hagi fet més que palés que ha fet un artefacte absolutament sobredimensionat per les possibilitats reals de producció de la indústria audiovisual lleidatana (n’hi ha?). Encara que no hi hagi cap perspectiva a curt termini de clients que puguin fer funcionar unes instal-lacions que han costat més de 15 milions d’euros: 15 milions!!! El Magical de Gardeny, cridat a ser la punta de llança de la creació virtual de Lleida naixerà, doncs, com un immens plató buit on només hi posarà una mica d’activitat la presència episòdica de’n Bigas Luna, que ve a Lleida de la mà del productor local Carles Porta i atrets tots dos pels sucosos 300.000 euros de subvenció que la Paeria, rumbosa ella, afluixa per fer la pel-li del Pedrolo. El 24 de gener en aquest mateix Carajillo (vegeu més avall ‘Gardeny no és un turó, és un gran forat’) ens vam equivocar quan vam dir que aquest productor gaudiria d’unes condicions magnífiques a Gardeny per quatre rals: ni per quatre rals, al contrari, li pagaran perquè hi vagi a rodar, i 300.000 euros!!!
Veus més assenyades d’aquest consorci que sosté el Parc de Gardeny advocaven recentment per posar en stand-by un Magical que no ha trobat una suficient massa crítica de productors per a fer-lo econòmicament viable, però la caparruderia de l’alcalde fa que el vaixell salpi sense gairebé aigua al mar, no sigui dit que li ha agafat vertígen pel dispendi i ara intenti estroncar l’hemorràgia. Una cosa semblant passa amb la Llotja. ‘Gasteu, gasteu, maleïts’, seria el títol d’aquesta pel-lícula de por que s’està rodant des de fa uns quants anys a aquesta ciutat virtual que és Lleida.
El Centre Experimental per a la Producció Audiovisual Multimèdia, Digitalització i Arxiu de Continguts, altrament dit Magical, costarà al final prop de 20 milions d’euros, perquè el pressupost de 17 milions que es va fer el 2007 ja ha quedat una mica desfassat. D’aquell pressupost, el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, llavors a mans del ministre socialista Miguel Sebastián, n’havia d’aportar, en forma de crèdits del Pla Avanza 2, un total de 12.315.000 euros. La resta, se suposa, els ha hagut d’afluixar la Paeria, així està la seva caixa i el seu deute, o treure'ls de vés a saber on. El 2007, si recorden, eren bons temps perquè el món encara no s’havia començat a ensorrar. Doncs tot i comprovar des de llavors com s’ha anat enfonsant, aquest món, l’invent no s’ha aturat i ara el tindrem que alimentar i mantenir d’una manera o altra. No vindrà d’aqui, a Lleida.
Ager Sedetanus


"For a politician to complain about the press is like a ship captain complained of waves".

“Que un polític es queixi de la premsa es com un capità de vaixell que es queixa de les onades”

LA MALA SETMANA



La Llotja ha costat més de 160 milions d'euros


El president de Caixa Catalunya el 2007, Narcís Serra, podria ser imputat penalment per aquesta 'inversió política' ruïnosa a Lleida


El flamant palau de Congressos de Lleida, la Llotja, ha costat més de 160 milions d'euros als contribuents lleidatans, catalans i espanyols, per molt que l'alcalde, Àngel Ros, artífex del mausoleu, presumeixi de que a Lleida no li ha costat res, aquesta mastaba aixecada en el seu honor i que l'ha de fer passar a la posteritat del malbaratament dels recursos públics. A La Quera (i a cap altre mitjà de comunicació, què curiós) hem anat explicant com es va gestar l'operació per finançar aquesta aventura de l'alcalde Ros a les acaballes de la bombolla immobiliària, i com el 2007 Caixa Catalunya, mitjançant la seva divisió immobiliària i actuant d'intermediària instrumental una petita constructora de Lleida, va desemborsar 50 milions d'euros a la Paeria en concepte de compra del solar que fa xamfrà entre l'avinguda Tortosa i el pont del polígon. Aquests 50 milions van servir per pagar la construcció de la Llotja, però tot i això no en va haver prou, perquè la Paeria hi ha hagut d'afegir més milions pel seu compte, com els 12 de l'impost de Societats amb el que no havia pensat, i altres serrells constructius i d'equipament. Tot això a banda del cost de manteniment i les càrregues derivades de la seva explotació, una sagnia de la que ja hem informat amb detall a La Quera i que tornarem a tractar en un altre número, doncs les pèrdues i l'enginyeria financera desplegada per tapar-les mereixen tot un capítol sencer.

Tenim doncs que en un primer estadi, la Llotja va costar més de 60 milions d'euros, però aquest cost és incomplet si no tenim en compte que els 50 milions que va desemborsar Caixa Catalunya es van aportar mitjançant un crèdit hipotecari concedit a la seva filial immobiliària, Gescat Gestió de Sòl SL, que s'havia de liquidar el passat 31 de març i que en aquests sis anys hauria generat uns 20 milions en interessos. Així, anant sumant, tenim que el cost net de la Llotja sumaria ja més de 80 milions d'euros.

Però encara no hem acabat de sumar, perquè a aquesta estratosfèrica xifra, de moment a càrrec dels impositors de Caixa Catalunya, haurem d'afegir els diners públics que han estat necessaris per tapar l'immens forat provocat per la mala gestió i que ha portat l'entitat a pasar a mans de l'Estat (nacionalitzada) i a punt de desaparéixer, doncs al mercat financer no hi ha cap interés en la seva adquisició. Catalunya Caixa, que va tancar 2012 amb unes pèrdues de 11.856 milions d'euros, ha rebut 14.000 milions d'euros en recursos públics en els dos darrers anys per a poder subsistir, 9.000 dels quals provinents directament del rescat internacional a la banca espanyola.



Solar en mans estrangeres


Doncs als 80 milions que hem esmentat al principi haurem de sumar-hi ara altres 80 milions d'euros dels contribuents amb els que el Frob (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) ha hagut de tapar el forat (principal i interessos) que l'operació Llotja' ha deixat a Caixa Catalunya... (segueix)....

(Aquests són els primers paràgrafs d'un nou reportatge de La Mala Setmana que es publica al número de maig de la revista satírica 'La Quera', als quioscos des d'avui mateix)

HOMILIES



Laputa que us va parir 

Ni la reintroducció de la Formación del Espíritu Nacional franquista ni hòsties. El que pretèn directament el govern del PP és una nova Reconquesta, amb Isabel (Sánchez Camacho) i Fernando (Rajoy) al capdavant de les tropes que han d'espanyolitzar fins la nàusea la terra de parla catalana, com si no ho estigués ja, plenament castellanitzada. A l'anterior número de La Quera advertíem que potser hi haurà algú que cridarà a les barricades més aviat que tard, i ho deiem per la interlocutòria d'un jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que disposava que només que un alumne demanés que la classe es fes en castellà, la resta s'havien d'aguantar i seguir-la en la llengua de Cervantes. Des de llavors n'ha passat dos de molt més grosses, encara, tres si hi sumem l'astracanada de les Corts valencianes prohibint que s'empri el terme País Valencià. En primer lloc el parlament d'Aragó ha batejat com a Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (Lapao) el català que es parla a la Franja i el divendres 17 el consell de ministres va donar el vist i plau a la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (Lomce) de l'innombrable ministre Wert. Totes dues iniciatives legals del Partit Popular dirigides a esborrar del mapa el català.
A l'Aragó s'empra el canvi terminològic per aconseguir aquesta eliminació, a veure si canviant-li el nom aconsegueixen que les 60.000 persones que enraonen ara català a la Franja se n'obliden del que parlen i que no puguin contaminar futures generacions amb el fragatí o les altres denominacions que rep aquí el català. La dreta espanyola més imperialista, que a l'Aragó té arrels que fins i tot no són d'eixe món, pretèn així esborrar del mapa, i mai millor dit, el que considera pancatalanisme, qualsevol gest a favor del català i de la seva pretesa expansió. Anticatalanisme que també promocionen alguns polítics i mitjans de comunicació del Principat actuant com a autèntics 'quintacolumnistes' de l'espanyolisme més ranci, encara que el vernissin de federal. Serà tot el ridícol que volguem, el gest de les Corts aragoneses, però és una declaració de guerra desvergonyida i en tota regla a la comunitat veïna, i un càstic feudal als catalanoparlants aragonesos que pretenien fer de la seva riquesa lingüística una aposta de futur i un estri d'enriquiment cultural i fins i tot professional. Pensem en els que venen a estudiar a Lleida o Barcelona.
Pel que fa a la Lomce, estableix que l'Estat descomptarà a la Generalitat el que costi escolaritzar en centres privats tots aquells nens i nenes que, per voluntat dels pares, hàgin de fer les classes en castellà. Aquesta aberració, una càrrega de profunditat contra la immersió lingüística que tanta cohesió social ha generat a Catalunya des de fa trenta anys, suposa quelcom més que una declaració de guerra. Representa un primer atac amb sang, un primer bombardeig amb víctimes. Trigarem encara molt, a aixecar les barricades? 

(Aquestes són les Homilies de la revista satírica 'La Quera' del mes de maig, que des d'avui teniu ja als quioscos de tot Catalunya)

LA QUERA Número 23

El número 23 de la Quera el trobareu aquest dimecres 22 de maig al quiosc, ben carregat d'humor, articles tafaners, informacions punyents que ningú més gosa publicar i escorregudes de mala llet.