Lleida té dos ajuntaments
A Lleida tenim dos ajuntaments. Un, el que acostuma a sortir a les fotos i a la tele, té un alcalde, l'Angel Ros. L'altre, paral.lel, més discret, té una alcaldessa de facto, la Marta Camps, presidenta de l'Empresa Municipal d'Urbanisme. Perquè aquesta empresa, un dels deu ens de la Paeria, esgarrona ja a l'ajuntament quant a pressupost: 110 milions de l'EMU front els 148 de la Paeria per aquest 2011. Hi ha poques ciutats que tinguin un 'monstre' d'aquestes característiques i d'aquestes proporcions pressupostàries respecte la institució principal. Resulta especialment sorprenent comprovar com la construcció d'aquest 'monstre' ha estat obra del mandat de l'alcalde Ros i de la presidència de la Marta Camps al capdavant de l'EMU. El 2004, a l'últim pressupost de l'anterior alcalde, l'Antoni Siurana, l'Empresa Municipal d'Urbanisme tenia una trista dotació de 8 milions d'euros, dotze vegades menys que els 110 actuals. El pressupost de la Paeria, sense ens orbitals, no ha experimentat ni molt menys aquesta explossió: de 116 milions el 2004 als 148 del 2011.
L'EMU s'ha convertit en el braç executor, per a tot tipus de missions, de la Paeria que surt a l'aparador. I entre aquestes missions en destaca una per damunt de totes: l'endeutament. S'ha pogut seguir gastant amb alegria sense fer massa soroll. Així, amb l'EMU s'ha pogut fugir d'estudi de les successives limitacions que ha anat imposant el Govern de Madrid a les febres keynessianes municipals. L'alcalde Ros va heretar un elevat endeutament de la Paeria de l'alcalde Siurana, d'un 130% sobre els ingressos corrents el 2004. El 2010 aquest endeutament estava al 90%. L'alcalde Ros se'n vanta, a la propaganda electoral, d'aquesta reducció en termes relatius. Però el que no explica és que en termes reals, el deute ha augmentat, i molt, i que la retallada percentual ha estat fruit d'un augment dels ingressos, sobretot dels derivats de la construcció (fins el 2007), de la contribució urbana, l'Impost de Bens Immobles (l'IBI, que és el que segueix i seguirà pujant per efecte de la revisió cadastral, fins almenys el 2015, hi hagi o no crisi) i de transferències de l'Estat i Generalitat. La jugada propagandística és rodona, doncs: no reduïm el deute, sinó que l'augmentem, però com augmenten els ingressos, i ara ho seguiran fent passant el rasclet de l'IBI malgrat la crisi que escanya milers de lleidatans, podrem seguir anunciant que el deute relatiu, el famós percentatge, fins i tot el tenim a ratlla o descendeix una mica. Davant tot això, sorprèn que en aquests anys de bonança i fins i tot d'exuberància irracional el govern de la Paeria no s'hagi dedicat a eixugar-lo, aquest deute, sinó tot el contrari.
La veritat crua, però, és que d'un ben grassonet deute de la Paeria que el 2004 ja rondava els cent milions d'euros (les dades dipositades, que no fiscalitzades, a la Sindicatura de Comptes no permeten precissar massa), s'ha passat als 130 sis anys després. A aquesta xifra també caldria fer-li un cop d'ull amb més precissió, perquè els números de la Paeria del 2010 encara no han entrat a la Sindicatura de Comptes i no ho faran fins a final d'any. Així que si ens fixem amb els del 2009 veurem que el deute a llarg termini de l'ajuntament de Lleida és de 125.269.735,71 euros, una xifra que experimenta un salt bastant considerable respecte els 112.592.346,30 euros del 2008. La diferència són els 13 milions d'endeutament extraordinari, a sis anys, que va aprovar la Paeria el juliol del 2009 (vegeu 'La Lleida que no existeix' en aquest mateix Carajillo Party Lleida). Aquest deute suposa una despesa financera que el 2009 va suposar 3,5 milions d'euros pagats en interessos, encara que se n'havien pressupostat 5,6. Segurament aquests més de 5 els trobarem al pressupost del 2010. Almenys, pel 2011 sí que s'han previst més de 5 milions de despesa financera. Això són 15.000 euros cada dia només d'interesos, el que ha de pagar la Paeria pel seu deute. I si a aquest endeutament a llarg termini hi afegim el que tenia a curt, 57 milions més (48 dels quals, de creditors que truquen a la porta, una xifra que creix any rera any -el 2005 eren 30 milions-), tindrem una bonica fotografia del deute municipal a 31 de desembre de 2009, fa només setze mesos: 182 milions d'euros.
Però aquest deute és només el 'd'un' ajuntament, el que es veu, la Paeria que surt a l'aparador, als diaris o a la tele, com hem dit abans. 'L'altre' ajuntament, l'Empresa Municipal d'Urbanisme, fa la guerra pel seu costat. Els números de l'EMU han experimentat una evolució ben espectacular. Enguany, fins i tot, els seu pressupost ha augmentat un 15% (de 95,8 a 110,3 milions), mentre el de la Paeria es reduïa considerablement per la caiguda d'ingressos i la limitació de l'endeutament, doncs supera àmpliament el 75% sobre ingressos corrents marcat pel Govern i no pot manllevar més calerons dels bancs.
L'EMU: de 2,5 milions de deute el 2004 a més de 60 ara
L'EMU, doncs, ha passat dels 8 milions de pressupost el 2004 als 110 d'enguany, però ha passat també dels 2,5 milions de deute a llarg termini que tenia a l'últim pressupost de l'alcalde Siurana als més de 60 que suporta actualment. La fotografia de l'endeutament de l'EMU a 31 de desembre del 2009 era de 16 milions a llarg termini (més del doble que l'any anterior, de 7,3) i de 26 milions a curt termini (5 més que el 2008). L'any passat, però, l'EMU sembla que va decidir posar fre d'alguna manera a la sagnia que suposa un deute que creix sense aturador i va 'reunificar' els seus crèdits bancaris a curt i a llarg, com fan les famílies escanyades per la disbauxa del crèdit dels anys de festa major. Així, la Caixa de Pensions va actuar novament com a 'munyidora' i auxiliadora de l'ens municipal i va concedir-li un crèdit a llarg termini (10 anys) de 41 milions d'euros, que unificava bona part del finançament a curt amb amb què, amb alegria, havia anat funcionant l'EMU, i el crèdit a llarg, menor, que també arrossegava. Però l'EMU encara no en tenia prou, i la mateixa Caixa li va concedir el 2010 un altre crèdit, al mateix termini, de 20 milions d'euros 'destinat a la continuitat en l'activitat de l'empresa', un motiu bastant críptic i que dóna per el.lucubrar. No es gens estrany, doncs, que les participades de la Caixa o de Criteria, o el seu finançament, estiguin 'desembarcant' a Lleida per terra, mar i aire, o per aigua, llum, gas, aparcaments, I+D+R, obra pública i altres menudències. La solvència lleidatana té aquest atractiu.
D'aquesta manera, l'Empresa Municipal d'Urbanisme acaba el 2010 amb sengles crèdits de la Caixa que sumen la bonica xifra de 61 milions d'euros (que no suposen tampoc tot el deute de l'EMU, perquè amb pòlisses a curt i altres deutes a curt passa dels 70 milions). I aquest endeutament s'ha de pagar, per això el 2011 l'EMU ja ha pressupostat 2,1 milions d'euros per pagar interessos, un bon salt respecte els 1,3 que figuren al pressupost del 2010.
La 'revolució' financera del 2010, amb aquesta assumpció de dos crèdits que sumen 61 milions d'euros, coincideix amb una altra 'revolució' a la mateixa EMU: al setembre del 2010, la gerent de l'Empresa Municipal d'Urbanisme, la Cristina Ballesté, que havia estat en el càrrec des de l'octubre del 2007, presenta la seua dimissió. Els motius no s'han explicat mai amb detall. La raó oficial eren 'motius personals'. El seu càrrec no s'ha cobert i exerceixen les seves funcions dos persones del consell d'administració vinculades a la regidoria d'Urbanisme de la Paeria, que encapçala la mateixa Marta Camps.
En resum, el deute real de la Paeria, com ja s'ha denunciat alguna vegada per l'oposició, sense que se li hagi fet massa cas, passa dels 190 milions d'euros sumant el deute, reconegut, de l'ens principal i els 61 milions, reconeguts, de l'Empresa Municipal d'Urbanisme. Els altres nou instituts,centres, patronats i organismes municipals també arrosseguen deute, però molt menor, encara que suficient per arrodonir l'espectacular xifra de 200 milions d'euros, a pagar entre tots els lleidatans en els anys a venir.
Ager Sedetanus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada