Carn d'Olla

Abandoneu Ricard Vinyes!!!

Sigueu pràctics. Després de la revifada de divendres passat, la situació es tornarà a estancar. L'autoritat ha après la lliçó i no us tornarà a enviar la policia. Els mitjans de comunicació us aniran abandonant com ja va succeïr quan la vostra acampada començava a durar i durar. Vosaltres esteu incòmodes. Alguns veïns i comerciants estan incòmodes, fins i tot molestos pels claxons que sonen de matinada en solidaritat amb vosaltres. Avui dilluns tornen a comerçar les classes i a la plaça hi quedarà un escamot testimonial. Penseu que qui resisteix, guanya, així que us deixaran escolar poc a poc, com ja es veia venir abans que els mossos us fessin un favor. 

Doncs abans de perdre la batalla per esgotament, perquè no canvieu de tàctica? A la plaça Ricard Viñes ja us heu convertit en part del mobiliari urbà, en el sentit que la vostra acció no té més ressò que el que li vulgui donar qui us ve a veure o qui passa per allí, siguin mitjans de comunicació, polítics o simples vianants. Doncs perquè no portar la protesta allà on hi hagi atenció mediàtica, allà on hi hagi un esdeveniment, allà on hi hagi un focus d'interès, suposat o real, per part de la ciutadania? 

El pla és ben senzill. Respon a les accions per 'salts' que es feien quan la policia franquista, i també a la Transició, no deixava agrupar més de tres persones. Llavors es quedava en un punt i a una hora determinada, i ja estava muntada una manifestació llampec.  I així cada hora, si calia. Doncs adoptant aquest mètode, perquè no us presenteu als esdeveniments polítics, socials, culturals, esportius, socials, econòmics,... -molts d'ells autèntiques collonades, tot sigui dit de pas- i us erigiu en la veu de la consciència dels protagonistes? De pas potser evitareu que es segueixin llençant diners de tots en actes que es podrien estalviar perfectament.

Feu-vos amb una bona agenda de la setmana, que la trobareu als diaris, als webs de les diferents institucions, entitats, etc,... Decidiu en assemblea a quins actes us presentareu, i no cal ni que sigui secreta, la deliberació. No passa res perquè se sàpigui que el moviment dels indignats estarà present en tal o qual acte. Així obtindreu molt més ressó que quedant-vos quiets, incòmodes i mal dormits a Ricard Viñes. Deixeu la plaça per les assemblees setmanals on decidireu la vostra 'l'agenda' d'actes als que us presentareu. Així no hi haurà tantes hores mortes, esperant que vinguin a vosaltres els destinataris del vostre missatge. Aneu-hi vosaltres, als llocs, feu-los-hi el 'salt'!!! Serà més divertit, més emocionant, més profitòs.

Sigueu originals. No cal que esbronqueu ningú, ni que feu malbé res. Ni envaïr escenaris, ni locals, ni edificis públics. No cal. Només que us vegin, que feu pinya davant la porta, els cotxes, la comitiva, sense violentar ningú. Sigueu originals, repeteixo. Un dia aneu de roig, l'altre de negre, l'altre amb flors a la mà, l'altre amb pancartes, o com us roti, i així us fareu notar molt més. El carrer és de tots i no us poden fer fora. I si alguns dels mitjans de comunicació presents us ignoren deliberadament, es retrataran ells mateixos i s'hauran d'avergonyir de servir a certs amos.

La fòrmula, com veieu, permet ser més àgils, anar més 'al gra', on es pot obtenir ressò garantit, i penseu que durant tota la setmana se'n fan moltes, de coses en una ciutat com Lleida. Només us cal fer un bon llistat i votar en assemblea, després d'una reflexió i debat, a quins actes us presenteu. La gent no es cremarà tant per tenir que passar hores i hores improductives acampats a Ricard Viñes. Serà més còmode per a tots vosaltres. I, no cal dir-ho, feu ús de les xarxes socials per les quedades. No desaprofiteu la vostra capacitat de convocatòria, no la deixeu pansir passant hores i hores, dies i dies a Ricard Viñes sense mobilitzar-vos, sense mobilitzar. Com vau fer divendres després de la intervenció de la policia. Ningú us ha dit que vau protagonitzar probablement una de les manifestacions més importants que s'han produït mai a Lleida des de l'11 de juliol de 1997, quan milers de lleidatans van sortir al carrer per demanar que ETA no matès al regidor del PP d'Ermua, Miguel Angel Blanco, a qui va acabar assassinant l'endemà? Fins i tot això us han amagat? La vostra manifestació, espontània, va treure al carrer entre dos mil i quatre mil joves, i no tan joves, que van recórrer tot Lleida, una fita, un recorregut tan llarg, també poques vegades assolida. Vau deixar en ridícol altres manifestacions que a Lleida convoquen les corretges de transmissió del sistema, partits, sindicats, la Federació d'Associacions de Veïns, etc, que van sortir al carrer en una 'mani' preelectoral el passat dia 18 amb el pobre resultat de tots conegut. De fet, aqui mateix vam dir que si determinats partits tenien tan poca capacitat de mobilització, no era estrany que alguna enquesta els deixés fora de la Paeria, com així ha sigut.

No afluixeu. La vostra indignació és la revolta de milers de ciutadans que us fan costat, la majoria silenciosa a qui poseu veu, a qui representeu per assentiment mentre no es demostri el contrari. No us deixeu entabanar, per ningú, ni per blogs com aquest. Només us volem suggerir eines per si en voleu fer ús. Decidiu-ho tot democràticament, en assemblees representatives si pot ser, i no feu mal a ningú, ni a res. Penseu que no hi ha res més revolucionari que la veritat. I vosaltres l'hi heu posat rostres, i veu, dels que no en tenen, dels que no la tenen. Encara.

Ager Sedetanus