HOMILIES


HAWAA, la veu de les dones àrabs a Lleida

La ciutat de Lleida es va fer tristament famosa, ara fa tres anys, arran de prohibir l'ús del burca, el vel que tapa gairebé tot el cos de les dones musulmanes, als edificis municipals i equipaments públics. El de Lleida va ser el primer ajuntament de tot l'Estat, i potser l'únic, en adoptar aquesta més que qüestionable mesura. A la primavera de l'any 2010, el nom de Lleida va donar el tomb per mig món a causa d'aquesta discutible fita, que ha quedat ofendosament gravada per a la posteritat a la nova notaria global que és Google. Només us cal escriure al cercador dos paraules, 'Lleida' i 'prohibeix', i veureu quina taca d'oli tenim a sobre.
A partir d'avui, la nostra intenció es capgirar aquesta mala fama, perquè volem convertir Lleida en tot el contrari, en la ciutat, en el territori de la tolerància, de la inclusió social i cultural d'un col·lectiu doblement marginat: les dones àrabs. Avui, el lector de La Quera té a les seves mans, també, la revista HAWAA (dona d'Adam), una publicació feta íntegrament per dones de Lleida. Àrabs, musulmanes o no, que s'han constituït en associació cultural per pregonar els seus neguits, les seves inquietuds, les seves capacitats. Una crida al món per tal que se les tingui en compte. Que, si passen desapercebudes moltes vegades, és per la nostra miopia occidental, pels nostres prejudicis de societat opulenta -ara molt menys, però- i tancada en els seus imaginaris. A través de HAWAA aquest col·lectiu de dones valentes, ens volen demostrar que les societats, com més permeables son, més cultes es tornen, més progressen.
HAWAA és la primera revista a l'Estat espanyol feta per dones àrabs, i naix aixoplugada per La Quera gràcies a l'atreviment d'una editorial lleidatana, Pagès Editors, que passa a convertir-se en el primer grup editorial català i espanyol que porta als quioscos una publicació dedicada íntegrament a un col·lectiu que només a les comarques de Lleida el formen més de 18.000 persones. Un grup humà, els àrabs, que està entre nosaltres des de fa anys però amb el que tenim ben pocs vasos comunicants. No deixa de ser paradoxal, doncs, que hagin de ser precisament les dones d'aquests col·lectiu, discriminades per una doble condició o llosa social -masclisme i immigració- les que prenguin la davantera de la integració a través de la cultura, mitjançant una arma tan simple però a la vegada poderosa com una revista.
Cal agraïr el coratge de Pagès Editors i la feina i empenta d'aquesta associació de dones àrabs, alhora que, cal donar les gràcies a Omnium Cultural per fer costat a HAWAA des del primer moment com a eina d'integració cultural. Gràcies a aquesta iniciativa l'àrab i el català conviuran, per primer cop, sobre el paper. Gràcies, també, a l'assessorament de l'Escola Oficial d'Idiomes i a l'ajut d'altres entitats socials de Lleida que han col·laborat per tal que aquest engrescador projecte veu avui la llum. 

 (Aquestes són les 'HOMILIES' de la revista satírica La Quera d'aquest mes de febrer, que des d'avui podeu trobar als quioscos. Parlen d'una altra revista, HAWAA, que va dins La Quera i que és la primera experiència de publicació àrab a Lleida, feta per dones àrabs i escrita en àrab i en català)

El nº19 de La Quera, ja als quioscos!


HOMILIES


Què collons vols, PSC? 

"No volem trencar, no volem marxar, volem continuar junts, però no d'aquesta manera". Aquestes paraules pronunciades pel primer secretari del PSC, Pere Navarro, el dimecres 23 de gener, després de fer el galdós paper d'espanyolistes irredempts al servei del PSOE i afilerats amb el PP, marquen l'autèntic full de ruta d'un partit que ha perdut el nord nacional. Després de declarar-se a favor del dret a decidir dels catalans, el PSC va trair-se a si mateix al votar no a la declaració de sobirania aprovada per CiU, ERC, ICV-EUiA i un diputat de la CUP. Els socialistes es van alinear amb el bloc més caspós del nacionalisme espanyol (PP i Ciutadans) al rebutjar un document històric que defineix el poble de Catalunya com un subjecte polític i jurídic sobirà. Una declaració solemne del Parlament que comença el procés per exercir el dret d'autodeterminació i que ha de portar a una consulta sobre el nostre futur polític el 2014.
A les anteriors Homilies vam exigir als diputats de la majoria sobiranista del Parlament que no ens fallessin i, de moment, han complert. Però també els vam advertir que no ens follessin, traint la voluntat majoritària i inequívoca d'aquest país. Doncs el PSC ha optat per fallar-nos i follar-nos alineant-se en el bloc del no a l'autodeterminació de Catalunya. Els socialistes volen que el govern de Madrid, ara del PP, ens doni permís per preguntar-nos què volem ser com a poble. Vol que els defensors de l'imperi espanyol, entre ells el mateix PSOE, ens donin peixet per a sobreviure. Quins collons, PSC! Ganes de tocar-los, argumentant que només val la legalitat espanyola, encara que ens escanyi, als catalans. Argument que només és l'excusa perfecta per a un partit que es destapa com a lerrouxista sobrevingut, amb uns dirigents que prefereixen l'afalac dels militants que creuen en l'Espanya 'una, grande y libre' mentre foragiten qualsevol bri de catalanisme que no sigui el folklòric que tant agrada a Madrid, al PP i al PSOE.
Cinc dels vint diputats socialistes no van voler votar contra la declaració sobiranista, entre ells l'alcalde de Lleida, l'Àngel Ros. Però tampoc van voler votar a favor. No en van tenir prous com per votar sí, si tant els pesava a la consciència que els catalans han de poder dir el que volen ser.  La facció que representa aquest catalanisme socialista de costellada va desobeir així la direcció del partit, que els sancionarà amb 400 euros de multa. Un plat menys de llenties, només. Poca cosa. Quatre dies i tot oblidat. Per a ells, Catalunya només val 400 euros. 

(Aquestes són les 'HOMILIES' de la revista satírica La Quera d'aquest mes de gener, que ja podeu trobar als quioscos amb informacions i articles ben sucosos, de temes dels que ningú en parla a Lleida)