L'incendi

El sexe dels àngels

Se m’ha avançat aquest gran guerrer ilergeta que és Ager Sedetanus en
la valoració de les paraules d’Oriol Pujol reptant Àngel Ros a
definir-se sobre la votació del Congrés respecte del fons de
competitivitat. Pujol el Jove té una dialèctica afilada i un
llenguatge un xic provocador, atrevit, impetuós, típic del polític a
la recerca d’un titular, un complement ideal per a la campanya de bon
rotllo que es manega Zaballos, quelcom semblant a la parella de polis,
el bo i el dolent. La inconveniència sobre si el candidat Ros és
mascle o femella volia furgar en la contradicció evident dels
socialistes, àmpliament comentada arreu. La resposta no va trigar
garie que dirien per aquí. Ros és alcalde, candidat a la reelecció i
presumpte candidat a dirigir el rescat de les restes del naufragi
socialista. Com alcalde que es juga la reelecció no pot defugir un
finançament que també afecta els municipis i com a candidat a dirigir
la balsa de la Medusa ha de significar-se, encara que potser ni li
feia falta. Ros es va arrenglerar així amb el sector més catalanista
del seu partit.
  La resposta a la pregunta d’Oriol Pujol però és molt fàcil. Els
àngels no en tenen de sexe, tenen ales i aquest a qui anava adreçada
la pregunta a més, fuma en pipa i entre calada i calada rumia. ¿La
resposta de Ros vol dir de debò que pertany al sector catalanista del
PSC? Jo no m’atreviria a dir-ho de forma categòrica. Ha estat una més
de les moltes coincidències que ha tingut amb el sector catalanista,
però també amb els obiolistes, amb els capitans rebaixats a sergents
casernaris, amb els de la vella guàrdia (com el seu amic Josep Maria
Sala), els maragallistes, etc... Per entendre’ns, no és que Ros
coincideixi amb tots aquests sectors, és que tots aquests sectors
coincideixen amb Ros, i si no, hi acabaran coincidint. Si Àngel Ros
pertany a algun sector dins del PSC, és el seu propi, l’ala dreta del
socialisme català, socialdemòcrata de paraula, neoliberal de fets,
atent als moviments de l’era global però conservador en lo moral. És
un sector que està en construcció, com una pàgina web, i als seus
seguidors, gent fidel, ja se’ls anomena “els querubins”.
  Hi ha preguntes però que potser no sabrem fins l’endemà de les
eleccions. ¿Ser candidat a substituir Montilla és un plus per a la
seva reelecció a l’alcaldia o un inconvenient? Si Àngel Ros guanya a
Lleida, què hi guanya Lleida si el seu alcalde és també el líder del
segon partit del país? Al febrer de l’any passat la prestigiosa
periodista especialitzada en Arquitectura, Anatxu Zabalbeascoa, va
publicar un elogiós article sobre la Llotja de Lleida a “El País”. Hi
recollia una declaració d’Àngel Ros: "Ser alcalde no és un ofici, és
un estat civil. Se n’és 24 hores al dia, 365 dies l'any. Un alcalde es
casa amb la seva ciutat". En què quedem? És amor o un matrimoni de
conveniència.
Pau Echauz