 |
| Com cada divendres al teu quiosc |
Carn d'Olla
Bankia finança el
canal Segarra-Garrigues
Roda el
món i torna al Born, diuen els pixapins de Barcelona per descriure que el món
és un mocador i nosaltres sóm el moc. Doncs una cosa ben semblant hem descobert
ara al Carajillo Party Lleida amb l’espetec de Bankia, el banc nascut l’1 de
gener del 2011 d’un apedaçament de set entitats financeres que estàven amb
l’aigua al coll (Caja Madrid, Bancaja, Caixa Laietana, Caja Canarias, Caja de la Rioja, Caja Avila i Caja
Segovia). Arrel de la nacionalització ahir d’aquest ‘xiringuito’ financer
farcit de dinosaures del PP al seu consell d’administració sabem que Bankia és
la principal finançadora del nostrat canal Segarra-Garrigues. Sí, tal como ho
llegeixen. Caja Madrid, que té el 52,1% del Banco Financiero y de Ahorros
(BFA), la matriu de Bankia (amb el 45% de les accions), és la reina mare de
totes les operacions de crèdit que ha subscrit tant la part estatal como la Generalitat per
construir aquest canal.
Qui ho
havia de dir, oi, que la principal obra de regadiu que s’està fent en aquests
moments al sud d’Europa, precisament a les comarques centrals de Lleida, té el
finançament compromés en bona part amb la quarta entitat financera de les
espanyes i que acaba de fer figa. Ara l’Estat n’és l’amo, i se suposa que en un
periode raonable de temps la posarà a la venda, com està passant amb
CatalunyaCaixa, una andròmina també enfonsada pels polítics emmamellats de la Diputació de Barcelona i altres de l'òrbita del PSC.
A Bankia hi perdrem els 4.465 milions d’euros que l’Estat li va donar a crèdit –que no
podrà tornar- a través del Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB) i
els més de 7.000 que seran necessaris per sanejar-la, però ja sabem que els
diners de tots no són de ningú. Així que endavant les atxes!
El més
simptomàtic d’aquesta tornada al Born, però, serà que l’Estat, ara amo de
Bankia, tindrà també una formidable palanca per fer-se present en la part que
li correspon a la
Generalitat (la xarxa secundària de sèquies i la portada de
l’aigua a les finques) del projecte del Segarra-Garrigues. Com hom sap, i en
quatre paraules, el canal Segarra Garrigues s’està executant en dos vectors:
l’estatal i el que correspon a la Generalitat.
L’Estat s’encarrega de construir els 84 quilòmetres del canal
principal (uns 500 milions d’euros de pressupost –sembla que ja superats- que
cofinancen al 50% Estat i Generalitat, aquesta amb les futures quotes que han
de pagar els regants); i el Govern català s’ocupa, a través de Reg Sistema
Segarra Garrigues (Regsega) de construir la xarxa secundària de sèquies d’accés
a les finques i de la concentració parcel-lària, amb un pressupost de més de
1.000 milions d’euros que aquesta trituradora de bitllets que és el projecte
del canal Segarra Garrigues també sembla haver superat a bastament.
Caja Madrid dirigeix l’orquestra
Doncs
tant pel que fa a la part estatal com a la catalana, Caja Madrid és la que
talla el bacallà quant a la direcció i control de tots els crèdits sindicats
que AquaEbro (l’ens que paga la part estatal), Regsega (l’empresa pública de la Generalitat que
executa la part catalana) i Aigües del Segarra Garrigues (una espècie d’Unió
Temporal d’Empreses a qui Regsega va adjudicar aquests treballs, que ha
d’explotar el canal fins l’any 2043 i que des de l’octubre passat presideix
l’exconseller d’Agricultura Josep Grau) han anat sol.licitant per fer front a l’obra
i que esperen recuperar passant la plateta entre els regants, ara més
expectants que mai.
Així, el
novembre del 2003 ja ens trobem Caja Madrid com a directora del primer crèdit
sindicat, de 112 milions d’euros, que es va concedir a la Sociedad Estatal
Canal Segarra Garrigues per començar a funcionar, encara que les primeres obres trigarien uns mesos. En aquest crèdit hi trobem també Bancaja, una altra
del club de Bankia.
El 29 de
juny de 2005 es va materialitzar la principal operació financera pel que fa al
canal. Aigües del Segarra Garrigues signava a Tàrrega un crèdit de 924 milions
d’euros amb 19 entitats per executar la concentració de finques i la xarxa
secundària del Segarra-Garrigues. Era el contracte de finançament d’un projecte
públic de major dimensió fet mai a Espanya i el tercer més gran d’Europa. Caja
Madrid encapçalava, seguida de Dexia Sabadell, Banco Local, La Caixa, BBVA i Banc Sabadell,
el pool bancari assegurador d’aquella magna operació financera.
Els anys
2009 i 2010 hi han hagut altres operacions de crèdit destinades a finançar les
obres del Segarra-Garrigues, com els 105 milions que Regsega va obtenir el
desembre del 2010 de cinc entitats financeres, amb Caja Madrid altra vegada al
capdavant com a entitat-agent del prèstec. Havien de servir per pagar obres
executades per Aigües del Segarra-Garrigues, l’aglomerat d’empreses
constructores encapçalades per FCC Construcción, Agbar, Copcisa, Copisa i un
grup minoritari de societats lleidatanes com Benito Arnó, Romero Polo, M. y J. Grúas,
Àrids Romà i altres. Entre les primeres, Caja Madrid, ara Bankia, també té
alguna cosa a dir en els consells d’administració.
Bankia
també té relació amb Lleida per altres vessants, no menys importants. A banda
de les deu oficines (7 a
la capital i altres tres a Mollerussa, Balaguer i Tàrrega) i dels milers d’impositors, desenes de posseïdors
de participacions preferents i centenars d’accionistes que ara ho han perdut
tot, Bankia també és propietària del 20% d’Indra, una de les grans empreses
tecnològiques instal-lades al Parc de Gardeny, participació que l’Estat podria
posar en venda ben aviat. Així mateix, Bankia té el 15% del capital de la
cadena hotelera NH, amb establiments a Lleida, entre altres inversions menors i
que donarien per un altre Carn d’Olla.
Ager
Sedetanus
Carn d'Olla
Com se'ls gastava el tripartit, a Lleida
Llegit ahir a alguns diaris catalans: "ICV ha obtingut per fi resposta del Govern després de 16 mesos d'espera i després de sol·licitar l'empara de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, davant les maniobres dilatòries de l'Executiu d'Artur Mas. En la comissió d'Assumptes Institucionals de la Cambra catalana que s'ha celebrat aquesta tarda, la vicepresidenta, Joana Ortega, ha explicat que el canvi de denominació del departament que dirigeix Irene Rigau, que va decidir substituir el nom d'Educació (posat pel tripartit) per Ensenyament, va costar a la Generalitat un total de 12.000 euros. Però els ecosocialistes no s'han quedat satisfets amb la resposta d'Ortega. El president del grup d'ICV al Parlament, Joan Herrera, ha demanat al Govern el cost global del canvi de nom de tots els departaments i la vicepresidenta s'ha limitat a oferir les dades d'alguns departaments. Queden al tinter, els costos que ha comportat la nova denominació de Benestar Social i Família (anterioment Acció Social i Ciutadania) i la d'Empresa i Ocupació (abans Treball)."
Sort que Catalunya compta amb diputats tan treballadors com en Joan Herrera, que es preocupa de com es gasten els nostres calerons i de fins on arriba la perfídia del govern d'Artur Mas. Doncs bé, li donarem més feina, al senyor Herrera, i així justificarà encara més el seu sou, que paguem entre tots. En primer lloc, pregunti senyor Herrera quan va costar, el 2003, el canvi de nom d'Ensenyament a Educació. O no se li ha ocorregut, que abans el nom (aquest i altres) el va canviar el tripartit, del qual formaven part vostès? No recorda, que van governar aquest pais durant prop de vuit anys, de la maneta amb Esquerra Republicana i el PSC?
I en segon lloc, i aqui potser tindrà més feina, pregunti senyor Herrera com és possible que el seu govern, el del tripartit, hagi estat pagant durant aquests vuit anys el lloguer de l'antiga seu dels serveis territorials d'Ensenyament quan aquesta estava buida des del 2003? Pregunti, pregunti, però nosaltres ja li farem cinc cèntims d'avançada, per si el tornen a fer esperar setze mesos més: El 25 d'abril del 2003, la consellera d'Ensenyament Carme-Laura Gil, inaugurava la nova seu dels serveis territorials del seu departament a Lleida, un edifici situat a la cantonada de Bisbe Irurita amb Pica d'Estats, prop de l'església de Santa Teresita, que va costar 3 milions d'euros i que havia de servir per unificar en un sol lloc tots els serveis d'una delegació d'Ensenyament que fins llavors estaven dispersos. El gruix d'aquests serveis, però, havien estat situats en un parell de plantes llogades per la Generalitat en un modern edifici del Passatge Pompeu, a tocar de Ricard Viñes.
Aquell mateix 2003, el 20 de desembre, prenia possessió com a president de la Generalitat en Pasqual Maragall gràcies al pacte de govern tripartit entre PSC, ERC i ICV. Llavors ja es va canviar el nom 'convergent' d'Ensenyament pel d'Educació, cosa que li recordem, senyor Herrera, per si vol preguntar també pel cost d'aquell primer canvi de noms. Però la veritable despesa, el veritable malbaratament de diners públics no rau en aquest rebateig. El que dona realment la mesura de com s'han fet les coses en aquest pais durant vuit anys, el que explica en bona mesura per què estem com estem, devem el que devem, i patim com patim ara per pagar la sanitat, l'educació, etc, etc,... és el fet que fins fa ben pocs mesos la Generalitat ha estat pagant el lloguer de la seu buida del departament d'Ensenyament al Passatge Pompeu de Lleida. Una vegada complertat el trasllat al nou edifici del carrer Pica d'Estats, el tripartit va estar pagant durant vuit anys el lloguer d'unes plantes buides al centre de Lleida. I no poca cosa: uns 3.000 euros al mes, 36.000 euros cada any, prop de 300.000 euros llançats durant aquests vuit darrers anys, fins que la nova consellera, la convergent Irene Rigau, va dir que ja n'hi havia prou i va rescindir el contracte, ja fa uns quants mesos. Des de llavors llueix un 'es lloga' als finestrals d'aquelles plantes buides del Passatge Pompeu. Pregunti, senyor Herrera. I a la vegada contesti, perquè els seus també hi eren, al govern, encara que el departament d'Educació passés de mans d'ERC a les del PSC.
Ager Sedetanus
Llegit ahir a alguns diaris catalans: "ICV ha obtingut per fi resposta del Govern després de 16 mesos d'espera i després de sol·licitar l'empara de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, davant les maniobres dilatòries de l'Executiu d'Artur Mas. En la comissió d'Assumptes Institucionals de la Cambra catalana que s'ha celebrat aquesta tarda, la vicepresidenta, Joana Ortega, ha explicat que el canvi de denominació del departament que dirigeix Irene Rigau, que va decidir substituir el nom d'Educació (posat pel tripartit) per Ensenyament, va costar a la Generalitat un total de 12.000 euros. Però els ecosocialistes no s'han quedat satisfets amb la resposta d'Ortega. El president del grup d'ICV al Parlament, Joan Herrera, ha demanat al Govern el cost global del canvi de nom de tots els departaments i la vicepresidenta s'ha limitat a oferir les dades d'alguns departaments. Queden al tinter, els costos que ha comportat la nova denominació de Benestar Social i Família (anterioment Acció Social i Ciutadania) i la d'Empresa i Ocupació (abans Treball)."
Sort que Catalunya compta amb diputats tan treballadors com en Joan Herrera, que es preocupa de com es gasten els nostres calerons i de fins on arriba la perfídia del govern d'Artur Mas. Doncs bé, li donarem més feina, al senyor Herrera, i així justificarà encara més el seu sou, que paguem entre tots. En primer lloc, pregunti senyor Herrera quan va costar, el 2003, el canvi de nom d'Ensenyament a Educació. O no se li ha ocorregut, que abans el nom (aquest i altres) el va canviar el tripartit, del qual formaven part vostès? No recorda, que van governar aquest pais durant prop de vuit anys, de la maneta amb Esquerra Republicana i el PSC?
I en segon lloc, i aqui potser tindrà més feina, pregunti senyor Herrera com és possible que el seu govern, el del tripartit, hagi estat pagant durant aquests vuit anys el lloguer de l'antiga seu dels serveis territorials d'Ensenyament quan aquesta estava buida des del 2003? Pregunti, pregunti, però nosaltres ja li farem cinc cèntims d'avançada, per si el tornen a fer esperar setze mesos més: El 25 d'abril del 2003, la consellera d'Ensenyament Carme-Laura Gil, inaugurava la nova seu dels serveis territorials del seu departament a Lleida, un edifici situat a la cantonada de Bisbe Irurita amb Pica d'Estats, prop de l'església de Santa Teresita, que va costar 3 milions d'euros i que havia de servir per unificar en un sol lloc tots els serveis d'una delegació d'Ensenyament que fins llavors estaven dispersos. El gruix d'aquests serveis, però, havien estat situats en un parell de plantes llogades per la Generalitat en un modern edifici del Passatge Pompeu, a tocar de Ricard Viñes.
Aquell mateix 2003, el 20 de desembre, prenia possessió com a president de la Generalitat en Pasqual Maragall gràcies al pacte de govern tripartit entre PSC, ERC i ICV. Llavors ja es va canviar el nom 'convergent' d'Ensenyament pel d'Educació, cosa que li recordem, senyor Herrera, per si vol preguntar també pel cost d'aquell primer canvi de noms. Però la veritable despesa, el veritable malbaratament de diners públics no rau en aquest rebateig. El que dona realment la mesura de com s'han fet les coses en aquest pais durant vuit anys, el que explica en bona mesura per què estem com estem, devem el que devem, i patim com patim ara per pagar la sanitat, l'educació, etc, etc,... és el fet que fins fa ben pocs mesos la Generalitat ha estat pagant el lloguer de la seu buida del departament d'Ensenyament al Passatge Pompeu de Lleida. Una vegada complertat el trasllat al nou edifici del carrer Pica d'Estats, el tripartit va estar pagant durant vuit anys el lloguer d'unes plantes buides al centre de Lleida. I no poca cosa: uns 3.000 euros al mes, 36.000 euros cada any, prop de 300.000 euros llançats durant aquests vuit darrers anys, fins que la nova consellera, la convergent Irene Rigau, va dir que ja n'hi havia prou i va rescindir el contracte, ja fa uns quants mesos. Des de llavors llueix un 'es lloga' als finestrals d'aquelles plantes buides del Passatge Pompeu. Pregunti, senyor Herrera. I a la vegada contesti, perquè els seus també hi eren, al govern, encara que el departament d'Educació passés de mans d'ERC a les del PSC.
Ager Sedetanus
Subscriure's a:
Missatges (Atom)