Carn d'Olla

El regidor nº28

La Fira de Sant Miquel, que se celebra aquesta setmana, té des de fa tres anys un competidor a Madrid que acabarà fent-li molt de mal. La fira FruitAttraction és una mostra internacional sobre fruites i hortalisses amb un potencial organitzatiu i d'atracció cent vegades més gran que el de Fira de Lleida, doncs al seu darrera hi ha l'Ifema, l'institució firal de Madrid. I es celebra a mig octubre, tres setmanes després de la Fira de Sant Miquel. No sabem si serà la seua sentència de mort, però complicat ho han de tenir els que volen estar a les dos fires. Perquè a Madrid hi van moltes empreses lleidatanes que segurament també hauran estat abans a Sant Miquel. De moment han confirmat que estaran a FruitAttraction Caberol Fruits d'Alcarràs, la Cooperativa de Soses, la d'Albatàrrec, la Denominació d'Origen Protegida Pera de Lleida, Fruilar, Fruits de Ponent, Frulesa. Grup Actel, Molnar Fruits, Viyerifruit i fins i tot l'empresa pública Prodeca, entre altres. Una bona representació, una bona i complicada duplicitat. Per això el nostre estimat alcalde i president de Fira de Lleida es posava neguitòs aquesta setmana passada i sortia a la premsa com a 'apariador' d'aquesta competència letal. Si ell va a Madrid, això ho arregla, poden pensar alguns. Però ho té complicat, perquè FruitAttraction és una fira que està arrencant i va llançada. Sant Miquel, doncs, ho té magre. Si a l'apartat de maquinària agrícola ja li fa ombra la Fira de Sant Josep de Mollerussa, ara al de la fruita l'ombra allargada ve de Madrid.
Tot i ser greu, aquest episodi, no deixa de ser un símptoma més de que Lleida està deixant de ser un referent en els diferents aspectes del sector agroalimentari, si és que alguna vegada ho havia estat, de referent, tret de pel seu volum de producció, i prou. L'alcalde Ros també s'hauria de preocupar del nou parc que s'està bastint a la Zona Franca de Barcelona, BZ (Barcelona Zona Innovació), que pot deixar sense raó de ser el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Gardeny perquè toca els mateixos pals. Per un costat la recerca agroalimentària, amb la complicitat de Mercabarna, que dirigeix encara, casualitats de la vida, Montserrat Gil de Bernabé, qui va ser responsable de mercats a la Paeria. I diem encara perquè les tornes polítiques han canviat tant a la Generalitat com a l'ajuntament de Barcelona. L'IRTA també hi anirà, mentre a Lleida aquest institut de recerca agroalimentària només hi té sucursals. Per un altre costat, BZ es convertirà en el Hollywood català, un camp, el de la producció audiovisual, que a Gardeny es vol fer rutllar amb el Magical, un edifici que costarà 14 milions d'euros. A Barcelona petites i grans productores ja han signat contractes per instalar-s'hi, al parc BZ. Al Magical no hi ha notícia de que hi vagi ningú, encara. 
No s'acaben aqui, tampoc, els problemes per sostenir la bandera de la capitalitat agroalimentària de Lleida. Gardeny és un parc que la Paeria comparteix amb la Universitat de Lleida, encara que no ho sembli. Doncs bé, la UdL està també en posició compromesa pel que fa al seu lideratge en el camp agroalimentari. Només cal veure el darrer informe ISI  2006-2010 sobre la classificació d'universitats espanyoles que elaboren investigadors de les universitats de Granada i Navarra. La UdL és la vuitena universitat espanyola en el camp de les ciències agràries, però ha perdut una posició en favor de la Politècnica de Madrid. El ranquing l'encapçala l'Autònoma de Barcelona, on rau la única facultat de Veterinària de Catalunya, no ho oblidem, i que es fa pregar en el seu compromís de facilitar l'accés als graduats en Ciència i Salut Animal, titulació que ha estrenat la UdL com a premi de consolació, com el Campus Íberus.
La Universitat de Lleida veu, doncs, com el seu lideratge en aquest camp es posa en entredit. El rector Viñas ja va exigir a la Generalitat que concentrès a Lleida els centres de recerca en matèria agroalimentària, sense cap resultat. El nou rector, Roberto Fernández, encara no s'ha significat en aquesta reclamació. Més aviat segueix l'estel.la del seu antecessor pel que fa a la dependència de l'autèntic poder de Lleida, el de la Paeria amb el seu alcalde al capdavant. Les males llengües diuen que el rector Viñas, bona persona fins a avorrir els seus possibles adversaris, era en realitat el regidor número 28 de la Paeria, afegit per a fer-se càrrec del negociat d'universitats. El rector Fernández no s'ha separat massa d'aquesta estel.la, i no ha badat boca, tot i ser ara el president del Parc de Gardeny, respecte les remenades de cireres de l'alcalde Ros qui, com sempre, fa i desfà, a Gardeny, mentre el rector de torn només fa d'atrezzo. Aquesta setmana passada l'alcalde Ros presentava la darrera desenvolupadora de software que s'hi instal.larà, al parc (aviat semblarà un cluster d'excaps de sistemes coneguts), la darrera que ha descobert que no cal baixar fins a Tànger. Doncs el paper de la UdL en aquest 'bombo i plateret' va ser altra vegada irrellevant, tret de la presència d'un vicerector.
El rector Fernández, que porta pocs mesos al càrrec, però els suficients com per haver-se pogut fer un equip propi, sense lligams ni hipoteques arrossegant el de l'anterior del rector Viñas, té encara l'oportunitat de demostrar que el que va prometre a la seua campanya electoral, independència absoluta dels poders polítics, ho complirà i no es convertirà en el regidor número 28 de la Paeria. Té una oportunitat d'or per marcar paquet, si vol, d'aqui a tres mesos. El dia 30 del proper mes de desembre es compliran 20 anys de la llei del Parlament que va crear la Universitat de Lleida, el text legal que transformava l'antic Estudi General i les delegacions de les universitats de Barcelona en la renascuda UdL, arrelada a Lleida des de l'any 1300. No hi ha notícies que s'hagi preparat cap cerimònia de celebració, però no badi, rector Fernández, que se li pot avançar l'Ajuntament.

Ager Sedetanus

Carn d'Olla

On són ara, els menjacapellans del PSC?

  'Deus caritas est', diu el Sant Pare Benet XVI. I així sembla haver-ho entès l'alcalde de Lleida, l'Àngel Ros, doncs com a bon samarità ha corregut a socórrer els desvalguts amb 30.000 euros l'any, i durant 16 anys, perquè es facin un museu. El nostre alcalde posa en pràctica sempre que pot aquesta virtut teologal de la caritat cristiana, però de vegades n'equivoca el proïsme, és a dir, el subjecte d'aquesta caritat. Aquesta setmana els lleidatans hem conegut, alguns víctimes d'un immediat acte reflex d'esparverament i d'empinament de cabellera i, pel que sembla, la gran majoria amb un semenfotisme còsmic, que el nostre alcalde ha decidit donar 30.000 euros anuals i durant 16 anys (el que fa un total de 480.000 euros, 80 milions de pessetes) a la Reial, Venerable i Molt Il.lustre Congregació de Nostra Senyora dels Dolors de la ciutat de Lleida perquè pugui construir el "Museu d'Imatgeria Processional i Religiositat Popular de Lleida", que està pressupostat en 852.000 euros. Si senyor, el primer és el primer! L'imatgeria processional abans que el museu Jaume Morera, i abans que les misèries de la gent que pateix la crisi. No qualificarem pas aqui d'insensible davant la realitat quotidiana la Congregació dels Dolors, perquè ja haurà de donar prou explicacions a l'Altíssim de quines són les seues, de prioritats en els temps que vivim. Aqui només volem qüestionar, perquè batua Déu que no ho ha fet cap mortal encara, l'alegria amb què s'administren els calerons de tots per part de l'inquilí del palau de la Banqueta. Perquè en un moment de retallades de les aportacions a les entitats d'acció social, exhibir aquest dispendi per una causa que pot ser molt noble, però que pot esperar millors temps (prioritzar l'assignació dels recursos públics, en diuen), fa senzillament mal als ulls i frega el pecat venial. Què en diu, d'això, el pare Sunyol, d'Arrels, l'entitat que treballa pels sense sostre? I el senyor Baró, director de Càritas Diocesana de Lleida? I el senyor bisbe, Joan Piris? I l'imam de la mesquita del carrer del Nord, que té tots els fidels resant al ras, ara que a França ho acaben de prohibir, això de resar al carrer? (Una idea, senyor alcalde?). A tothom li sembla bé? Ningú hi veu cap però? És per por? A l'alcalde? A la Congregació dels Dolors? Als dos? O ho veuen normal, aquest gest, després què el 10 d'abril passat, en plena precampanya de les municipals, la Congregació dels Dolors convidès precisament a l'alcalde Ros a fer el pregó de Setmana Santa? Ens assegurem així un 'bajo palio' etern? O el cel? Per cert, on són ara els menjacapellans del PSC, partit que vol liderar el nostre benefactor?


Ager Sedetanus

Carn d'Olla

Un alcalde a mitja jornada 



"He comunicat als meus col.laboradors i al president José Montilla la meva intenció de dedicar-me exclusivament al món local i dedicar tota la meva energia a seguir amb el projecte de Lleida, i prefereixo no anar ni encapçalar la llista al Parlament". Això deia l'alcalde de Lleida, l'Àngel Ros, el dijous 22 de juliol de l'any passat, fotent-li així la porta als morros al seu 'compañero' Quim Llena, primer secretari de la federació socialista de Lleida. Ros no volia encapçalar la llista del PSC per Lleida i l'argument era que Lleida necessitava un alcalde a jornada complerta, no un president de corporació municipal a temps parcial. I reblava el clau quan sentenciava que alcaldes com el de la Seu d'Urgell es podien permetre el luxe de ser diputats alhora perquè manaven sobre una població de 15.000 persones, i no de 140.000, com ell. Ara, l'Àngel Ros es postula com a primer secretari del PSC, una feina molt més feixuga que la de simple diputat al Parlament. Què no dedicarà ara tota la seva energia 'a seguir amb el projecte de Lleida'? Què no vol dedicar-se ja 'exclusivament al món local'? Sí que ha canviat de parer, en només un any! Ara diu que ser primer secretari del PSC és perfectament compatible amb ser alcalde de Lleida, però el què no aclara és si aquesta alcaldia l'ocuparà a mitja jornada, perquè no ho tindrà pas fàcil per redreçar la ruïna del carrer Nicaragüa en el remot cas que fos escollit per la tropa de compromisaris o delegats, la majoria del Baix Llobregat, que el primer que han dit al confirmar-se les intencions de'n Ros és que 'baixa poc per Barcelona'. Uns delegats i uns compromisaris del tot refractaris als missatges ensucrats, fins a la baba, del grup de comunicació que sembla haver adoptat al nostre protagonista per a entronitzar-lo a la cadira calenta de José Montilla. Aquesta incoherència, aquesta girada de jaqueta, no és una estafa als electors lleidatans? Com es compatibilitza, en termes de dedicació, la primera secretaria d'un partit agònic com el PSC amb el pilotatge d'un ajuntament que té 200 milions d'euros de deute i quatre xavos per anar tirant i que no arriben ni per pagar proveïdors, ni empreses de neteja ni per passar la Karcher pels carrers? Perquè ningú li ha recordat a l'Àngel Ros el què va dir el juliol del 2010 i la seva flagrant, i fins i tot metafísica contradicció amb el què defensa ara? És una amnesia pagada? És por? Fa un any no podia despistar ni un moment la seva atenció des del despatx del segon pis de la Paeria, i ara sembla que vulgui fugir d'estudi, ara que ja no es poden fer llotges faraòniques i buides, ni ponts majestuosos sobre el Tigris i l'Èufrates, ni places ni carrers que s'han d'aixecar al cap de quatre dies, ara que els cobradors del frac estan esmolant les eines, ara que Lleida està envaïda per un altre planeta.... Els polítics estan mol mal considerats, els ciutadans d'aquest país els posen a caure d'un ruc a totes les enquestes, però encara se'n salven alguns, sobretot els que són coherents. La història, com diu el clàssic, encara que sigui la història d'anar per casa, posarà tothom al seu lloc. 


Ager Sedetanus