Carn d'Olla

Lleida, l'illa Baratària 

Les enquestes electorals mostren tot un plegat de suposades preferències polítiques, però hi ha una altra lectura que fuig de la política per a endinsar-se en la més pura sociologia. Serà veritat que Lleida sempre va a remolc dels canvis, que aqui sempre arriben amb mesos o fins i tot anys de retard? Serà veritat que Lleida està aïllada dels corrents socials generals, com ho està dels grans eixos ferroviaris o del desenvolupament econòmic i social? Serà veritat que la nostra autarquia econòmica -que permet vantar-se de què a Lleida tenim menys atur que en altres llocs mentre amaguem que aqui la taxa d'ocupació fa riure- es converteix també en una autarquia política? Serà veritat que sóm la ciutat llunyana, com deia el poeta, i que això ens deixa pels segons plats de la història? Que per a Lleida, ja està bé tot el que ens passi, tot el que nosaltres mateixos deixem de fer, tot el que ens fan o no ens fan els de fora?

L'aïllament de Lleida d'aquestes realitats es mostra ben fefaenment a la campanya electoral, on els dos principals candidats treballen a contravent dels seus propis partits, però per raons ben oposades. El candidat i alcalde en funcions Àngel Ros no té qui li escrigui, ni convidats de postí que portar a la taula o convidar a l'acte central de campanya, sobre les vies, amb afluència més aviat discreta i amb una ventada enviada per l'oposició -una tristor d'acte, vaja-, comparat amb els copets a l'esquena de quan Montilla era president i els seus manàven a tort i a dret. El PSC local tampoc s'ha escarrassat fent-li la campanya, que està pivotant sobre la guàrdia pretoriana que té a la Paeria i mitjans precisament no n'hi falten. Només cal veure com han estat capaços de 'colar' una peça sobre la campanya de l'Àngel Ros a Lleida al Telenotícies migdia d'aquest diumenge, quan a la Televisió Espanyola obrien la campamya electoral amb una peça del PP. Tampoc ha de semblar massa estrany, per altra part, doncs TV3 i Catalunya Ràdio segueixen funcionant com la divisió audiovisual del Periódico, o sigui, del tripartit. Les sigles PSC tampoc es mengen massa espai, per no dir no gens, a la propaganda electoral o als actes de campanya, perquè sap que potser li restaran més que li sumaran, estan com està el socialisme de capa caiguda a Catalunya, Espanya i mig món. I no podem oblidar tampoc el lleig que li va fer al primer secretari del PSC lleidatà, en Quim Llena, quan li va dir puja'm aquí el dia que van oferir a l'Àngel Ros encapçalar la llista al Parlament. Hi ha coses que en partits que funcionen amb estructura de comitè central que no es perdonen mai a la vida.

Si l'Àngel Ros fa la guerra pel seu compte i confia únicament en la seua transversalitat -vigileu amb la paraula, que el prefix es molt polivalent-, en la seua política de geometria variable, que tant serveix per a contentar a simpatitzants del PP, com als de CiU, o als d'Esquerra i d'Iniciativa (és un mèrit? és un llast?), un altre que no pot encendre cohets precisament perquè el partit s'hagi bolcat en la seua campanya és en Joan Ramon Zaballos, un catedràtic d'alemany que de moment es presenta com una persona normal, no com un polític, quan això està per veure que doni resultats, acostumats com estem a la dialèctica navallera i mentidera de la prepolítica. Com no canvii durant aquesta setmana de campanya que queda, es podria dir que l'esforç de Convergència, i d'Unió, envers el seu candidat, per una vegada que obre finestes i presenta un ciutadà sense etiquetes i sense hipoteques de cap mena, ha estat més aviat gasivera.

Qui governarà, doncs, aquesta illa Baratària que és Lleida? Sembla que no hi ha dubtes, només potser si altra vegada amb piconadora o aquest tomb només amb rodet de jardí, però no oblidem que l'illa Baratària es va esvaïr, crueltat que en Miguel de Cervantes va descriure magistralment al Quixot. Per cert, l'illa Baratària literària sembla que té materialització en un poble de Saragossa no massa llunyà d'aquí, i no oblidem tampoc què en Quixot i Sancho Panza van creuar per Lleida quan van fer cap a la Barceloneta. Se'ns haurà encomanat alguna cosa? 

Ager Sedetanus