Manifestació VIP
Quin goig, quina joia, veure’ls tots juntets. Eren uns 300, més o menys els que surten al carrer cada primer de Maig, i la xifra, en lloc d’augmentar, minva cada vegada més tot i que el cel ens ha caigut al damunt en forma de crisi brutal des de fa més de tres anys. Eren més o menys aquesta gent encara que els mitjans de comunicació convocants s’entestin en sumar-ne el doble. Qualsevol que hagués vist la comitiva no s’enganyava pas. Altra cosa són les fotos dels diaris o les imatges de la tele, que amb això es poden fer meravelles.
La primera evidència és que el moviment veïnal a Lleida està mort o tan domesticat per qui mana a la Paeria que ahir només es van moure els quatre (o dos?) gats de la cúpula de la Federació d’Associacions de Veïns, que com tothom sap no té res a veure amb els interessos de qui mana a l’ajuntament.
La segona és que els sindicats van arrossegar la gent i alliberats de sempre, o potser fins i tot menys, contra unes retallades dels dolents de la Generalitat de’n Mas, que són el dimoni escuat perquè volen, per exemple, que metges de l’Arnau surtin quan s’acaba la guàrdia, a les 5 de la tarda, i no abans. Per cert, era tan enternidor veure nòmines de cinc mil euros al mes manifestar-se per la Rambla d’Aragó fins la casa del mal o de la tisora que a alguns ens van caure les llàgrimes, i no parlem de les inquietes diputades socialistes Agnès Pardell i Mònica Lafuente, ven visibles a la cuina de la moguda.
La tercera és que si partits com Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya-Verds només van aconseguir portar-hi els quatre gats que vam veure, a la manifestació, potser sí que haurem de donar per bones les enquestes que els situen fora de la Paeria.
I la quarta és que si les vuitanta –vuitanta!!!- entitats que diu que s’hi van sumar tenen també aquesta capacitat de convocatòria potser haurem de reinventar la societat civil i associativa d’aquest poble, anestesiada pel pinso del poder.
En resum, ens quedem amb els nois i noies de Ricard Viñes, que almenys no saben què volen, però lluiten per una política, uns sindicats, un teixit associatiu, una societat civil, unes relacions humanes i un món millor.
Ager Sedetanus
3 comentaris:
acabo de descobrir aquest paradís de compromís i valentia i no puc dir més que ENHORABONA, per fi a Lleida es parla clar! M'afegeixo i em declaro carajillera des de ja.
Sóc amb ells. Amb els nois i noies de la Plaça Vinyes, de la Plaça Catalunya, de la Plaza del Sol i de totes les places del món, perquè a base de pactes, estratègies, silencis covards, rialles còmplices i pors, els hem hipotecat el futur.Perquè són els nostres fills. Perquè potser no saben el que volen, però saben el que no volen i ves per on, ens estan donant a tots una gran lliçó.
Les nostres manifestacions poden ser VIPs, jo les diria antiquades, però com que sóc vella i nostàlgica segueixo a ICV i en CCOO quan em convoquen, no obstant això trobo valent i digne lo que estan fent els nostres nois en les places, et diria mes, nosaltres les mares tendirem que portar-les el bocadillo.
La nostra manifestació pot ser VIP, es normal, Roberto Fernández rector entrant y el Rector Viñas, rector que surt, estaven allí com cada 1 de maig, però si penses que ens manifestàvem per les nomines és que no te enteres. La SS. i la escola està patin retallades de boixos i jo no vaig vindre a aquest país des de l’Argentina per veure com ens convertim en USA.
Si érem pocs, perquè el meu pare estava treballant, com un munt de pares i mares, de marits i dones , la gent no solament passa de la política, la gent també te por de sortir al carrer i deixar-se veure amb els de sempre, sindicalistes, politics de esquerra, ecologistes... la gent te por de perdre la feina. I tu a què tens por? Tens por de firmar les teves idees? Com vols tindre credibilitat darrera d’un pseudònim?
Es molt fàcil parlar des de dalt, des de el anonimat, jo també ho faria però mira per on em dic Patricia Rocha, soc immigrant i tinc un treball que dema pots ser no tindré però no tinc por de firmar el que penso, aquesta mirada teva em sembra molt mes VIP que la gent, els 300, (en un moment de la historià va ser molts), que va a caminar junts el 1 de maig . Deixem a els nostres nois que es manifesten, deixem als vells que ho facin com vulguin, però que ho facin. I nosaltres els de mitjana edat deixem-nos d’ emetre judicis de valor negatius, poden ser ells, nostres fills, els que tenen més a perdre, els que ens treguin d'aquest desori.
Perdoneu el meu català després de vint any a Lleida encara faig errors, mea culpa.
Publica un comentari a l'entrada