No afluixeu!!!
Encara que els politics locals no us hàgin fotut puto cas, tret d'algun que vol pescar vots amb un gargot. Encara que a partir d'aquest diumenge les coses segueixin com estàven perquè la gent que votem estem aubardats i no tenim collons de fotre-li foc a la barraca. Encara que us diguin que sou uns pollosos. Encara que us diguin que sou uns fills de papà que esteu de happening i que feu això perquè ja sabeu què sereu quan sigueu grans. Encara que en cinc dies d'acampada no tingueu les coses clares i no hagueu trobat la clau per millorar el món. Encara que la vostra son, el vostre fred, la vostra catipèn, el vostre mal d'ossos de dormir malament no s'hagi traduït en promeses de l'autoritat competent, tot i que moltes vegades és paper mullat. Encara que a Madrid els putos amos d'aquest puto pais diguin que ja us en cansareu, ja, que dilluns s'ha de tornar a classe, al curro -qui tingui la sort de tenir-ne- i que la cosa afluixarà per sí mateixa. Encara que us diguin que és inútil, que no us cal trencar el cap, que això no ho arregla ni Déu i que la cobdícia humana us escombrarà les bones intencions quan pogueu tocar virolla o poder. Encara que hi hagi desercions entre els companys i companyes, perquè no tothom té la mateixa capacitat de resistència. Encara que us ensarronin els mitjans de comunicació i els xerrameques de sempre. Encara que aquests mitjans i xerrameques us fotin fora dels telebrutícies i de les primeres planes perquè hàgiu passat de moda a mitja setmana i perquè sigueu pocs. Encara que alguns elements intentin parasitar la moguda i fer-la servir de palanca d'objectius inconfessables. Encara que aquests elements us facin mal veure a ulls els anestesiats ciutadans i potser us caigui alguna garrotada de la policia. Encara que se'n fotin de les collonades que de vegades escriviu a les pancartes. Encara que us desanimeu per això, però penseu que qui se'n riu de qui demana un món millor acostuma a ser un bon fill de puta. Encara que demaneu la lluna tot i saber que no hi ha escala prou llarga per arribar-hi. Però la lluna hi és, i de vegades només cal fermes ganes d'arribar-hi per anar arreglant el camí que ens hi portarà, encara que no hi arribem mai. No afluixeu, nois i noies, que això és gran, encara que no sapiguem què és. Perquè li heu fotut foc a la metxa de la il.lusió i d'una manera o altra, en un lloc o altre, més aviat o més tard, un horitzó nou esclatarà.
1 comentari:
Gràcies !!
Publica un comentari a l'entrada