L'incendi

Una foto oblidada

Una campanya electoral serveix per a presentar un nou programa, cap a on pensen els candidats ha d’anar la ciutat, quin model s’ha de seguir o adoptar-ne un de nou. La campanya però serveix també per a revisar allò que es va quedar en un calaix, els incompliments, tot allò que els alcaldes han esborrat del seu guió de campanya.

   Pagaria la pena revisar també els àlbums de fotos. El 15 de desembre del 2007, més de vuitanta representants d’institucions i entitats es van reunir a Tàrrega sota l’auspici de la Universitat de Lleida per signar el Compromís per Lleida. D’aquell acte només en queda la foto i un document, però les signatures dels vuitanta representants, que hi són, poden donar-se per perdudes. El Compromís era molt bonic però el poder, que en realitat només és aparença, bona imatge i bones paraules, no pot tolerar que un grup de ciutadans amb criteri li digui el que ha de fer. El regeneracionisme es practica de dalt a baix, de baix cap a dalt sempre hi ha problemes, curtcircuits, burocràcia, o informes negatius, que actuen com a filtre entre la societat civil, que calladeta i quieta està més mona i el poder, que en realitat no pot, ni vol fer cas, ni llegir unes propostes que vés a saber amb quina te’n sortiran. Josep Pla deia que la societat catalana només respecta una figura de totes les que treballen, el notari. A Tàrrega, el 15 de desembre, hi sobraven fotògrafs i hi mancava un notari que “donés fe”.

   Ho ha recordat Antoni Puigverd en un article a La Vanguardia de dissabte. Li retreu a Àngel Ros la manca de suport al projecte. Bé, Ros no és l’únic responsable de la marginació que les tesis del Compromís han patit per part de les institucions i bona part de l’opinió pública de Lleida. No és l’únic però la seva manca d’implicació pesa molt en el resultat final. Puigverd ho sap: “El lideratge, Ros, es demostra no només manant, sinó recollint l'alè social no oficialitzat. El tecnòcrata pot vèncer, però només el líder sap escoltar el batec de la societat”

Pau Echauz