Aleluia, aleluia!!! El moviment veïnal ha ressuscitat a Lleida!!!
Ja era hora! Perquè Lleida ja semblava la Vetusta del Clarín, o el Sant Martín del Sella on el Dr. Mateo pastura els seus pacients. Per fi el moviment veïnal de Lleida ha decidit traure's el rovell i passar a l'acció per desmentir d'una vegada que hagi estat durant més de trenta anys dormint a la palla socialista. Ara sabran què és capaç de fer un moviment tan dinàmic i aglutinador com el que representa a Lleida la Federació d'Associacions de Veïns Amprenyats (FAVA). El dia 18 sortirem al carrer com un sol home, o com una sola dona, o com un sol veí, per a dir prou al deute de la Paeria, que ja suma 130 milions d'euros, que a repartir suposa que cada un dels que ens manifestarem devem mil euros per cara i a càrrec de l'ajuntament i sense haver-los ni olorat. Sortirem al carrer per a dir prou a empastifar les generacions futures de lleidatans amb aquest forat al sarró de tots i que pagarem entre tots. I marxarem tots a una per a dir prou a pagar l'impost de la contribució dels més alts d'Espanya. Prou escanyar-nos amb l'IBI!! Traurem també les pancartes per blasmar d'una vegada l'empastifada de les vies del tren, el bony que a perpetuitat li ha sortit a Lleida entre el centre de la ciutat i el barri de Pardinyes, quan a Girona, a Barcelona, a Saragossa, a Jaén, a Valladolid, i fins i tot a pobles com Aldaia, Alaquàs i Xirivella, a València, per posar només uns exemples, el ministeri de Fomento les fa passar sota terra. A les pancartes hi posarem que no volem que Lleida sigui la única ciutat amb tren sense ambició subsoladora. Arribem tard, però que quedi clar. També cridarem ben fort que, sis mesos després d'inaugurada la nova plaça Ricard Viñes, ningú ha fet recompte dels cotxes que han fet servir el parquing, ningú ha explicat quantes places s'han comprat al tercer pis, ningú ha donat explicacions de perquè una plaça que ha costat deu milions d'euros ha perdut la seua tradicional funció aglutinadora de ciutadans i ara només és un lloc de pas. Els veïns posarem el crit al cel, el dia 18, per la poca ambició que ha demostrat també el nostre ajuntament a l'hora de demanar a la Generalitat que construeixi a Lleida un nou hospital, com fa a Tarragona i a Girona, perquè l'Arnau se'ns ha quedat petit. Què passa, que per Lleida ja està bé? Tornarem a lluitar, tornarem a véncer, perquè el moviment veïnal de Lleida no s'arronsa davant els reptes i els desafiaments. Com el del Parc de Gardeny, que no s'ha obert encara a la ciutat, als ciutadans, només per anar-hi a fer un glop de nit o per a veure les pedres del castell dels templers. Tremolaran els vidres de les cases per on passem quan també pregonarem que a Lleida s'han creat comunitats tancades, ghetos, en diuen, d'immigrants, sense haver intentat un mínim d'integració, per part d'ells i per part de les autoritats. I s'ha d'estar ben cec si no ho han volgut veure, perquè els que han vingut de fora a conviure amb nosaltres són un de cada cinc lleidatans. Els altaveus grinyolaran quan direm que no som només els ciutadans sense graduació els que ens hem de fer càrrec de les polítiques migratòries, que traduït significa aguanta't si et toca al barri algun problema derivat d'aquest fenòmen. Ens farem sentir quan denunciarem que circular per Lleida és cada vegada més asfixiant, i que rotondes de la senyoreta Pepis com la de Ricard Viñes no ajuden pas a fer més fluïd el tràfic, ben complicat ara per la febrada d'obres que tenen panxa enlaire un bon munt de carrers, com el Passeig de Ronda. Exigirem també poder passejar amb seguretat pels carrers de Lleida, i no cal que siguin només els del Barri Antic, a tot hora sense haver-nos de girar a tort i a dret cada moment. Demanarem, a més, que aquests carrers estiguin nets, que no es retalli fins a extrems ridícols el pressupost per neteja viària d'aquest any. Per aquestes raons, i moltes més, s'obriran les avingudes de plataners de Lleida per a que hi passin els homes i les dones lliures d'aquesta ciutat que construiran una Lleida millor. Lluny de les nostres intencions està afavorir cap dels candidats que, quatre dies després, s'enfronten a les eleccions municipals. Quedi clar, perquè sempre hi ha desafectes que poden gosar pensar-ho.
Ja era hora! Perquè Lleida ja semblava la Vetusta del Clarín, o el Sant Martín del Sella on el Dr. Mateo pastura els seus pacients. Per fi el moviment veïnal de Lleida ha decidit traure's el rovell i passar a l'acció per desmentir d'una vegada que hagi estat durant més de trenta anys dormint a la palla socialista. Ara sabran què és capaç de fer un moviment tan dinàmic i aglutinador com el que representa a Lleida la Federació d'Associacions de Veïns Amprenyats (FAVA). El dia 18 sortirem al carrer com un sol home, o com una sola dona, o com un sol veí, per a dir prou al deute de la Paeria, que ja suma 130 milions d'euros, que a repartir suposa que cada un dels que ens manifestarem devem mil euros per cara i a càrrec de l'ajuntament i sense haver-los ni olorat. Sortirem al carrer per a dir prou a empastifar les generacions futures de lleidatans amb aquest forat al sarró de tots i que pagarem entre tots. I marxarem tots a una per a dir prou a pagar l'impost de la contribució dels més alts d'Espanya. Prou escanyar-nos amb l'IBI!! Traurem també les pancartes per blasmar d'una vegada l'empastifada de les vies del tren, el bony que a perpetuitat li ha sortit a Lleida entre el centre de la ciutat i el barri de Pardinyes, quan a Girona, a Barcelona, a Saragossa, a Jaén, a Valladolid, i fins i tot a pobles com Aldaia, Alaquàs i Xirivella, a València, per posar només uns exemples, el ministeri de Fomento les fa passar sota terra. A les pancartes hi posarem que no volem que Lleida sigui la única ciutat amb tren sense ambició subsoladora. Arribem tard, però que quedi clar. També cridarem ben fort que, sis mesos després d'inaugurada la nova plaça Ricard Viñes, ningú ha fet recompte dels cotxes que han fet servir el parquing, ningú ha explicat quantes places s'han comprat al tercer pis, ningú ha donat explicacions de perquè una plaça que ha costat deu milions d'euros ha perdut la seua tradicional funció aglutinadora de ciutadans i ara només és un lloc de pas. Els veïns posarem el crit al cel, el dia 18, per la poca ambició que ha demostrat també el nostre ajuntament a l'hora de demanar a la Generalitat que construeixi a Lleida un nou hospital, com fa a Tarragona i a Girona, perquè l'Arnau se'ns ha quedat petit. Què passa, que per Lleida ja està bé? Tornarem a lluitar, tornarem a véncer, perquè el moviment veïnal de Lleida no s'arronsa davant els reptes i els desafiaments. Com el del Parc de Gardeny, que no s'ha obert encara a la ciutat, als ciutadans, només per anar-hi a fer un glop de nit o per a veure les pedres del castell dels templers. Tremolaran els vidres de les cases per on passem quan també pregonarem que a Lleida s'han creat comunitats tancades, ghetos, en diuen, d'immigrants, sense haver intentat un mínim d'integració, per part d'ells i per part de les autoritats. I s'ha d'estar ben cec si no ho han volgut veure, perquè els que han vingut de fora a conviure amb nosaltres són un de cada cinc lleidatans. Els altaveus grinyolaran quan direm que no som només els ciutadans sense graduació els que ens hem de fer càrrec de les polítiques migratòries, que traduït significa aguanta't si et toca al barri algun problema derivat d'aquest fenòmen. Ens farem sentir quan denunciarem que circular per Lleida és cada vegada més asfixiant, i que rotondes de la senyoreta Pepis com la de Ricard Viñes no ajuden pas a fer més fluïd el tràfic, ben complicat ara per la febrada d'obres que tenen panxa enlaire un bon munt de carrers, com el Passeig de Ronda. Exigirem també poder passejar amb seguretat pels carrers de Lleida, i no cal que siguin només els del Barri Antic, a tot hora sense haver-nos de girar a tort i a dret cada moment. Demanarem, a més, que aquests carrers estiguin nets, que no es retalli fins a extrems ridícols el pressupost per neteja viària d'aquest any. Per aquestes raons, i moltes més, s'obriran les avingudes de plataners de Lleida per a que hi passin els homes i les dones lliures d'aquesta ciutat que construiran una Lleida millor. Lluny de les nostres intencions està afavorir cap dels candidats que, quatre dies després, s'enfronten a les eleccions municipals. Quedi clar, perquè sempre hi ha desafectes que poden gosar pensar-ho.
Ager Sedetanus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada