Carn d'Olla

Comencem bé: el primer vol Londres-Lleida, a 1.174 euros

Tothom creua els dits perquè el proper 19 de desembre aterri a l’aeroport d’Alguaire el primer avió de l’operador turístic britànic Thomas Cook, que ha de portar esquiadors a les pistes d’Andorra i, si tot va bé, potser uns quants a la Val d’Aran. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, perquè s’ha convertit en l’advocat defensor de les alegries del tripartit, i la Generalitat, perquè les ha entomat amb una mescla d’inconsciència suïcida, responsabilitat i resignació, fan bé de creuar-los, els dits, i fins i tot podrien provar de tocar fusta, perquè l’últim cartutx que els queda en el seu intent de ressuscitar una mica aquest aeroport pot acabar com el rosari de l’aurora.
Les poques esperances que hi ha de mantenir les constants vitals del moribund (revifar-lo serà molt més complicat) i només durant quatre mesos, estan dipositades ara per ara en aquest operador britànic, perquè les dos companyies de l’Est que també havien de portar esquiadors van fer butifarra abans de començar, al veure que els russos no es llançaven pas a comprar bitllets amb destí Lleida (vegeu, més avall, el penúltim Carn d’Olla). El que no havia previst, però, el nou Govern de la Generalitat és que el seu cartutx sembla que té la pòlvora mullada, perquè Thomas Cook està a punt de petar.
De moment ahir ja demanava ajornaments de pagament als hotelers canaris. No els pot pagar al dia perquè el veterà turoperador britànic no té liquiditat. A l’octubre va haver de demanar un crèdit de 115 milions d’euros i ara en demana altres 115 milions per sobreviure. Té, a més, un deute de 1.044 milions d’euros i crèdits per amortitzar que sumen altres 1.150 milions. A l’estiu passat arrossegava unes pèrdues operatives de 253 milions d’euros només en els primers nou mesos de l’exercici. La seva facturació ha caigut en picat, com la seva cotització a la borsa de Londres, on el dimarts va perdre el 75% del seu valor.  Ahir havia de presentar els comptes del seu darrer exercici però no ho va fer esperant que arribi el crèdit amb els darrers 115 milions.
Per si tot això fos encara poc, els tripulants de cabina de Thomas Cook han convocat vaga contra els 498 acomiadaments (d’una plantilla de 1.800) que pretèn la companyia per llançar llast. La vaga d'aquests tripulants, (per cert, mil.leuristes, doncs Thomas Cook no deixa de ser un turoperador de baix cost) afectarà aquest hivern els vols des dels aeroports, entre altres, de Belfast, Birmingham, Bristol, Manchester i Londres-Gatwick, precisament els cinc des dels que haurien de sortir els vols que han d’arribar a Lleida a partir del dilluns 19 de desembre i fins el 8 d’abril proper.

Només dos vols i a preu d’or, el dia 19

En el venturós cas que la vaga no ho impedís, i si l’operador no ha fet figa abans i els britànics tenen ganes d’esquiar a Andorra, el dia 19 de desembre també pot ser gloriós per la història de l’aeroport d’Alguaire, perquè els passatgers que hi arribin des de la Gran Bretanya hauran pagat 1.174 euros per cada bitllet d’anada i tornada (una setmana després, el dia 26 de desembre). Suposem que aquesta bagatel.la de preu és per poder fardar d’haver estat els primers a tocar terra lleidatana.
Però tot i anant bé, el dia 19 només hi haurà dos arribades d’avions de Thomas Cook a Alguaire. Un procedent de Manchester a les 9,25h. (haurà sortit a les 6,30h.), i l’altre procedent de Londres-Gatwick a les 10,50h. (enlairat a les 7,40h.). Els vols des de l’aeroport de Belfast no començaran a arribar fins el dilluns 26 de desembre, el dia en què està previst que tornin els viatgers arribats el dia 19. Aquest vol de Belfast, però, amb tornada el 2 de gener, ja serà a un preu més raonable, 173 euros. Com els vols desde Londres-Gatwick i des de Manchester a partir del dilluns 26, que ja seran més barats (173 euros el de Manchester, que llavors ja arribarà a les 7,55h., i 115 euros el que arribarà de Gatwick a les 10,50 i 286 euros el segon vol previst el mateix dia des d’aquest aeroport de la capital britànica, que arribarà a les 14,50h.). Dels vols des de Bristol i Birmingham no hi ha notícia. Aquests preus, per altra banda, són molt més elevats que els que oferta Thomas Cook per viatjar per exemple a les Canàries, que estan mil cinc-cents quilòmetres més lluny. Gairebé cap bitllet d'anada i tornada des de la Gran Bretanya a aquestes illes passa dels cent euros, i és habitual un preu de trenta o quaranta euros per fer el triple de quilòmetres del que suposa volar a Lleida.
I encara que conflueixin tots el astres i tot el què hem dit fins ara arribi a bon port, res podrà ser si el Govern de Madrid, ara en fase d’extremunció, no fa d’una punyetera vegada els deures i decreta que l’aeroport d’Alguaire pot rebre viatgers de fora de l’espai Schengen. No ha servit de res la inconmensurable força dels 25 diputats que el PSC va asseure al Congrès la legislatura passada, capitanejats per l’oficiala Chacón; ni la potència del tripartit a l’hora de plantar la canya a Madrid, ni els dots de persuasió de l’alcalde Ros, i això que tota la tropa era del mateix bàndol polític: l’aeroport d’Alguaire, a hores d’ara, a tres setmanes de l’epifania del manà anglès, encara no té la ditxosa duana perquè Foment no ha emés l'ordre ministerial corresponent. Madrid sempre ha sabut com fer la punyeta a Catalunya, i en aquest cas amb socis catalans. Veurem què farà ara el nou govern del PP.
Aquests polítics tampoc no han estat pas massa endreçats en la seva defensa de l’aeroport d’Alguaire. Més aviat hipòcrites, o escurats. Perquè tot i la parafernàlia que en aquesta reivindicació quixotesca hi ha posat l’alcalde Ros i, amb menor intensitat, el president de la Diputació i les noves autoritats convergents, tots han retallat, i de quina manera, les quantitats que destinaven a promocionar o a subvencionar l’aeròdrom. Paeria i Diputació, a la meitat, només 150.000 euros cadascuna; la Cambra de Comerç, ni un ral i la Generalitat encara hi posarà un milió, més els prop de 700.000 euros que li ha costat a Cimalsa, l’empresa pública propietària de l’aeroport, la carpa provisional per rebre els possibles passatgers de fora de l’espai Schengen. L'excusa és que com només hi queda Air Nostrum, a Alguaire, fent un vol setmanal, doncs no cal sucar tant com quan hi volava la famolenca Ryanair. Com veuen, els intents de mantenir amb vida l'aeroport d'Alguaire cada vegada s'assemblen més als embolics de la cambra dels germans Marx.

Ager Sedetanus

Carn d'Olla

Retallar més a la sanitat catalana és possible!

Ho ha demostrat el sindicat Metges de Catalunya fent dos dies de vaga

Un sindicat de les elits laborals d’aquest país, com en el seu dia ho va fer el sindicat de controladors aeris de l’Estat, ha aconseguit demostrar el què tantes suors i maldecaps li estava costant al conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz: a Catalunya és encara possible fer-li més retallades al sistema sanitari públic-concertat.
Estranyava que Metges de Catalunya anés pel seu compte a la vaga. Alguns dels sindicats anomenats de classe ja sospitaven. Per això la resta d’organitzacions professionals de la sanitat pública no s’hi van sumar. Consideraven que si aturaven el sistema durant dos dies, entrarien en contradicció amb la seva lluita contra la intenció de Salut, ja materialitzada el dilluns 31 d’octubre, de tancar com a festius cinc dies (aprofitant ponts) els hospitals catalans d’aquí a cap d’any per estalviar. Els sindicalistes més aguts van pensar que si entraven en aquesta dinàmica no serien coherents i podrien posar al descobert –i donar munició a Salut- aquesta feblesa: el sistema pot funcionar sense tants mitjans, humans i tècnics.
Estranyava la vaga als ciutadans en general, curats d’espants pel que fa a la magra situació econòmica, diguin el què diguin en campanya electoral alguns polítics per rendibilitzar les retallades que el Govern fa sobre la disbauxa de l’anterior. Molts catalans esperàvem una protesta pròpia d’aquest tipus de col.lectiu, com una vaga a la japonesa, a reglament peti qui peti, però això hagués suposat treballar més del compte i, en alguns casos, potser no poder atendre la consulta privada. Les apel.lacions dels metges a garantir la qualitat del sistema sanitari, la salut de tots, potser havien estovat alguns cors. Els metges juren que no fan vaga perquè els apugin el sou. Volen que als pressupostos del 2012 la Generalitat torni al nivell de despesa sanitària del 2010. La lluna, vaja.
Estranyava la vaga però el Carajillo Party ha descobert que tot es tracta d’una conxorxa entre el conseller de Salut i Metges de Catalunya. He! Què us pensàveu, que en Boi Ruiz no va ser cuiner abans que conseller?
N’hi ha hagut prou, doncs, amb dos dies de vaga dels metges per comprovar que el conjunt dels 427 centres d’atenció primària i els 65 hospitals públics i concertats catalans poden funcionar perfectament sense una part de la plantilla de facultatius. Les xifres canten.
Salut diu que han fet vaga una mitjana del 20% dels 16.500 metges del sistema. Metges de Catalunya diu que la mitjana ha sigut del 73%. A banda de la tradicional guerra de xifres, aquest càlcul se suposa fet descomptant que un 30% de la plantilla havia de cobrir els serveis mínims.
Per la seua banda, el departament de Salut informa que el nombre de pacients afectats a tot Catalunya per les desprogramacions i anul.lacions de citacions prèvies durant aquests dos dies de vaga ronda els 20.000, una xifra que no ha estat desmentida pel sindicat Metges de Catalunya.
Doncs si tot el desgavell de la vaga, tant si han estat el 20% com el 73% els metges que l’han fet, només ha afectat 20.000 persones, és del tot evident que amb uns ajustaments mínims el sistema sanitari català podria seguir funcionant amb normalitat malgrat aquestes ‘baixes’ de metges. Perquè 20.000 persones només són el 10% dels pacients que atèn aquest sistema en un sol dia laborable. Segons la memòria de CatSalut del 2010, l’any passat la sanitat público-concertada catalana va atendre, entre les consultes externes dels 63 hospitals que en tenien i els equips d’atenció primària de tot Catalunya un total de 53.300.308 visites o consultes, més de 200.000 cada dia. Això vol dir que podrien seguir fent vaga indefinidament la meitat dels facultatius vaguistes tant respecte de la xifra que ofereix Salut com de la del sindicat Metges de Catalunya. I no es notaria.

 Ager Sedetanus

Carajillo de Balasch

Carn d'Olla




Alcalde Ros, on són, els turistes russos que havien de volar a Alguaire?


La patxorra combinada del Govern del PSOE, del ministre de Foment José Blanco, de l’Agència Tributària i de les nostres mai prou estimades autoritats locals, començant pel nostre omnipresent alcalde Ros i acabant pel virrei Flores, intermediari amb la ‘pasma’ de Madrid, han acabat frustrant l’arribada de turistes russos per l’aeroport d’Alguaire aquest hivern. El permís (sí, sí, permís, des de Madrid encara ens han de donar permís per anar a pixar i tot) que el Govern de Madrid havia de concedir a Alguaire per operar amb vols fora de l’espai Shengen no arriba de cap manera. L’alcalde Ros, però, ha promés per la seua hisenda i honor que abans del 19 de desembre el tindrem. Massa tard, perquè aquest coi de permís o de paperot, que es rifen entre els ministeris de l’Interior, de Fomento i la mateixa Aena, l’empresa estatal que gestiona l’espai aeri espanyol, el necessitàvem com a molt tard a l’estiu, perquè els operadors turístics seriosos planifiquen les seves campanyes amb una certa antel.lació. Què ha passat? Doncs que les empreses turístiques russes Ascent Travel i Pegas Touristik han decidit passat d’Alguaire, davant l’incertesa de tenir a temps el paperot que els ha de permetre aterrar i han preferit preparar la campanya amb vols a l’aeroport de Barcelona. Això per un costat. Per l’altre, encara més preocupant, perquè sembla que els russos no s’han llançat pas en massa a comprar bitllets per volar a Alguaire. I si no arriba el permís, fins i tot posa en perill els vols que l’operador britànic Thomas Cook sembla que ja ha aparaulat, però a mig gas, per portar esquiadors (amb destí final a Andorra, per cert) a partir del dia que hem dit abans, el 19 de desembre.
Ho deiem fa pocs dies al darrer Carn d’Olla (vegeu més avall del blog). El nou Govern Mas segueix negant l’evidència de què potser Alguaire va ser una aventura dels fills pròdigs del tripartit i es deixa abduïr per la fugida endavant de les restes d’aquell naufragi polític i econòmic, amb l’alcalde Ros com a únic element surant. I els vam advertir que el seu titafredisme els portaria a aquesta situació, posar-se de tots colors cada dia enlloc d’admetre, i posar-se vermell una sola vegada, que el què no pot ser, no és pas possible. Així, des del cementiri el tripartit encara guanya batalles i aconsegueix a través dels seus media fotre-li el dit a l’ull, dia si i dia també, al conseller que ha heretat el ‘marrón’. Un dels seus directors generals deia fa uns dies que no deixaran que Alguaire es converteixi en un aeroport fantasma. A aquest pas, el llençol l’arrossegarà el Govern actual. Per tanoca.

Ager Sedetanus

Sense sucre



Diluvi allà on no arriben les lleis

 En els anys de l'antic testament Jahvé no disposava de Guàrdia Urbana i per això va enviar un diluvi espantós per castigar la Humanitat corrupta, en lloc d'aixecar acta i incoar expedient sancionador, que és com es resolen ara aquestes coses després de segles d'aprenentatge i de dues guerres mundials.
Però al número 2 de la plaça del Dipòsit de Lleida la ira administrativa, si és que ha estat tal ira, no ha funcionat mai, i han estat les pluges de la setmana passada les que han possibilitat que dissabte la Paeria tanqués l'edifici.

La Paeria ja fa temps que hi anava al darerre de l'edifici. Les denúncies dels veïns del centre històric per la proliferació de pisos sense arreglar, bars il·legals i prostíbuls que dificulten la convivència i creen borses de marginació en la que sense dubte podria ser la zona més bonica de la ciutat de Lleida han fet posar les piles a la Paeria, que en els darrers anys ha aixecat unes 300 actes d'inspecció a la recerca de pisos-patera, cases de barrets il·legals i locals sense llicència. Però el resultat dels expedients no s'ha traduït en una reducció eficaç del problema. El cas del número 2 de la plaça del Dipòsit n'és el millor exemple. L'agost del 2010, després de reiterades denúncies, la Guàrdia Urbana va inspeccionar per sorpresa l'edifici i va precintar quatre habitatges on presumptament s'hi feien activitats sense llicència, i va tramitar una multa de 600 euros als seus inquilins. Al cap d'uns dies, el precinte era història i els locals funcionaven un altre cop amb normalitat. L'Ajuntament també ho va intentar amb inspeccions de caràcter tècnic per trobar possibles anomalies a l'edifici i als serveis, però el propietari sempre aconseguia presentar a temps el paper que justificava l'estat de l'habitatge. El febrer d'aquest any, la fiscalia de Lleida va iniciar també una denúncia per proxenetisme contra els inquilins dels pisos del carrer Dipòsit.

Es dóna el cas que el propietari d'aquest i d'altres immobles problemàtics del centre històric és Xavier Montagut, que va ser regidor pel PSC als anys vuitanta i que algun estiu fins i tot va arribar a signar decrets d'alcaldia en substitució de Siurana. Preguntat en una ocasió sobre la qüestió, Montagut va arronsar les espatlles i va dir que el que feien els inquilins a dins dels pisos que ell els llogava no era cosa seva. Efectivament, això diu la llei. Però la indiferència d'aquest i d'altres propietaris sobre el futur del centre històric és un greu maldecap per a la Paeria, que es troba sense armes legals per lluitar amb efectivitat per una renovació real del barri, no només apedaçant aquí i allà una nova plaça sinó afavorint que la inversió privada entri als pisos, els renovi i millori la salubritat de les cases i la pluralitat del veïnatge.

Ara, l'Ajuntament s'ha agafat a les esquerdes provocades pels aiguats de la setmana passada per fer allò que fins ara li ha estat impossible aconseguir: desallotjar les activitats il·lícites i forçar el propietari a renovar l'immoble. Ha hagut d'intervenir la providència d'unes pluges més fortes del normal per fer allò que quatre anys d'actuacions administratives no han aconseguit. Sorprèn que l'astúcia i la imaginació jurídica que han tingut les autoritats municipals per posar-se al capdavant d'una renovació legal tan controvertida com la del burka, més simbòlica que no pas pràctica, no s'hagi dirigit també a promoure uns altres canvis legals que permetrien als municipis actuar amb més eficàcia contra la degradació de barris sencers, condemnats a un present precari i un futur difícil per la desídia irresponsable i l'especulació de baix nivell.

David Marín
http://blogs.elpunt.cat/davidmarin

Carn d'Olla

L'aeroport d'Alguaire ja ha perdut més de 10 milions d'euros

Els comptes no surten al desangelat aeroport d'Alguaire. La Generalitat, a banda dels 97 milions que va costar fer-lo (el total, amb serrells no directament relacionats amb la construcció, puja una mica més), ja porta perduts més de 10 milions d'euros en la seva explotació, ruïnosa de moment. El primer exercici, el 2010 (l'aeroport es va inaugurar al gener), es va tancar amb unes despeses de 6 milions d'euros i uns ingressos de només 300.000. Enguany la Generalitat es trenca la closca per no passar dels 5 milions d'euros de despesa perquè les expectatives d'ingressos són encara molt pitjors que els 300.000 euros de l'any passat. I les perspectives pels anys a venir són del mateix color negre: tot i contenir la despesa al màxim, l'aeroport d'Alguaire presentarà un compte d'explotació negatiu d'uns 5 milions d'euros cada any. Els lleidatans, els contribuents catalans estan disposats a suportar-ho? Quans llits d'hospital es podrien reobrir, amb aquesta quantitat? Quants mestres interins es podrien tornar a contractar, amb aquests diners?
Només una remuntada espectacular en l'activitat aeroportuària el faria rendible o, almenys, no perdria tants diners. Però els cants de sirena dels nostres polítics es foten de morros una i altra vegada contra la realitat. Ara a Alguaire només hi ha un vol d'Air Nostrum, la filial regional d'Iberia. Els divendres s'enlaira un petit avió cap a Palma de Mallorca i diumenge n'aterra un altre procedent de ses illes. L'ocupació fa riure. El darrer cap de setmana, una dotzena de persones en una direcció i una vintena en l'altra. I això que Air Nostrum cobra de la Generalitat una subvenció de 34 euros per passatger només per volar a Alguaire, on no paga ni taxes d'aeroport.
La fugida d'aerolínies com Ryanair o Vueling, també generosament subvencionades, va deixar Alguaire buit i a l'autoritat competent amb el cul a l'aire. L'aeroport no tenia ni cap ni peus. Havia estat fruit d'una descàrrega de testosterona política del conseller socialista del tripartit Joaquim Nadal en un moment d'eufòria econòmica, i s'havia fet sense pla de negoci. S'havia creat l'òrgan abans que la necessitat. I ara cames ajudeu-me per trobar-la, aquesta necessitat. Perquè potser no existeix. I si no existeix algú haurà de dir que el Govern del tripartit es va equivocar i que aquest aeroport no pot ser, i quan no pot ser no pot ser i a més, és impossible. Sorprenentment, el nou Govern de la Generalitat, ara a mans convergents, en lloc de posar-se un dia vermell i fer veure urbi et orbe que en Nadal i companyia havien disparat amb pólvora de tots els catalans als plans del Sas, ha decidit posar-se cada dia verd, groc i de mil colors defensant el que sembla indefensable. Els lleidatans, i la resta de catalans, haguéssim entès perfectament que hi ha coses que no poden rutllar per impossibilitat física i metafísica. Doncs en lloc d'avergonyir els malgastadors, s'han deixat abduïr per propagandistes com l'alcalde de Lleida i, en un exercici de titafredisme molt propi de la genètica de CiU, s'han posat la caçadora dels pilots kamikazes.
Aquest hivern, concretament a partir del 19 de desembre, Alguaire té previst rebre uns 6.000 esquiadors, que ens els ha de portar l'operador turístic britànic Neilson-Thomas Cook. Els russos Ascent Travel i Pegas Touristik (els noms ja fan fredor) també podrien portar-ne uns quants, d'esquiadors, si qualla el contracte. Serà flor d'hivern, i això si els esquiadors als quatre dies no demanen que els tornin a portar per Toulouse després de veure per on han de passar els autocars que els han de conduir, i aquesta n'és una altra de bona, a les pistes d'Andorra. Si enfilen la vella carretera de Vielha, que no els passi res si han de creuar fins a la vall del Segre per qualsevol port de muntanya. I si han de baixar fins a Torrefarrera per agafar l'autovia i tornar a baixar a Alcoletge per enfilar la carretera de la Seu d'Urgell, potser ens maleïran els ossos a tots plegats. Britànics i russos, però, no arribaran mai a Alguaire si a Madrid els senyors del Govern central no signen d'una vegada el paperot que ha de permetre l'entrada a l'Estat d'aquests passatgers que vénen de fora de l'anomenat espai Shengen, per on ens podem moure ara els ciutadans de 29 estats europeus (la majoria de la UE, però també altres de fora) sense donar massa explicacions. Si el Govern del tripartit no havia aconseguit que els seus correligionaris de Madrid signessin aquest paperot, el de CiU sembla que encara ho té més pelut, tot i les promeses i els renecs dels socis socialistes catalans.
Si tot pinta malament per l'aeroport d'Alguaire, ara encara es veu més negre l'horitzó després de veure com a Reus també s'han quedat sense vols perquè Ryanair els deixa igualment penjats i sense complir el contracte, tot i la forta subvenció (3,5 milions d'euros l'any). A Girona els passa quelcom semblant. Ryanair està molt bé ara al Prat, a Barcelona, on és la reina del mambo i fa pam i pipa a les grans companyies perquè porta molts més passatgers. Ryanair ha aixecat ara la camisa a Aena, l'empresa estatal que gestiona els aeroports de Reus, Girona i també el del Prat. Quan Ryanair li va aixecar les faldilles a la Generalitat fotent el camp d'Alguaire, els desallotjats de la plaça de Sant Jaume costat muntanya amb l'exconseller Nadal al capdavant, i personatges tan nostrats com l'alcalde de Lleida van posar el crit al cel acusant el Govern Mas de no haver fet prou (de no haver-se abaixat prou els pantalons, van dir uns altres) per retenir la xantatgista Ryanair. Ara callen com a meuques amb el què ha passat a Reus i Girona, perquè allí l'ultratjada no ha estat la Generaliat, almenys directament, sinó Aena, empresa dels 'compañeros' socialistes de Madrid. Sigui com sigui, si a Reus passen gana, amb les platges a tocar, ens podem imaginar com anirem de servits els lleidatans amb l'aeroport d'Alguaire. És allò que en castellà diuen: "Cuando las barbas de tu vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar".
En remull porta uns mesos la nova autoritat aeroportuària catalana, en remull i gairebé sense alé pel 'marrón' que li ha caigut a sobre i per haver-se mullat fugint cap endavant seguint l'estel.la del Venedor de Fum Major, que des del Palau de la Banqueta s'autoproclama principal impulsor de l'aeroport, hereu com és del despenolament dinerari tripartit. "Antes muerto que sencillo". Tot abans que recular ni una passa i reconéixer, com fa ara amb els comptes municipals el seu company de Tarragona, que potser ens vam passar una mica. En remull, deiem de la nova autoritat aeroportuària convergent, però amb més picardia o precaució, si es vol, doncs ara qui talla el bacallà a Alguaire ja no és Aeroports Públics de Catalunya, sinó Cimalsa, l'empresa pública que gestiona les grans àrees logístiques del país i que, caramboles de la vida, dirigeix l'Isidre Gavín, excap de l'oposició a la Paeria i expresident de la Diputació de Lleida, que es deu de fer uns bons panxots de riure des del seu despatx del carrer Entença de Barcelona, ben a prop de la presó Model. Cimalsa va ser qui va posar els calerons per construir l'aeroport (el tripartit ja anava fluix de caixa, els primers anys de la crisi, 2007-2009), és l'ama de les 370 hectàrees que ocupa i és la que gestiona ara directament el complex. De fet, amb el nou Govern les licitacions per l'aeroport ja no les fa Aeroports Públics de Catalunya, que té una desena de treballadors assignats a Alguaire, sinó Cimalsa directament, com l'ampliació de pexiglàs que s'ha fet per acollir els esquiadors (hologrames, encara) aquest hivern i que ha costat més de 700.000 euros.

I la Llotja en perd 2,1, de milions en deu mesos

Enfarinats en pèrdues, i com ja vam dir en un recent Carn d'Olla, cal repetir que la Llotja de Lleida en va perdre 2,1, de milions d'euros, l'any passat, des del febrer en què es va inaugurar. Ho repetim perquè no ho hem vist a cap altre lloc del món mundial (tampoc en boca de l'oposició), que aquest caprici de l'alcalde Ros ha començat a perdre diners pel broc gros. Fer la Llotja costarà al final més de 60 milions d'euros, impost de societats inclòs, però mantenir-la pot suposar una sagnia per l'hisenda municipal, doncs amb concerts del cunyat del fins ara president del Congrès i espectacles de l'òrbita de 'la ceja', bona part d'un mateix programador, serà complicat quadrar els comptes. El Centre de Negocis i Convencions SA, l'empresa que va constituir Ros el 2004 per acabar fent la Llotja, presenta a 31 de desembre del 2010 un resultat negatiu de 2.163.844,72 euros. Això vol dir que va perdre una mitjana de 200.000 euros cada mes, l'any passat. I a l'empresa privada a qui la Paeria va adjudicar la gestió de la Llotja en la seua vessant de palau de congressos i convencions, no deu d'enlairar pas coets, precisament. Fa tres mesos, a l'agost,  La Llotja de Lleida SA va fer una ampliació de capital de 50.000 euros, que se sumen als 100.000 que ja havia desemborsat el febrer del 2010, quan es va constituir. 
Aeroport i Llotja, Llotja i Aeroport. Quan hom fuig de la realitat acostuma, una hora o altra, a fotre-s'hi de morros.

Ager Sedetanus