El PSOE passa de Ricard Viñes
És enternidor veure com la superioritat moral de què es vanta la suposada esquerra que vol patrimonialitzar el PSOE s'estimba amb contumància contra el mur de la misèria intel.lectual i la més enganxifosa de les hipocresies socials i polítiques. L'espectacle de la designació 'digital' del vicepresident del Govern central Alfredo Pérez Rubalcaba com a hereu de l'amortitzat José Luis Rodríguez Zapatero per encapçalar la tropa socialista davant les eleccions generals del 2012 ens demostra que el PSOE és com tots els altres partits. Però aquests altres almenys no fan comèdia i no aparenten el què no són, estructures obertes on les bases eligeixen els seus candidats. Prietas las filas, recias marciales, els socialistes s'han deixa't d'hòsties i d'el.leccions primàries i han tirat pel dret tornant -si és que l'havien abandonat mai- a la democràcia orgànica, aquella concepció de l'organització social que passa del vot de cada ciutadà perquè la representació popular està més endreçadeta si es deixa a mans de la família, el municipi i el sindicat, estructures socials 'naturals' que tanta cohesió van donar al franquisme i dónen encara a la nostra societat formalment democràtica.
Ja poden acampar força dies els nostres herois i heroïnes a Ricard Viñes, ja, demanant una regeneració moral, social i política, que els encarregats d'escoltar-los, els què manen, van a la seva, i espereu-vos. Els mossos d'esquadra no us els va enviar divendres un conseller anomenat Puig, Felip Puig, sinó una concepció escleròtica i absolutista de com han de ser les relacions socials i els equilibris entre els que manen i els que estan obligats a obeïr. No us sembla simptomàtic que l'acció policial només s'executès a Barcelona i a Lleida? A la plaça Catalunya hi havia, si voleu, arguments, motius o excuses, bons o dolents, per a justificar la repassada, poseu-hi les conseqüències menys desitjables de l'acció de l'opi del poble. Però, i a Lleida? Una trentena d'arreplegadets/detes en un racó d'una multimilionària plaça que els lleidatans acabarem de pagar quan els caragols portin turbo, quin perill representàven, quina nosa feien, quina insalubritat generàven?
Lleida ciutat ha quedat aïllada del món com un reservori de la franquícia catalana del PSOE, així que els procediments de la casa mare se li poden empeltar mentre no es demostri el contrari, mentre el PSC no faci un acte de contricció, trenqui el sogall i passi per Ricard Viñes a escoltar. Ull amb els comportaments que genera l'absolutisme il.lustrat, ull amb el despotisme benevolent perquè no deixen de ser formes 'amables' de dictadura. I sobretot ull perquè hi ha una connexió perversa amb la concepció de la democràcia orgànica de què parlàvem abans. Feu un repàs a Hegel i ho veureu.
Ager Sedetanus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada