Carn d'Olla

Ros ‘suca’ els sindicats de la Paeria

La pau social a la Paeria té un preu: cent mil euros. Els prop de 1.700 empleats de l’ajuntament de Lleida estan representats per uns sindicats que poc poden queixar-se de la generositat de l’alcalde Ros, per això a la casa mai hi ha hagut cap protesta sindical digna d’aquest nom, i molt menys mesures de força com una vaga. La Paeria ha estat sempre una bassa d’oli laboral. Només les empreses subcontractades o les concessionàries, que no gaudeixen dels ‘privilegis’ dels funcionaris i laborals municipals, han viscut enrenous. Com ara Ilnet, l’encarregada de la neteja de la ciutat i de la recollida de les escombraries, on el comitè d’empresa ha convocat vaga indefinida a partir del dia 10 d’abril perquè la Paeria li ha retallat l’assignació i això suposarà amb tota probabilitat l’acomiadament de 14 dels seus 190 treballadors. Les retallades de l’alcalde Ros no afecten pas, però, a la plantilla municipal. I si els ha hagut de fer algun lleu ajustament, sempre és culpa de la Generalitat de CiU o del govern del PP.  

Els sindicats de la Paeria poden estar contents, perquè tot i la crisi i les delicadíssimes finances municipals l’alcalde Ros els ‘suca’ amb una respectable assignació, que només ha parat de créixer enguany, segurament perquè la caixa de l’ajuntament està a la UCI. Què en fan, els sindicats, de tants calerons? Comprar materials per bastir els ‘kits’ que porten a les manifestacions contra CiU i PP? Organitzar cursets de com ser un bon sindicalista municipal subvencionat? O és una via per finançar el sindicat?

Doncs tot podria ser, perquè els ciutadans no en tenen pas notícia de què es fa amb aquests diners, que com tothom hauria de saber surten dels impostos de tots. I no parlem de xifres precisament insignificants. Els darrers anys de mandat de l’alcalde Antoni Siurana la Paeria assignava als sindicats del consistori una partida de 60.000 euros als pressupostos municipals. L’alcalde Ros va mantenir aquesta quantitat fins el 2006. Però el 2007 ja va pujar a 75.000 euros, que es van repetir el 2008. El 2009 i el 2010 la xifra va pujar a 78.375 euros, però al pressupost del 2011 –que es tanca l’any anterior- l’increment va ser espectacular: 126.375 euros. Aquesta ‘generositat’ –gairebé 50.000 euros més de cop- va coincidir en el temps, casualment, amb les eleccions sindicals a la Paeria. El 14 de desembre de 2010 la UGT  -corretja de transmissió sindical del partit que governa l’ajuntament, no ho oblidem- revalidava la seva majoria absoluta tan al capdavant de l’òrgan representatiu dels funcionaris, la Junta de Personal (12 delegats la UTG, 5 CCOO, 3 CSIF i 3 USTEC), com al comitè d’empresa (9 UGT, 3 CCOO i 1 CGT), que representa els empleats no funcionaris. Curiosament en aquestes darreres eleccions sindicals també van augmentar els representants de cadascún d’aquests òrgans: de 19 membres el 2006, la Junta de Personal passava a tenir-ne 23, mentre que el comitè d’empresa va passar de 9 a 13 delegats sindicals. Aquest ‘engreix’ potser era necessari perquè la plantilla de la Paeria portava creixent de forma descontrolada des del 2004, any del relleu al capdavant de l’alcaldia. Així, el desembre del 2010 tenien dret a vot 1.104 funcionaris i 575 empleats laborals, que fan un total de 1.679 nòmines, gairebé 400 més que les que suporta, per exemple, l’ajuntament de Tarragona, ciutat de població similar a la de Lleida, fins i tot superior.  

El 2012, segurament producte de la rampant asfíxia econòmica de l’ajuntament de Lleida, la partida -que s’etiqueta sota noms com ‘serveis de caracter general-centrals sindicals’, o ‘altres transferències a ens sense lucre’- ja s’ha deixat en 100.000 euros, que tampoc està malament. Serà curiós saber si els sindicats han estat també víctimes de l’esfereïdora morositat de la Paeria. Vaja, saber si ells han cobrat o no la seva assignació, no com moltes altres entitats (associacions de veïns, clubs esportius, etc,…) que no han vist encara un euro…. de l’any passat!

Ager Sedetanus

Carn d'Olla

Ros pagarà amb gallifantes

Qualsevol que sàpigui sumar i restar s’estarà fotent un panxot de riure després de llegir com l’ajuntament de Lleida pensa estalviar els propers anys per poder pagar els 18,7 milions d'euros que ara, i una vegada més, es veu obligat a demanar a l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) per pagar les més de dos mil factures que té pendents de pagament a proveïdors només dels últims mesos de l’any passat. Per acollir-se a aquesta nova línia de crèdit (que pagarà al 5% d’interès, ‘casi ná’) que posa en marxa el govern del PP perquè els ajuntamens desesperats i ofegats pels deutes puguin pagar als encara més ofegats proveïdors, la Paeria havia de presentar abans de divendres un pla d’ajustament, un full de ruta de com pensa tornar aquests milions d’euros, que paga ben cars, fins el 2022.

Com deiem dimecres de la setmana passada (vegeu més avall ‘La Paeria és insolvent’) la maquinària del maquillatge municipal estava treballant a tot gas per bastir les excuses que ha de fer empassar al govern de Madrid. I s’hi han esmerat ben poc, perquè ahir la presentació de l’espectacle va ser d’allò més esgarrapacalces. En primer lloc, algú va veure l’alcalde Ros al capdavant de la presentació del pla d’ajustament? Bé, suposo que us haureu adonat que l’Àngel Ros ja no surt a primera línia quan es tracta de donar ‘males’ o notícies que no són simplement propaganda festera. Una renúncia, la de no sortir a les fotos i a la tele, que ja li deu de fer prou mal d’estòmac, però la causa s’ho val, deu pensar per a consolar-se. No hi va ser l'alcalde, però tampoc l'oposició, a la roda de premsa, perquè una altra vegada la Paeria s'ha rifat CiU i PP i ha anunciat abans a la premsa que a ells el pla d'ajustament.

Darrerament la Paeria n’ha de donar, de notícies no tan bones, i segurament n'haurà de donar moltes més d'ara en endavant, i per molt que dissimuli o per molt que tots els mitjans de comunicació locals li facin l’onada (ahir ningú va fer cap pregunta incòmoda a la regidora Mínguez, ni va preguntar per l’altre crèdit ICO de 6 milions que la Paeria ja va tenir que demanar a l’octubre passat per pagar més factures del 2011), bona part de la ciutadania ja no s’empassa el maquillatge. Bona prova d’això és la vaga convocada a l’empresa concessionària de la recollida d’escombraries de la ciutat, Ilnet, on els treballadors no s’han deixat enredar per les bones paraules i per la ‘mediació’ de qui és jutge i part a la vegada, perquè si aquests treballadors van a la vaga és perquè les retallades de l’alcalde Ros, encara que es dissimulin i es silenciin per terra, mar i aire, també provoquen atur, també incideixen sobre l’oasi lleidatà. Però no patiu, que els carrers estaran ben nets, el 10 d’abril, perquè la pressió de les hostes de la Paeria faran desconvocar la vaga més aviat que tard.

En segon lloc, les mesures d’ajustament anunciades per la regidora Mínguez les podriem resumir en uns quants conceptes: 'no ho farem més', 'a partir d'ara farem bondat', 'no ens endeutarem més' (en primer lloc perquè no poden de cap de les maneres) i 'pagarem amb gallifantes', aquells simpàtics animalons, mig gall, mig elefant, que fa més de vint anys triomfaven entre la canalla que s’entretenia davant l’única tele d’aquells temps, la Televisió Espanyola, perquè permetien pagar ‘de mentida’. Res a veure, per cert, amb el ‘Picaeuros’ del Magical del Parc de Gardeny.

Però el més preocupant no és aquesta ensarronada que l’alcalde Ros vol fer empassar al govern de Madrid, sinó que aquest pla d’ajustament traspúa moltes més retallades en els serveis bàsics de la ciutat i un augment de taxes i impostos sostingut durant els propers 10 anys. És a dir, fins el 2022 l’ajuntament de Lleida no farà més que escombrar algun carrer, reposar alguna rajola trencada, collar els proveïdors fins a límits insospitats i cobrar, cobrar, cobrar cada vegada més als ciutadans. Llegiu sinó el que es publica avui als mitjans de repetició de les consignes de la Paeria. Una lectura crítica i entre línies d’aquesta propaganda permet albirar la que ens espera durant aquests propers anys, sobretot sabent que l’alcalde Ros no només ha de pagar aquests 18,7 milions d’euros, sinó els més de 200 que acumula de deute la Paeria. Així que ja podem anar preparant la cartera.

Ager Sedetanus

Carajillo de Balasch

Safareig

Sis anys de presó per sucar un periodista d'estranjis???
Ui, ui, ui,....ui, ui,ui,....ui, ui, ui,.....
Plumaboja

Carn d'Olla

La Paeria és insolvent

El 27 d'octubre de l'any passat advertiem al Carajillo Party (vegeu 'Asfixia financera a la Paeria') que la situació econòmica de l'ajuntament de Lleida era molt preocupant i que s'atansava al penyasegat a base de donar cops de peu cap endavant a la pilota del desastre financer, sobretot en forma de deute. La Paeria acabava llavors, el 7 d'octubre, de demanar un prèstec a l'Instituto de Crédito Oficial (ICO) de 6.066.414 euros per poder pagar 505 factures pendents de només els mesos de març i abril del 2011. Aquesta línia municipal de l'ICO era una mesura implementada per l'agonitzant govern socialista per atendre els ajuntaments desesperats, que no podien fer front als seus compromisos de pagament amb els proveïdors, com era el cas de la Paeria. Doncs vet aqui que les nostres premonicions es van quedar fins i tot curtes, perquè aquesta setmana passada s'ha fet ben palés que la Paeria és en realitat insolvent i que si es tractés d'una empresa privada estaria ja en fallida tècnica, abocada a la dissolució. Tot i l'operació de maquillatge que va desplegar l'alcalde Ros dijous passat, amb major o menor èxit segons el mitjans emprats per difondre la mala nova, bona part dels ciutadans de Lleida han pogut advertir ben clarament que el seu ajuntament no pot fer front a la despesa corrent, que està fregant el col-lapse econòmic i que això al final es paga d'una manera o altra.
La Paeria no en va tenir prou amb aquells 6 milions demanats a l'octubre per sortir del tràngol de les factures que no podia pagar de l'any passat. Ara s'ha hagut d'acollir a una altra línia de crèdit oficial, aquesta bastida pel govern del PP, per salvar altra vegada els mobles. Però el nou espant ha estat que ens hem enterat -tot i l'operació de distracció de l'alcalde Ros, com deiem- de que l'ajuntament pràcticament no va poder pagar-ne gairebé cap, de factura, l'any passat. Perquè ara necessita demanar a l'ICO uns altres 18,7 milions d'euros per pagar altres 2.325 factures del 2011. Això vol dir que la Paeria haurà de pagar a crèdit, 24,7 milions en total, gairebé totes les factures de proveïdors del 2011. No és gens d'estrany, doncs, que l'ajuntament de Lleida sigui el fanalet vermell de les capitals de demarcació catalanes, el consistori que, tot i ser dels més petits, ha hagut que demanar més calerons a l'Estat per poder fer front a les factures que no pot pagar. Girona i Barcelona deuen quatre rals, i Tarragona, també amb alcalde socialista, només una mica menys que el de Lleida. Per cert, parlant d'alcaldes socialistes, resulten també esfereïdors els deutes, les factures al calaix impagades, d'ajuntaments com els de Balaguer (8 milions), Tàrrega (5) i Mollerussa (4,5) d'on acaben de ser desallotjats a les urnes (a Mollerussa abans i tot via dimissió) primers regidors d'aquest color. No voldriem pas parlar de cap plaga bíblica.
Un dels arguments de la maniobra de distracció que va desplegar l'alcalde Ros dijous passat (és del tot comprensible, que es defensés atacant, donada la magnitud de la tragèdia) era que la Generalitat i l'Estat li deuen a la Paeria un total de 21,7 milions d'euros. Altres arguments eren el mantra que fan servir els mals administradors quan es tracta de fugir d'estudi: demonitzen els ajuntaments, som la baula feble de l'Administració, fa falta una nova llei de finançament municipal, etc, etc,.... Mai, això sí, reconéixer que s'ha estirat més el braç que la màniga, mai assumir errors i/o 'imprudències' en la gestió dels diners públics. L'alcalde Ros presumia, en la campanya de les eleccions municipals de l'any passat, d'haver-se gastat 422 milions d'euros a la ciutat els darrers quatre anys. I no en va guardar ni una mica per tapar forats, com els que s'han obert a la caixa de la Paeria només acabar-se la festa major del totxo? Els clàssics romans deien que un bon pare de família ho hagués fet, estalviar pel futur dels seus fills.
Bé, tornem a l'origen de tots els mals de la tresoreria de la Paeria, segons l'espectacle d''agit-prop' de l'alcalde del passat dijous: la Generalitat li deu 15,2 milions i l'Estat, 6,5, denuncia. Bé, tot i que no discutirem el concepte ni la xifra, potser hauria d'haver precissat que una part del que li ha de transferir la Generalitat són diners compromesos en diferents projectes, com el Pla de Barris, alguns dels quals encara no s'han ni executat, i potser no ho faran mai. I pel que fa a l'Estat, l'alcalde hauria d'haver precissat si d'aquests 6,5 milions ja ha descomptat els 2,3 que la Paeria ha de retornar a Madrid per un excés en les transferències que va rebre de l'administració central de l'Estat referides a l'exercici 2008, o els 9 que va rebre de més el 2009, culpa això sí de la comptabilitat del govern Zapatero i del seu optimisme malaltís i irresponsable, doncs aquell any encara creia que lligariem els gossos amb llonganisses dels Pallars. Ben comptat, doncs, la Paeria no només no pot dir que l'Estat li deu 6,5 milions, sinó que, a l'inrevés, n'ha de tornar 4,8 a l'Estat pels excesos de transferència del 2008 i 2009. Sort que sembla que els comptes del 2010 han sortit a favor de la Paeria i en rebrà 4 de més, de milions, la qual cosa permetrà posar el comptador gairebé a zero. Vaja, que l'Estat no li deu ni un euro, a l'ajuntament de Lleida. Volem dir amb tot això que la realitat pura i dura són els 24,7 milions d'euros que la Paeria ha hagut de demanar a l'ICO per pagar les factures dels proveïdors, gairebé de tot l'any passat, i que la defensa de l'alcalde Ros, que li deuen 21,7 milions entre Barcelona i Madrid, admet per dir-ho pietosament una bona col-lecció de matissos.
És il-lustratiu, pel que fa a la magnitud de la tràgedia de que parlàvem, rebatre un altre dels arguments abocats dijous durant la maniobra de distracció esmentada: la liquidació del pressupost 2011 de la Paeria donava un romanent de tresoreria de 1,2 milions d'euros, diners que no tenen perquè estar precisament a la caixa, disponibles, doncs el paper ho aguanta tot, sobretot els artificis comptables. Però el més revelador d'aquesta liquidació és el capítol de reconeixement de deute de 3,2 milions d'euros, aquell que la Paeria ha tingut d'admetre perquè no hi ha factura pel mig. Doncs bé, ni a aquesta quantitat pot fer front l'ajuntament de Lleida. Segons es va dir en la roda-maquillatge de premsa del dijous, per fer-hi front hi destinarà 444.000 euros del romanent, 490.000 del fons de contingència, però del pressupost del 2012 i, la resta, 2.352.000 euros, els haurà de pagar amb el crèdit de 18,7 milions encara per arribar. Resum: la liquiditat o la capacitat de tresoreria de la Paeria no permet afrontar ni els reconeixements de deute més minsos i ha de fer mans i mànigues per treure una mica de xavalla ('calderilla' pels més castissos) de partides tan magres com el fons de contingència. Que s'hagi de manllevar mig milió d'euros d'aquest fons que se suposa serveix per emergències, per pagar factures de despesa corrent dóna una bona idea de com estan les finances de la Paeria. Finances que per cert s'hauran de retratar ben aviat, perquè la condició per accedir a aquesta segona ronda de crèdits de l'ICO és l'obligació de presentar, abans del dia 30 de març, és a dir, la setmana vinent com a molt tard, un pla d'ajustament de les finances municipals. Veurem d'on retalla el nostre alcalde, o quins arguments fa empassar al govern, ara 'enemic', del Partit Popular. La maquinària del maquillatge treballa a tota caldera.
Vist tot això, la pregunta que ens podem fer acte seguit és: amb quins diners pensa pagar la Paeria les factures que es generin aquest 2012? Compta que a final d'any el govern de Madrid tornarà a obrir les comportes i tornarem a endossar-les a l'Estat? Perquè aquesta fal-lera de l'alcalde Ros de demanar tot el que pugui al Instituto de Crédito Oficial pot obeïr també a una indissimulada voluntat d'encolomar el mort a l'Estat. No oblidem que aquests crèdits són de l'Estat, públics (directes o amb el seu aval), i que si un ajuntament deu a l'Estat, la batalla sempre es pot portar al camp de la política, i no a l'estrictament econòmic o del negoci jurídic. Recordeu què ha fet amb els crèdits que es van demanar per bastir el Parc de Gardeny i que ara l'Estat vol cobrar i no pot perquè ni Paeria ni Universitat de Lleida tenen un ral? L'alcalde Ros va ser molt hàbil. Els crèdits ministerials estaven aval-lats per la Generalitat del tripartit. Doncs el risc era mínim per la Paeria. Demanem, demanem, que ja pagarà l'Estat (en aquest cas via Generalitat), era en resum la consigna. I ara repetim maniobra. No és gens d'estranya doncs aquest 'amor' de l'alcalde Ros per l'ICO: ja pagarà l'Estat, i si aquest vol cobrar-s'ho congelant les seves transferències a la Paeria la resposta la portem al terreny polític, al victimisme i a la confrontació partidista i tot arreglat. L'exemple més clar de tot el que estem dient són els titulars de premsa que llegiem divendres passat: la culpa és de Barcelona i Madrid (ara que no manen els meus, ni a un lloc ni a l'altre, caldria afegir). Al final de tot, però, serem els ciutadans qui, via impostos, haurem de tapar totes aquestes alegries, batalletes polítiques i excuses de mal pagador.

Un deute insostenible

Tot el que hem dit fins ara (resumit, perquè hi ha molta més tela al teler) té una altra lectura que potser encara és més esfereïdora: aquests crèdits per fer front a les factures que la Paeria no pot pagar (els 6 milions primers al 6,5% d'interès i els 18,7 d'ara al 5% i a deu anys) eleven el deute total de l'ajuntament de Lleida a 215 milions d'euros, en xifres rodones i, ara per ara, les que coneixem. Als 130 milions de la Paeria haurem de sumar ara aquests nous 24,7, mentre que l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU) segueix suportant els 61 milions de deute que ja vam explicar al Carajillo i que l'alcalde Ros sempre sostreu del total de deute de la Paeria, en primer lloc per una raó obvia: no espantar als lleidatans més del compte, i en segon, perquè la llei li permetia aquesta centrifugació del deute cap els organismes autònoms de l'ajuntament. Aquesta 'ocultació' del deute de l'EMU permet també a l'alcalde Ros 'presumir' d'un endeutament que ell xifra en només el 78,6 % dels ingressos corrents, quan la realitat és que supera el 145%.  Per cert, encara és hora que compleixi la promesa electoral de l'any passat, d'integrar a la Paeria tots aquests organismes autònoms que permeten fer mal-labarismes comptables i financers.
Aquest deute suposa una llosa gairebé insuportable per la ciutat i pels comptes de l'ajuntament, que ja dedica el 10% del seu pressupost a eixugar-lo i que a partir d'ara encara hi haurà de dedicar més recursos, que s'hauran de treure d'on sigui. Com deiem al principi, segueix la fugida endavant i no sabem quan i com acabarà. Al pressupost del 2012 hi ha consignats un total de 14.816.889 euros per pagar el deute de la Paeria, sumats els 10 dedicats a amortització de prèstecs del capítol 9 i els 4,8 de les despeses financeres (només en interessos, més de 400.000 euros al mes, paga la Paeria) del capítol 31. Aquests 14,8 milions suposen, com hem dit, el 10% del pressupost municipal. Al pressupost del 2011, aquestes partides destinades a pagar el deute de l'ajuntament sumaven 'només' 12,2 milions d'euros. I si anem més endarrere, el 2007, l'últim any de 'festa major econòmica', aquestes partides sumaven 'només' 10,7 milions. La progressió de la despesa per pagar els crèdits que ofeguen la Paeria es, doncs, geomètrica. Veurem al pressupost del 2013 quina quantitat es menja, aquesta hipoteca que haurem de pagar tard o d'hora tots els lleidatans i molt probablement els nostres fills i filles, néts i nétes.
 
I un capítol de sous que no para de créixer

Contrasta espectacularment la sostinguda reducció del pressupost de l'ajuntament de Lleida en aquests anys de crisi (dels 184 milions de l'any 2009 hem passat als 149 milions d'enguany) amb la cada vegada més gran partida destinada a pagar el deute, com hem vist. Però encara està més fora mida el creixement de l'anomenat capítol 1 del pressupost, el que reflexa les retribucions als empleats municipals. Des que l'Àngel Ros va 'heretar' l'alcaldia de mans de l'Antoni Siurana, al gener del 2004, la plantilla de la Paeria ha augmentat un 50%, amb més de 500 nòmines més, una dada espectacular. Però l'augment d'aquest capítol 1 encara ho és més i frega l'estratosfèric. Així, el 2005 s'hi destinaven 31 milions, a pagar les nòmines de la Paeria. L'any passat ja van ser 51,3, els milions dedicats a aquest capítol retributiu. Però al pressupost d'enguany, 2012, la xifra ja mareja: 57.333.495,06 euros, sense comptar 196.426 euros de dietes. Com és possible que tal com està el pati, reduïnt-se fins i tot el pressupost total de l'ajuntament any rera any per la crisi (que els primers anys no existia, en línia amb el govern del company Zapatero), s'augmenti més de 5 milions de cop el capítol 1? Algú s'ha parat a observar, i algú altre a donar explicacions, de per què el capítol de personal ja suposa el 40% del pressupost total de la Paeria?

Ager Sedetanus

Carajillo de Balasch

Marta Camps opta per succeir Ros al PSC de Lleida ciutat

Carn d'Olla

Roslandia

El Hollywood lleidatà tira endavant, erra que erra, perquè com ja vam dir al Carajillo, l’alcalde de Lleida, l’Àngel Ros, abans mort que senzill o auster. Encara que no hi hagi ni un ral. Encara que s’hagi fet més que palés que ha fet un artefacte absolutament sobredimensionat per les possibilitats reals de producció de la indústria audiovisual lleidatana (n’hi ha?). Encara que no hi hagi cap perspectiva a curt termini de clients que puguin fer funcionar unes instal-lacions que han costat més de 15 milions d’euros: 15 milions!!! El Magical de Gardeny, cridat a ser la punta de llança de la creació virtual de Lleida naixerà, doncs, com un immens plató buit on només hi posarà una mica d’activitat la presència episòdica de’n Bigas Luna, que ve a Lleida de la mà del productor local Carles Porta i atrets tots dos pels sucosos 300.000 euros de subvenció que la Paeria, rumbosa ella, afluixa per fer la pel-li del Pedrolo. El 24 de gener en aquest mateix Carajillo (vegeu més avall ‘Gardeny no és un turó, és un gran forat’) ens vam equivocar quan vam dir que aquest productor gaudiria d’unes condicions magnífiques a Gardeny per quatre rals: ni per quatre rals, al contrari, li pagaran perquè hi vagi a rodar, i 300.000 euros!!!

Veus més assenyades d’aquest consorci que sosté el Parc de Gardeny advocaven recentment per posar en stand-by un Magical que no ha trobat una suficient massa crítica de productors per a fer-lo econòmicament viable, però la caparruderia de l’alcalde fa que el vaixell salpi sense gairebé aigua al mar, no sigui dit que li ha agafat vertígen pel dispendi i ara intenti estroncar l’hemorràgia. Una cosa semblant passa amb la Llotja. ‘Gasteu, gasteu, maleïts’, seria el títol d’aquesta pel-lícula de por que s’està rodant des de fa uns quants anys a aquesta ciutat virtual que és Lleida.

El Centre Experimental per a la Producció Audiovisual Multimèdia, Digitalització i Arxiu de Continguts, altrament dit Magical, costarà al final prop de 20 milions d’euros, perquè el pressupost de 17 milions que es va fer el 2007 ja ha quedat una mica desfassat. D’aquell pressupost, el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, llavors a mans del ministre socialista Miguel Sebastián, n’havia d’aportar, en forma de crèdits del Pla Avanza 2, un total de 12.315.000 euros. La resta, se suposa, els ha hagut d’afluixar la Paeria, així està la seva caixa i el seu deute, o treure'ls de vés a saber on. El 2007, si recorden, eren bons temps perquè el món encara no s’havia començat a ensorrar. Doncs tot i comprovar des de llavors com s’ha anat enfonsant, aquest món, l’invent no s’ha aturat i ara el tindrem que alimentar i mantenir d’una manera o altra. No vindrà d’aqui, a Lleida.

Ager Sedetanus