HOMILIES



Ros hipoteca Lleida per molts anys


Els ciutadans de Lleida capital suporten una motxil·la de deute del seu ajuntament que al pas que anem heretaran els seus besnéts. La Paeria no només carrega un deute de més de 200 milions d'euros (cada lleidatà, petit, gran, espanyolista, independentista o federalista, deu ara mateix 1.500 euros a compte de l'ajuntament), sinó que s'està creant un nou deute, difós o diferit en el temps, amb les concessions i privatitzacions dels serveis municipals. I no només dels serveis: la nova caserna de la Guàrdia Urbana la pagarem durant 25 anys a raó d'uns quants milions cada any. Qui governa la Paeria està fugint d'estudi, de la llosa econòmica que suposa aquest deute i dels interessos que ens costa -40.000 euros diaris paga la Paeria per atendre aquest forat-. L'alcalde Ros està practicant el vell esport dels que fugen de les responsabilitats: Puntada de peu cap endavant a la pilota de l'endeutament, ja s'ho trobaran. Aquesta tardor ho hem vist amb la privatització de l'enllumenat públic (altres 14 milions per l'amic Romero Polo, empresa 'pata negra' i de capçalera de la Paeria) i amb la privatització dels semàfors, que porta afegida la col·locació de radars caça-multes, de les quals l'empresa concessionària s'emportarà prop d'un 40% de la recaptació, bon incentiu perquè aquests radars semblin la bola multiespills d'una discoteca.
Més privatitzacions, quan sabem, i a La Quera ho hem dit mil vegades, que les concessions del transport urbà, de la recollida d’escombraries, de l’aigua i dels parquímetres estan suposant una autèntica sagnia per la Paeria, perquè ningú sembla haver estat controlant el dèficit creixent que han estat generant any rera any i l’ajuntament tampoc sembla haver fiscalitzat mai l’eficiència d’aquestes concesionàries. Resultat: només aquestes quatre concessions han fet un forat de més de 300 milions d’euros al calaix de la Paeria els darrers deu anys. O dit d’una altra manera, la Paeria els ha hagut d’injectar aquests diners per tapar el dèficit que totes quatre generen cada exercici. En números rodons, segons consta als successius pressupostos municipals i sense comptar el darrer exercici, l’empresa Ilnet (Romero Polo), de neteja i recollida d’escombraries, ha estat ‘ajudada’ amb prop de 100 milions des que el 2005 va desplaçar Seinsa de la concessió. Aigües de Lleida ha rebut prop de 100 milions més pels mateixos conceptes. EYSSA, l’empresa dels parquímetres, n’ha rebut uns 25, de milions, en aquests darrers deu anys, i Autobusos de Lleida, uns 40 milions més. Davant d’aquest panorama de concessions ruïnoses, i atenent a l’asfixiant situació de les finances municipals, l’alcalde Ros ha tret també la tisora i ha començat a retallar a tort i a dret, com als autobusos, que ha dissimulat amb un 'redisseny' de la xarxa enguany. El que no pot dissimular, i ja ho vam dir a La Quera, és que ara fotran fora el 10% dels conductors. 

(Aquestes són les Homilies del mes de novembre de La Quera, des d'ahir als quioscos de tot Catalunya)

LA MALA SETMANA



'La Llotja connection', una operació sota la lupa del jutge

La CUP amplia la querella de la Fiscalía contra l'anterior cúpula de CatalunyaCaixa en base a les investigacions de La Quera sobre com es va pagar el Palau de Congressos de Lleida

  Qui fou alcalde de Barcelona i ministre del Govern de Felipe González, Narcís Serra, està cada vegada més a prop d'haver de donar explicacions sobre per què l'entitat financera que va presidir del 2005 al 2010, llavors Caixa Catalunya, va entregar 50 milions d'euros a la Paeria perquè l'alcalde, Àngel Ros, pogués edificar la Llotja, un mausoleu que pretèn sigui el seu llegat postrer a la ciutat. El passat 15 de novembre, els representants legals de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) presentàven al jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona una solicitud d'ampliació de la querella "contra els membres del Consell d’Administració de Caixa d’Estalvis de Catalunya -i entitat successora- per la possible lesió causada al patrimoni societari arran dels acords adoptats relatius a hipoteca concedida en data 12.03.2007 a la filial de l’entitat Gescat Gestió del Sòl , SL en garantia d’un préstec de 50.275.000 euros de capital (més interessos i costes) per un termini inicial fins a 31.03.2010 i prorrogat posteriorment fins a 31.03.13, per adquirir una finca municipal de l’Ajuntament de Lleida per un valor molt superior al de mercat, a fi que aquest ens local financés la construcció del palau de congressos La Llotja", diu el text de la denúncia.
La CUP ampliava així la querella que va formular al setembre la Fiscalía pels escandalosos sous que s'havien autoadjudicat els directius i les dietes del president Narcís Serra quan la caixa ja havia necessitat fons públics per no haver de tancar a causa d'una desastrosa gestió. En aquesta primera querella s'acusa la cúpula de Catalunya Caixa de delicte d’administració deslleial de l’article 295 del Codi Penal, castigat amb pena de presó de 6 mesos a 4 anys o multa del tant al triple del benefici obtingut. La CUP exerceix l’acusació popular dins les diligències prèvies núm. 3014/2013, incoades arran de l'esmentada denúncia de Fiscalia contra Narcís Serra, Adolf Todó i altres membres del Consell d’administració de Catalunya Caixa.
Pendent de l'admissió a tràmit per part del jutge d'aquesta ampliació de querella, "La Llotja connection", l'operació política que va permetre descapitalitzar Caixa Catalunya en desenes de milions d'euros per construir el Palau de Congressos ubicat a Pardinyes entra ja en fase d'instrucció judicial, la qual cosa significa que tant Narcís Serra com la propia Paeria hauran de donar detallada explicació de com es va cuinar aquest transvassament de diners mitjançant una complicada triangulació de coartades. L’ampliació posa en mans del jutge instructor la investigació de l’operació creditícia i immobiliària realitzada per l’entitat per valor de més de 50 milions d’euros, amb què es va finançar la construcció de la Llotja. L'operació va consistir en l'adquisició del solar municipal situat davant del palau amb compromís d’edificar-hi dues torres de pisos de luxe i de gran alçada. El projecte mai s'ha dut a terme. L'administració deslleial consistiria, doncs, en les decisions de compra del terreny per un valor molt superior al de mercat i la no execució del projecte, malgrat saber que suposaria greus perjudicis per l’entitat.
L'únic beneficiari, la Paeria
Els querellants consideren que "els acords del Consell d’Administració pels quals es va concedir aquest préstec a la filial Gescat Gestió del Sòl, SL a 1 d’abril de 2007 i, sobretot, els acords pels quals es va prorrogar en ple 2010, quan la fusió ja havia tingut lloc i la intervenció del FROB també, poden ser constitutius d’un delicte d’administració deslleial de l’article 295 del Codi Penal", afegint acte seguit: "Cal tenir en compte que, en aquest cas, es tractava d’una operació entre la matriu i la filial del mateix grup, per la qual cosa la informació de que es disposava devia ser completa i contrastada i, atesa la quantia de més de 50.000.000 d'euros s’entén que calia actuar amb el màxim rigor. Així mateix, es conclou que l’únic beneficiari de l’operació ha estat l’Ajuntament de Lleida, sense la qual no hagués pogut construir el palau de congressos La Llotja, de grans dimensions i arquitectura emblemàtica o singular, que depassen la capacitat pressupostària municipal fins i tot d’abans de la crisi".
"La pròrroga del préstec a la filial sense garantir aquesta l’inici de les obres (de les dos torres de pisos al solar annexe), per suposat que no s’adiu a la realitat de l’entitat a 2010, amb la intervenció pública i un ERO sobre la plantilla. Però crida més l’atenció que, tampoc a 2007, no sembli segur ni rigorós apostar per un negoci immobiliari tant poc viable en que l’entitat acceptava un desemborsament tan gran a canvi d’un terreny que no en valia ni la meitat, alhora que es sotmetia a unes condicions resolutòries molt estrictes de l’Ajuntament de Lleida en contrast amb un projecte immobiliari tan arriscat", conclouen els querellants en la seva qualificació jurídica dels fets....(segueix)
(Aquest és el reportatge de La Mala Setmana a La Quera del mes de novembre, on trobareu la resta de la informació)
No us la podeu perdre!!! La Quera d'aquest mes de novembre ve ben carregadeta d'humor, de mala llet i d'informació de la bona. Dimecres 27 als quioscos de tot Catalunya!

LA MALA SETMANA

La CUP amplia la querella contra el consell de Catalunya Caixa per la Llotja de Lleida

La CUP de Lleida ha presentat aquest passat dijous un escrit d'ampliació de la querella contra el consell de Catalunya Caixa quan estava presidit per Narcís Serra, per l'operació crediticia i immobiliària de la construcció de la Llotja de Lleida, ha assegurat a Europa Press l'advocada de la formació, Esther Sancho.

El partit independentista, que exerceix d'acusació popular en la denúncia de Fiscalia contra Serra i l'exdirector general Adolf Todó, ha assegurat en un comunicat que l'operació, valorada en 50 milions d'euros, va consistir en l'adquisició d'un terreny municipal amb el compromís d'edificar dues torres de gran alçada, un projecte que mai es va fer realitat.

La "administració deslleial" que segons la formació ha d'investigar ara el jutjat, és la presa de decisions en la compra del terreny per un valor molt superior al de mercat i la no execució del projecte, malgrat saber que suposaria greus perjudicis per a l'entitat, a més de l'operació de pròrroga de la hipoteca.

La CUP ha precisat que l'ampliació de la querella es basa en les informacions publicades en la revista de Lleida 'La Quera' sobre les possibles irregularitats de Caixa Catalunya amb les quals l'entitat hauria perdut 80 milions, uns diners que segons Esther Sancho acabarà assumint la ciutadania amb el rescat bancari del FROB.

"Arran de la recerca periodística, la CUP ha elaborat l'ampliació de la querella i l'ha presentat a la ciutat de la justícia de Barcelona", conclou el comunicat.


(De moment només reproduïm la nota d'Europa Press amb el comunicat de la CUP. Al proper número de 'La Quera', l'últim dimecres de novembre, i aquí mateix, al Carajillo Party, us oferirem pèls i senyals de l'empaperada judicial per un dels negocis polítics més foscos que hi han hagut mai a Lleida)