Carn d'Olla

Marta Camps, alcaldessa de Lleida la tardor del 2014

No les tenia totes. El congrès del PSC de Lleida es presentava costa amunt, perquè 'la banda dels quatre' havia preparat, al més pur estil mao, un terreny minat de mal rotllo amb un candidat paracaigudista llançat des del politburó. Però se n'ha sortit. L'Àngel Ros és des d'avui primer secretari de la federació lleidatana del Partit dels Socialistes de Catalunya. El 71,8% dels vots de més de dos-cents compromisaris l'avalen. No és una victòria a la búlgara però pitjor ha estat a Girona, on el nou primer secretari ho és per només sis vots de diferència. Això sí, alli l'incombustible Quim Nadal segueix sobre el ruquet com a president del partit. Avantatges de tenir una dinastia socialista local. A Lleida ni en Quim Llena ni l'Àngel Ros tenen sang socialista blava, ni per família ni per tradició, doncs el primer era encara més paracaigudista (en deu anys va fer-se amb el poder al partit, venint de fora, alguns diuen que de trucar a la porta d'altres formacions) que el candidat Ordeig i el segon només porta això, uns deu anys fent de polític, tot i que ja estava implicat amb el partit molt abans. Deu anys, però, amb el turbo posat i amb els frens escatxarrats a consciència.
No les tenia totes, l'Àngel Ros, però sabia que un partit tan conservador com el PSC no faria ruqueries ni experiments amb Moët Chandon. I molt menys ara, que està ben desmanegat (com la seva matriu, el PSOE). El PSC, com va patir el mateix Ros en propia carn el passat desembre, fa els experiments amb aigua de litines. Així es va entronitzar en Pere Navarro, representant del sector del partit que encara toca cuixa de poder. La candidatura de'n Ros era massa estupefaent per a uns fumadors de Ducados caducats. Un espectacle similar el vam viure a Sevilla a principis d'aquest febrer. El PSOE va treure el sobret de litines i va elegir l'Alfredo Pérez Rubalcaba enfront d'una Carmen Chacón que prometia al partit una bona temporada sobre el Dragon Kahn. És veritat que va ser una victòria per ben pocs vots de diferència, entre ells el d'un membre de la delegació del PSC que va agafar l'AVE fins a Santa Justa, un tal Àngel Ros.

A Lleida tampoc s'ha volgut fer l'experiment amb xampany, encara que aqui els derrotats són els que conformaven l'anomenat aparell del partit: el primer secretari extingit, algún regidor, i diputades del quaternari, del paleolític i alguna de l'època contemporània.
Pura lògica. Si a Lleida algú té ara poder al PSC, aquest és l'alcalde Ros, no aquest aparell que després de perdre totes les batalles només es reparteix un botí d'actes de diputat/da al Parlament i al Congrés. Per aquest motiu als afores del campus de Cappont, on hi ha hagut l'aquelarre socialista, es parlava del 'vot de la nòmina', del suport donat a l'únic que en aquest moment està en disposició de poder-ne pagar, de nòmines, i bastants dels compromisaris, directa o indirectament, sabien què volia dir, això. Una cosa semblant va passar a les eleccions municipals del maig de l'any passat. Algú va treure la calculadora i va multiplicar les mil sis-centes nòmines de la Paeria i voltants per 10 vots cadascuna. El resultat s'apropava molt i molt al nombre de ciutadans que li van donar la majoria absoluta a l'Angel Ros. Una majoria esquifida però, en termes absoluts. Tan s'hi val, absoluta al cap i a la fi.
Així, mentre els derrotats encomanen armilles antibala a corre cuita tot i les crides a la integració, el triomfador de la nit comença a calcular com administrarà aquesta victòria, pírrica si es vol però que té un component que per al nostre personatge era vital: una jubilació política menys accidentada que la que hagués tingut acabant el seu mandat com a alcalde de Lleida, tal com se li estan posant les coses en tots els ordres. Especialment l'econòmic, doncs l'asfíxia financera de la Paeria, els dos-cents milions de deute i el decret del govern central que ara collarà de debò els ajuntaments morosos, entre altres maldecaps, auguren un mandat municipal bastant galdós, lluny de les flors i violes de quan es podien llançar 50 milions d'euros en fer un mausoleu prop de la fàbrica de pinso de la Guissona i de la futura mesquita.
Una jubilació política més endreçada que passa per controlar, com a primer secretari, qui encapçala la llista al Parlament, al Congrés o al Senat. I també per renunciar a l'alcaldia en favor de la Marta Camps la tardor del 2014 quan, si no implosiona el govern de CiU a la Generalitat, està previst que es convoquin les properes eleccions al Parlament. Si l'alcalde Ros encara es veu amb cor (després del triomf d'avui sembla que ha omplert el dipòsit de querosé) de presentar-se a les primàries (si en Pere Navarro i el seu sanedrí afluixen) per a ser candidat a president de la Generalitat, llavors serà el moment. Però encara que no s'hi vegi amb cor, de donar aquest pas, li serà igual, perquè ell, com a primer secretari, encapçalarà la llista de Lleida al Parlament, amb la qual cosa també deixarà enrere la pesada corona de paer en cap i li encolomarà a la tinent d'alcalde Camps. Serà doncs la seva ajudant de camp qui s'encarregarà de finir el mandat del mal de ventre econòmic. I l'Àngel Ros es jubilarà, pel cap baix, com a il-lustre diputat del Parlament o, en cas de jugar-s'ho tot i treure la grossa, com a molt honorable president de la Generalitat. Lluny, doncs, dels marrameus del Palau de la Banqueta.
Aquest que hem relatat és el més probable dels escenaris que s'albiren després de guanyar la primera secretaria del PSC de Lleida l'Àngel Ros. Molt menys probable és l'opció de repetir com a candidat a l'alcaldia de Lleida la primavera del 2015. Seria un contrasentit, perquè significaria que hauria renunciat (la derrota total és impensable, si encapçala la llista del PSC al Parlament presupossem que sortirà elegit diputat) a la Generalitat i també a seure al Parlament. I encara menys probable, però no descartable del tot, és que com a última ràtio, si tot es perd, pugui desplaçar la candidata vitalícia al Congrés. L'opció 'cementiri d'elefants' del Senat la deixarem oberta també, perquè no se sap mai, però no ens hi jugariem pas res.
Tots aquests escenaris seran possibles, uns més que uns altres, si el PSC de Lleida segueix sent, com fins ara, una bassa d'oli, amb els apunyalaments reglamentais, esclar, però sempre de portes endins. Perquè el 27,2% dels vots del candidat Ordeig no li han servit per fer-se amb la primera secretaria, però qui sap com jugarà aquesta disidència. Haurem de parar l'orella per escoltar si el soroll d'aquesta contestació interna ultrapassa els murs del vell casalot del carrer Blondel.

Ager Sedetanus
Fracassa l'explotació privada de la Llotja

Fa uns mesos deiem al Carajillo Party que Lleida entrava en una pendent de decadència que ningú sap on s'aturarà. N'hem anat parlant, dels diferents vectors d'aquesta decadència de la ciutat de cartró-pedra bastida amb uns recursos que ara ens farien prou falta per no veure pels carrers tanta misèria. Una despesa gegantina que no ha servit ni per poder netejar ara els carrers, ni per augmentar per sobre dels 200.000 euros la partida que la Paeria destina enguany -i no ha pujat gaire els darrers anys malgrat l'hecatombe econòmica i els 14.000 aturats que hi ha a la ciutat- a auxiliar les famílies que no poden pagar l'aigua o el gas. Això sí, el museu d'imagineria religiosa de la congregació dels Dolors ja té consignats 81.000 euros al pressupost de la Paeria d'aquest any. El que és important, s'ha de pagar quan toca.
Avui en parlarem breument, d'un altre d'aquests vectors decadents: la constatació fefaent que l'explotació privada de la Llotja ha estat un autèntic fracàs. La Llotja de Lleida SA, que es va fer càrrec de la vessant congressual i de restauració del mausoleu de Pardinyes ha fet figa. L'any passat ja va fugir cames ajudeu-me en Jaume Tàpies, el prestigiós restaurador i hoteler de la Seu quan va veure el percal. I ara les restes de la societat han estat venudes, diuen que per un simbòlic euro, a una empresa de càtering i restauració de Torrefarrera, que s'encarregarà, almenys, dels àpats dels que es reuneixen a la Llotja de tant en tant. Ja ho vam dir aqui fa poc: la BBC s'instal.la a la Llotja, Bodes, Banquets i Comunions, que per comptar assistents ja va bé a l'Ajuntament, doncs ho fa passar tot per congressistes i assimilats. Tot i les injeccions de la Paeria en diferents conceptes, el malalt no ha pogut sobreviure, potser perquè el medi és hostil per determinades grandeses.
Seguirem informant sobre aquest afer, doncs no s'acaba aqui, perquè la Llotja ha tancat l'exercici 2011 amb 1.250.000 euros de pèrdues. El petit consol és que el 2010 en va perdre el doble. I aquest dispendi el paguem tots els lleidatans.
Ai, i atenció al Magical de Gardeny, el Hollywood lleidatà. Promet emocions.


Ager Sedetanus

Carn d'Olla


Les retallades de l'alcalde Ros també provoquen atur


Ho deiem el passat divendres dia 10 al Carajillo Party: les concessions del transport urbà, de la recollida d’escombraries, de l’aigua i dels parquímetres estan suposant una autèntica sagnia per la Paeria, perquè ningú sembla haver estat controlant el dèficit creixent que han estat generant any rera any i l’Ajuntament tampoc sembla haver fiscalitzat mai l’eficiència d’aquestes concesionàries. Resultat: només aquestes quatre concessions, serveis privatitzats, si es vol, han fet un forat de 265 milions d’euros al calaix de la Paeria els darrers deu anys. O dit d’una altra manera, la Paeria els ha hagut d’injectar aquests diners per tapar el dèficit que totes quatre generen cada exercici. En números rodons, i segons consta als successius pressupostos municipals, l’empresa Ilnet, de neteja i recollida d’escombraries, ha estat ‘ajudada’ amb prop de 100 milions des que el 2005 va desplaçar Seinsa de la concessió. Aigües de Lleida ha rebut prop de 100 milions més pels mateixos conceptes, encara que els dos darrers anys la partida ha desaparegut del capítol de despesa o ha canviat d’epígraf. EYSSA, l’empresa dels parquímetres, n’ha rebut uns 25, de milions, en aquests darrers deu anys, i Autobusos de Lleida, uns 40 milions més. Se suposa, encara que no totes apareixen al capítol d’ingressos, que els preus i taxes cobrades als ciutadans per aquests serveis han ajudat a temperar una mica aquests dèficits.
Doncs davant d’aquest panorama de concessions ruïnoses, i atenent a l’asfixiant situació de les finances municipals, l’alcalde Ros ha tret també la tisora i ha començat a retallar a tort i a dret. No entrarem aquí en altres capítols de retallades de la Paeria, que n’hi ha i en abundància, però les que ha practicat a les concessionàries dels serveis esmentats estan enviant més persones a l’atur. Així que qui s’omple la boca criticant les retallades del Govern de la Generalitat o del govern de Madrid, potser hauria de ser més coherent amb la seva pròpia actuació.
Sense anar més lluny, els treballadors d’Ilnet han votat anar a la vaga perquè perillen almenys una desena de llocs de treball doncs la concessionària ha hagut de suprimir diversos serveis després que la Paeria li hagi retallat l’assignació en més d’un milió d’euros respecte l'any 2011. Pel seu costat, els treballadors d’Autobusos de Lleida estan revoltats perquè la supressió de diverses línies a què obliga la retallada de 150.000 euros que ha fet la Paeria a la concessionària suposa prescindir de diversos empleats.
Supressió de línies als autobusos de Lleida, deiem, com s’han suprimit freqüències al tren de la Pobla, també pel seu escandalós dèficit. Ara, per aquest ajustament de la Generalitat hi han hagut manifestacions en contra, la darrera, convocada entre altres pel mateix alcalde Ros, que va portar la pancarta a primera fila el dissabte dia 11. Però contra l’eliminació de línies d’autobús a diversos barris de Lleida no s'ha manifestat ningú, i l’alcalde encara no ha justificat aquesta incoherència. Com tampoc ha donat explicacions, ni ell ni els representants del tripartit que van fer pinya a l’escarransida manifestació del dia 11, del perquè fa dos anys el Govern Montilla va furtar 28 milions que s’havien d’invertir a la línia de la Pobla i els va destinar a vés a saber quin altre pou sense fons d’aquell govern infaust i ruinós. Això passa d’incoherència i d’hipocresia. Aixó ja és considerar que els ciutadans som idiotes.

Ager Sedetanus

Carn d'Olla

Las Vegas, a Almacelles?

Qui ha posat sobre la taula l'opció Almacelles per acollir el macrocomplex d'hotels i casinos Eurovegas? La Generalitat hauria ofert quatre possibles solars per instal·lar aquest centre de joc i oci. Segons informa El Periódico, els terrenys estan situats a Montcada i Reixac, Gavà, Abrera i el Prat de Llobregat. Però la veritat és que n'hi ha almenys deu, de possibles ubicacions al sarró del conseller Mas-Colell. El projecte, impulsat pel multimilionari nord-americà Sheldon Adelson, necessita, com a mínim, 150 hectàrees a menys de vint minuts d'un l'aeroport, més un mínim d'altres 100 hectàrees per possibles ampliacions. El problema és que cap d'aquests indrets té aquesta superfície lliure, disponible i d'un sol propietari (o pocs propietaris), a banda de l'oposició que han manifestat ja alguns alcaldes. Els negociadors del Govern viatjaran els pròxims dies a Las Vegas (Nevada, Estats Units) i plantejaran aquestes opcions, però hi ha moviments per introduïr l'opció Almacelles a la safata d'ofertes. El macrocomplex d'oci estaria al costat del primer aeroport de la Generalitat, a Alguaire, a 15 quilòmetres d'una estació de l'AVE, al costat de les autovies A-14 (Aran) i A-22 (Lleida-Pamplona) i molt a prop de l'A-2, del camp de golf de Raimat i disposaria d'una superfície plana de centenars d'hectàrees, moltes més de les que pugui oferir la congestionada àrea metropolitana de Barcelona. A banda de Catalunya, Madrid també pugna per acollir el projecte. El magnat Adelson reclama exempcions fiscals, condicions laborals específiques i excepcions en matèria antitabac.

Ager Sedetanus

Carn d'Olla

Ros no és capaç de convocar ni als seus

La primera manifestació que convoca un alcalde de Lleida a la història de la ciutat ja s'ha celebrat aquest matí. Ha arreplegat un centenar de persones, la qual cosa indica clarament quina capacitat de convocatòria té l'Angel Ros. Ell, que s'omple la boca parlant de la lleialtat institucional, ha quedat galdós davant les altres administracions. Ja fora hora que la Generalitat, Diputació o consells comarcals convoquessin una manifestació contra l'alcalde Ros per les mil i una que n'està fent a Lleida. Ja triguen a convocar-la, però ens temem que els representants d'aquestes altres institucions són molt més com cal que l'agitador megalòman Ros. Megalòman fins a l'extrem de tenir la barra d'utilitzar la pàgina web de la Paeria per fer propaganda d'aquesta manifestació, fent-hi posar que hi han assistit un miler de persones!!! quan tothom ha pogut veure amb els seus propis ulls que no eren més d'un centenar, encara que alli mateix Ros ha manat als periodistes que posessin 400 assistents, a les cròniques. Bé, l'enèsima mentida ja no cola, però fer-nos empassar mil per cent ja comença a ser de consulta clínica. Si voleu mesurar la magnitud d'aquesta mentida aneu al web de l'Agència Catalana de Notícies (acn.cat) i mireu la fotografia número 19 de la crònica sobre la manifestació. Veureu una plaça de l'estació buida i, en un raconet, el grupet de manifestants. És la prova del cotó, si en Ros no fa retirar-la, la foto, perquè el seu braç és molt, molt allargat. Per no anar-hi, no hi han anat ni els seus 'compañeros' de partit i de consistori, alguns dels quals sí que van pujar a la Pobla fa quinze dies.
Amb aquesta capacitat de convocatòria de l'Àngel Ros no serà gens d'estrany, doncs, que l'aparell del PSC el faci tot un home al congrès local, el proper dia 25.

Ager Sedetanus


Carn d'Olla




Els autobusos de Lleida fan un forat de 40 milions d’euros a la Paeria

 
“Les línies L4 Mariola-Parc Científic, L12 Centre Històric, L13 Cappont y L18 Palau de Congressos-Rambla de la Mercè d’Autobusos de Lleida són un símbol de l’equilibri territorial que volem per a Lleida ciutat. La tisorada dràstica a aquestes línies, que deixaran de circular els dissabtes perquè actualment porten molts pocs viatgers, és, sens dubte, un primer pas cap a l’extinció d’aquest signe d’identitat de Lleida, els autobusos urbans. En moments difícils com l’actual, cal pensar no sols en la rendibilitat de les infraestructures, sinó també en la cohesió territorial i social, i més en una zona complexa socialment com la Mariola, o el Centre Històric. Lleida s’ha de construir des d’una perspectiva general però, també, sota el principi bàsic de l’equitat i de l’accés a les oportunitats dels seus ciutadans”.
Aquesta retòrica rovellada i demagògica que hem condensat a l’anterior parágraf és la que fa servir l’alcalde de Lleida, l’Àngel Ros, en una insòlita carta als fidels que ha difós aquesta setmana i amb la que convoca i es posa al capdavant de la manifestació (demà dissabte) per fer bullir l’olla de l’oposició en motiu de la disminució de freqüències del tren de la Pobla. L’Àngel Ros es posa darrera la pancarta i crida a sortir al carrer (no hi ha ningú més, per arreglar els problemes d’aquest món? Tremoleu, sirians, perquè ara baixa aquest àngel ros per arreglar lo vostre!!) i  pretén donar lliçons de cohesió social i d’equilibri territorial quan ell acaba de fer exactament el mateix amb els autobusos urbans de Lleida: retallar freqüències per estalviar. La mateixa xerrameca de la seva carta sobre el tren de la Pobla està utilitzada, com es pot comprovar al primer paràgraf, per descriure les retallades que aplica la Paeria des de principis d’any al servei de transport públic de la ciutat. Oi que són perfectament intercanviables, aquestes proclames demagògiques i populistes? I aplicables al que, això sí, sense contestació i sense altaveus que li portin la contrària, retalla l’Angel Ros a la ciutat d’amagatotis o tapant boques a tort i a dret.
Perquè l’alcalde Ros també ha hagut de recórrer a la tisora perquè el forat als comptes de la Paeria que provoca el servei de transport urbà s’ha estat fent més i més gran any rera any, com estava passant també al tren de la Pobla, on cada viatger ens costa als contribuents 47 euros de subvenció, un preu inassumible per molta retòrica sobre l’equilibri territorial que es gasti, sobretot si de moment, mentre es reordena el servei per la crisi, hi ha autobusos que poden fer el transport però molt més bé de preu.

Un servei privatitzat per l’ajuntament socialista

I ha hagut de traure la tisora, l’Àngel Ros, perquè Autobusos de Lleida, del grup Sarbus, ara integrat a Moventis, ens ha costat als ciutadans de Lleida l’espectacular xifra de 40 milions d’euros des que al juliol de 2002, ara farà deu anys, es va reprivatitzar el servei d’autobús en aquesta ciutat. Del 1943 al 1985 el servei l’havia explotat la concessionària Automóviles y Transportes SA (ATSA), però aquell any 1985 es va municipalitzar creant la societat Autobusos de Lleida. La ruïnosa gestió pública va fer que el govern socialista traís els seus principis i la tornés a donar en concessió el 2002, concessió per cert que s’acaba aquest proper estiu (10 anys) i que Sarbus ja ha demanat prorrogar.
Doncs des que es va reprivatitzar el servei d’autobusos urbans a la ciutat de Lleida el 2002 la sagnia per la Paeria no ha fet més que disparar-se any rera any. Com el contracte de concessió és dels de tipus lleoní (la Paeria assumeix el dèficit que té la concessionària, amb la qual cosa aquesta mai perd, ho faci bé o malament), l’ajuntament ha anat tapant el forat de l’empresa cada vegada amb més calerons. El 2003 la festa li va costar 2.457.520,46 euros, que el 2004 ja van ser 2,6 milions rodons. El 2005 ja va desembutxacar 3.063.678,89 euros, i el 2006 un total de 3.889.383. Tret d’una petita reculada el 2007 (3.721.923 euros), a partir del 2008 l’escalada del dèficit dels autobusos ha estat espectacular: 4.100.000 euros el 2008; 4.348.630 euros el 2009; 4.725.284 euros el 2010; 5.500.000 euros el 2011 i per enguany hi ha pressupostats 5.350.000 euros, una petita retallada en aquesta despesa desbocada que pot obeïr a la reducció de freqüències i a altres ajustaments que potser estan per venir.

Concessions ruïnoses

El dèficit que ha hagut d’eixugar la Paeria als autobusos urbans des que es van reprivatitzar arriba doncs a la bonica xifra de 39.755.381,35 euros, gairebé el que ha costat l’icona del faraonisme de les vaques grasses a Lleida ciutat: la Llotja. Xifra reconeguda als pressupostos de la Paeria, perquè mai se sap si altres partides han amagat més injeccions de diners sota altres conceptes, que ja es veurà. Amb tot, però, no són els autobusos la concessió municipal més ruïnosa si atenem al que ens estan costant altres delegacions de serveis. Com EYSSA (Estacionamientos y Servicios SA, que FCC acaba de vendre a un grup de capital-risc), l’empresa que explota la zona blava i a la que la Paeria ha injectat 25 milions d’euros els darrers deu anys per eixugar el seu dèficit crònic. O el cas d’Aigües de Lleida (Aqualia-FCC), que només entre 2003 i 2010 la Paeria li ha hagut de transferir 100 milions d’euros per tapar el forat que genera la gestió privada de l’aigua a la ciutat, transferències que es maquillen sota conceptes com ‘inversió en infraestructures del cicle de l’aigua’ o el manteniment de la depuradora, que també està a càrrec d'Aigües de Lleida però que paga l'ajuntament a raó de prop de dos milions l'any.
Una altra concessió ruïnosa per la Paeria i pels lleidatans és la del servei de neteja, recollida i tractament de les escombraries, des del 2005 a mans d’Ilnet (UTE entre Romero Polo i la divisió mediambiental de Sacyr): hi ha hagut de posar cent milions d’euros en els darrers deu anys, amb una punta de 15,5 milions el 2009 i que ara baixa una mica cada any pels ajustaments que ha de fer la Paeria per quadrar els seus delicats comptes.
Qui gestiona i és responsable de tots aquests forats és, doncs, el maquinista de la General que crida a la revolta des de la locomotora plena d’estalzí d’un tren que els seus correligionaris del tripartit van apedaçar a mitges i van enviar-lo a la via morta del dèficit inassumible. No està sol, però, l’alcalde de Lleida al capdavant de la manifestació i darrera la pancarta. Esperem que es mobilitzi amb la mateixa intensitat i cridi a la revolta més sovint, perquè motius n’hi ha, i no només pels que veu que pot aprofitar políticament per cridar a sometent una desmanegada oposició de la que ara es creu líder hereu –no el de Barcelona, per cert-. L’acompanya un altre alcalde socialista, el de Tremp, amb qui fa pinça territorial, una situació còmica si no fos que tots sabem d’on venim i on anem. En Víctor Orrit, l’alcalde de Tremp, no ha fet però massa escarafall, no fos que li fotessin a la cara que cobra, des de juliol passat, 3.505,62 euros bruts cada mes de la Diputació de Barcelona com a assessor del grup del PSC, i que potser no el fa servir massa, el tren de la Pobla per anar a Barcelona a treballar i a cobrar. L’exdelegat de la Generalitat al Pirineu ha renunciat al seu sou com a alcalde de Tremp, perquè és més baix que la canongia de la Diputació barcelonina, on tothom es pregunta de què coi deu d’assessorar: de trens traspassats a precari i apedaçats amb materials de segona mà?

Ager Sedetanus   

Carajillo de Balasch

Rubalcaba s'imposa a Chacón

Carn d'Olla


La Yenka de l'alcalde Ros
Al congrès del PSOE a Sevilla hi han hagut dos clars perdedors: la Carmen Chacón, candidata-fum que ha estat a punt de donar el sorpasso en un partit moribund (potser precisament per això, pel seu estat catatònic), i el PSC, la franquícia del PSOE a Catalunya que s'ha jugat totes les calces i calçotets a una egua guanyadora que al final no ha estat ni egua (cavall), ni molt menys guanyadora. El PSC ha posat tots els ous en una mateixa cistella, malgrat algunes desercions a l'hora de votar i que ja aniran surant, i els hi han trencat, els ous. Però entre aquests perdedors per partida doble i triple n'hi ha un de ben singular, que ha quedat ben retratat en la seva segona tombarella política en menys de dos mesos: el nostre mai suficientment ben ponderat alcalde Àngel Ros.
"Izquierda, izquierda, derecha, derecha, delante, detrás, un dos tres". Cantat amb ritme un parell de vegades aquesta és la tornada ('estribillo') de 'la Yenka', el tema que els germans Kurt, Jhonny i Charley, van convertir en 'cançó de l'estiu' el 1965 i que el nostre alcalde Ros, aquell estiu amb catorze anyets, segurament devia ballar als seus 'guateques' de joventut. Aquell ball li hauria de servir, prop de 50 anys després, per acomodar-se a les circumstàncies polítiques segons bufi el vent de l'oportunitat. Esquerra, dreta, darrera, davant, centre i una, dues, tres vegades i les que convinguin. Perquè quina cosa que no hagi estat ballar 'la Yenka' política ha fet l'alcalde Ros des que va sortir de farol setmanes abans del congrès del PSC, al desembre passat? Ja ho hem dit aqui, què va passar: anava per ser  primer secretari com a estendart de la facció més catalanista del PSC i el primer dia de combat 'es va cagar', en paraules de companys seus de partit. No va presentar ni batalla i a més es va deixar integrar a l'executiva com a encarregat de les tovalloles o càrrec similar. Almenys la derrotada Chacón s'ha negat a formar part de l'executiva de'n Rubalcaba, que ja és un punt.
D'aquell naufragi a l'hora de conquistar el despatx de la quarta planta del carrer Nicaragüa l'Àngel Ros encara va mantenir surant un segon farol: vol presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat en les primàries obertes que suposadament ha de convocar l'executiva de'n Pere Navarro d'aqui a un parell d'anys. Posem-hi que el PSC subsisteix fins d'aqui dos anys i supera el seu propi desnortament i la purga que ve de'n Rubalcaba pels 'favors prestats' en aquest congrès on el PSC jugava en bloc com a enemic de l'ara nou secretari general del PSOE. Posem-hi que a aquest PSC supervivent li agafa una febrada i convoca aquestes primàries obertes per triar qui serà el candidat del partit a la presidència de la Generalitat. Posem-hi que en aquest periode l'Àngel Ros encara no cau del cavall i manté el farol de presentar-se a aquestes primàries. Posat tot això, doncs, l'alcalde Ros no ha estat fent pas mèrits aquests dies com per seguir fent d'estendart catalanista del partit. Com a un dels delegats de Lleida al congrés de Sevilla, tot i que a darrera hora, donava suport explícit a la Carmen Chacón (encara que les males llengües diuen que és un dels onze membres de la delegació catalana -101- que al final va votar per Rubalcaba). La Carmen Chacón que aquests dies s'ha proclamat més espanyola que el boc de la Legió -exsubordinat seu, per cert-; la Carmen Chacón que ha renegat del tripartit, s'ha desmarcat del PSC i ha acusat l'expresident Montilla d'haver-se posat a mans d'ERC (amb la qual cosa l'ha fet, a Montilla, més catalanista que el propi Ros!); i la Carmen Chacón que per fer punts d'espanyolisme al congrés de Sevilla ha dit que lluitarà 'amb ungles i dents' contra qualsevol concert econòmic per Catalunya per cosiderar-lo 'profundament insolidari'.
Si fent costat a aquesta 'perla' catalana l'alcalde Ros ja s'ha fet un bon set als pantalons del seu pedigrí catalanista, el primer argument que va emprar per justificar el seu amor per la Chacón no es va quedar curt: li feia costat perquè a l'equip de l'exministra hi havia un català 'amb el cap molt ben moblat', en Josep Borrell. Doncs quina manera de fer currículum catalanista, alcalde!! L'exministre de Felipe González i frustrat candidat a la presidència del govern per part del PSOE (elegit en unes primàries el 1998, va haver de dimitir per unes amistats poc recomanables) té el cap molt ben moblat, això és ben veritat, com en Ros (de'n Borrell es va dir que tenia una intel.ligència malbaratada), però aquest enginyer aeronàutic fill de la Pobla de Segur no és precisament una icona del catalanisme que diu representar l'alcalde Ros, sinó ben bé tot el contrari: és difícil trobar entre els socialistes originaris de Lleida persona amb un perfil més jacobí, menys disposat a atendre Catalunya com una realitat més enllà d'una regió espanyola.
L'Àngel Ros, doncs, ha omplert la motxilla de munició anticatalana, en el seu pas com a compromisari al congrès del PSOE a Sevilla. Ell mateix supurava per la ferida el dissabte, ja derrotada Chacón, quan demanava que el PSC "preservi la seva personalitat pròpia" davant el PSOE, admetent públicament -i aqui ja se li notava el seu presumpte vot per Rubalcaba- "alguns inconvenients" si Chacón hagués guanyat perquè "segur que els nacionalistes haurien buscat contradiccions" en el PSC. Ros es va acabar de posar el sogall al coll quan va afegir que el resultat obtingut per Chacón "l'habiliten per participar en allò que ella vulgui, com en unes primàries per optar a la presidència del Govern".  I a l'Àngel Ros, l'habiliten per presentar-se a candidat a la presidència de la Generalitat els resultats que va obtenir al congrès del PSC, al desembre? Millor no fer comentaris.
El PSC ha passat a ser residual, sobretot des d'aquest cap de setmana sevillà. I el catalanisme, dins el PSC, s'ha de buscar amb un fanalet. Així que a l'alcalde Ros li queda poca munició si vol fer la guerra pel seu compte d'aqui una temporada, a unes virtuals primàries. Si no n'ha quedat fart de tot després del congrés del PSC local d'aquest 25 febrer, on sembla que els seus 'compañeros' de partit, els mateixos que li van fer el llit a l'aquelarre de fa dos mesos a Barcelona, li plantaran cara i li faran costa amunt fer-se amb la primera secretaria de la federació XVIII del PSC. Si en queda molt fart després d'aquest tercer mal de ventre polític seguit (fracàs en l'intent d'arribar a liderar el PSC; perdedor individual i col.lectiu al congrés del PSOE a Sevilla i ja veurem si serà primer secretari del PSC de les comarques de Lleida substituïnt 'l'amic' Llena) sempre pot fer cas a l'Oriol Pujol i aixoplugar-se a la Casa Gran del Catalanisme, oferiment que el líder de CiU ha fet als pocs catalanistes que queden al PSC i que ara se senten encara més orfes. No serà la primera vegada que a l'Àngel Ros li pregunten què fa un alcalde com tu en un partit com aquest. Sobretot ara, quan a en Rubalcaba no se li acut res més que començar a fer de menjacapellans, amb la revisió del Concordat, com a primera mesura com a secretari general. Mira que n'hi ha de coses, a fer en aquest món, i va i comença per una cortina de fum de cara a excitar la parròquia sociata que, a més, irritarà especialment al devot alcalde de Lleida. Facilitaria les coses, o quedarien més clares, que resurgís un Josep Maria Triginer (lleidatà d'Agramunt, per cert) i es refundés la federació catalana del PSOE. Però no caldrà, perquè el 'nou PSC' no hi ha perill que s'embolcalli amb la senyera. Així que a l'alcalde Ros li queden poques sortides que no siguin picar pedra fins la patacada final.
"Vengan chicos, vengan chicas a bailar,
todo el mundo viene ahora sin pensar.
Esto es muy fácil, lo que hacemos aquí,
esta es la yenka, que se baila así:
Izquierda, izquierda, derecha, derecha,
delante, detrás, un dos tres........"
 

Ager Sedetanus