Carn d'Olla

Democràcia de baixa qualitat

Si la democràcia representativa accepta una forma d'auditoria sobre el seu funcionament, aquesta és sense cap mena de dubte la que mesura la seva qualitat en base precisament a això, amb quina fidelitat la reflexa, aquesta representació que otorguem els ciutadans amb el nostre vot. I si agafem aquest paràmetre com a mesura de la salut de la nostra democràcia, podem dir sense massa por a equivocar-nos que a Lleida ciutat aquesta qualitat és baixa, a tenor del que es pot deduïr dels resultats de les eleccions municipals del passat diumenge 22 de maig.

Ahir aquest Carn d'Olla ('Lleida: tenim un problema') ja desvetllava una dada inquietant: per primera vegada a la curta història de la democràcia espanyola, a la ciutat de Lleida havíen votat menys de la meitat dels ciutadans del cens, i precisament en unes eleccions municipals, que se suposa són les que han d'atànyer més la ciutadania, per la proximitat de l'administració que es tria. Doncs 45.565 lleidatans van atansar-se fins les urnes (el 49,81%), però 45.906 van decidir no fer-ho (el 50,19%). La dada no aniria més enllà d'un toc d'atenció sever a la política local d'aquesta ciutat si no fos, però, que Lleida assolia, a més, el trist mèrit de ser la primera capital de província de l'Estat on la participació en unes municipals baixava del 50%.

Però això ja ho vam dir ahir. Avui podem afegir que tot i haver votat aquestes 45.565 persones, el vot d'un de cada cinc lleidatans, és a dir, 8.410, no ha servit literalment per a res, com si s'haguessin llançat a la paperera. Són tots aquells vots que van anar a parar als partits que la mecànica electoral i la llei d'Hont deixa fora de la Paeia perquè no arriben al 5% dels vots emesos. Així, els 2.080 d'Iniciativa, els 1.890 d'ERC, els 1.464 de la CUP, o els 1.120 de PxC i d'altres formacions minoritàries, no han servit per a res. És el joc electoral, ja ho sabem, legal i legítim, però aquesta vegada, quan la Paeria es queda amb només tres forces polítiques representades, es posen cruament de manifest les carències d'aquest sistema de representació. Que el vot d'un de cada cinc lleidatans que han anat als col.legis electorals no valgui per a res hauria de moure a la reflexió, o a tornar a revisar el topall del 5%, que ja va ser del 3% però es va elevar per impedir l'entrada de partits minoritaris. A banda doncs dels 45.906 ciutadans que no han volgut estar representats per ningú i per això no han anat a votar, i dels 1.943 que ho han fet en blanc i que se suposa tenien les mateixes intencions, n'hi ha 8.410 que sí ho han fet, de votar, però no els ha servit de res perquè no tenen cap interlocutor a l'ajuntament. I són molts, com tots els habitants d'un barri sencer de Lleida. El seu exercici de sobirania ha estat inútil.

Que la majoria absoluta assolida per l'alcalde Ros estigui sustentada en una proporció (18.864 vots) tan baixa del cens electoral, i fins i tot del total dels que van anar a votar, no la deslegitima de cap de les maneres, en absolut. Però mou a reflexió sobre la salut d'aquest sistema representatiu, que permet a minories majoritàries assolir altíssims nivells de representació d'un col.lectiu infinitament més ampli (els més de 90.000 ciutadans amb dret a vot a Lleida, o el total dels 137.000 habitants). 

Lleida, com hem dit, ha assolit el trist rècord de la participació més baixa en unes municipals, però la reelecció d'un alcalde del PSC per governar quatre anys més la ciutat porta Lleida a atansar-se a un altre, de rècord: a l'acabar el mandat, serà una de les poques ciutats espanyoles on ha governat durant més temps una mateixa foça política. Si la salut de la democràcia es mesura també per l'alternança en el poder de les diferents opcions polítiques, a Lleida hem de situar altra vegada el llistó ben baix. El 2015 hauran estat 32 anys de governs socialistes des de la restauració de la democràcia, només interromputs del 1987 al 1989 per un curt periode de govern convergent que tots sabem com va acabar. 

Tants anys seguits al front de l'ajuntament d'una capital de província per part de la mateixa força política només ho trobem a Santander, on ha governat sempre el Partit Popular, i a Bilbao, on sempre ha manat un alcalde del Partit Nacionalista Basc. La veritat és que aquesta eternització al capdavant del govern municipal no ha produït pas els mateixos resultats a les tres ciutats de què parlem. Difícilment Lleida resistiria una comparació amb Santander o Bilbao, i no només pel seu tamany.

La manca de representació efectiva dels electors lleidatans que han anat a votar és culpa principalment del sistema electoral, però també dels ciutadans que s'han quedat a casa o han marxat a la platja. L'abstenció genera aquests monstres que estem descrivint, però si aquesta abstenció és a més induïda, com sembla que ha passat en el cas de la principal (pels pèls, tot s'ha de dir) força de l'oposició, la situació esdevé gairebé còmica. És evident que més de la meitat dels electors de Lleida ciutat que van votar CiU a les eleccions al Parlament del 28 de novembre han passat de donar el seu suport a la candidatura del mateix partit a la Paeria, que només ha replegat 8.212 vots, dels més de 22.000 que va recollir la mateixa formació fa sis mesos. Un sector de la coalició nacionalista ha dedicat esforços a la desmobilització durant la campanya, segons expliquen, amb certa estupefacció, militants de base dels patits que en formen part. Aquest mateix sector, o persones significades, han fet saber aquests dies les seues crítiques al candidat i als responsables del partit i de la campanya pels resultats obtinguts. Qualifiquen de 'tova' l'actitud envers el candidat a la reelecció, l'alcalde Ros. Com si en els darrers quatre anys de mandat a la Paeria la tasca de l'oposició, sobretot de CiU, haguès estat precisament combativa! De bombers piròmans n'hi ha a tot arreu, i a la política encara més. Aquests, però, han aconseguit calar-se foc fins i tot a ells mateixos, com qui es dispara un tret al peu. O no s'adonen que les seues crítiques d'ara contra els seus companys de partit han obtingut més ressó del que mai va obtenir la tasca com a oposició a la Paeria? S'han parat a pensar per què? La baixa qualitat de la democràcia no només s'expressa en nivells de representació. També es medeix per la honestedat, la coherència i el joc net dels seus actors.

Ager Sedetanus