Carn d'Olla

La Lleida que no existeix


La Lleida que descriu el candidat a la reelecció no existeix. És una construcció virtual. Però la realitat és tossuda, i malauradament s'acabarà imposant. Perquè sommiar és bonic, però insostenible, perquè quan et despertes et trobes el cobrador als peus del llit.
Què ha canviat en una ciutat que en quatre anys, segons anunci municipal, ha rebut inversions per 422,2 milions d'euros? Imaginen què es podia haver fet amb una quantitat semblant, uns 70.000 milions de les antigues pessetes? I què s'ha fet, amb una xifra de diners tant col.losal? Immobilitzar-los en ciment i totxos? Estaria bé un balanç detallat d'on han anat a parar tants i tants milions, per molt que els lleidatans, amb els nostres impostos, només n'haguem pagat un 8,5%, d'aquestes inversions. Perquè de la resta també en podem demanar explicacions i volem saber si s'han emprat a fi de bé o hi han hagut alegries, grans obres que ara ens costarà mantenir, dignes de nous rics.
Aquestes explicacions les hauria d'haver demanat l'oposició, però no consta que s'hi hagi escarrassat massa. Com tampoc s'han fet massa preguntes sobre el primer capítol de la despesa corrent d'aquest darrer mandat a la Paeria: 78,2 milions en seguretat, lluny dels 58,5 que s'han gastat en ocupació i promoció econòmica, el segon capítol en despesa i que hauria d'haver estat el primer. Què és, aquesta seguretat? La Guàrdia Urbana i les seves hores extres? Caldria també una explicació detallada d'aquesta important despesa.
I amb tant fluxe de diners per a invertir que ens han arribat d'altres administracions, l'Empresa Municipal d'Urbanisme encara ha hagut de demanar un crèdit de 60 milions d'euros a la Caixa? Com quadra, això? O és que se'ns han desbocat, aquestes inversions, i hem fugit cap endavant enmig de la tormenta financera perfecta? Ara s'haurà de pagar, tot això. I el problema és que no hi ha calers per pagar ni als proveïdors. L'any 2009, al juliol, la Paeria ja va demanar un altre crèdit, de 13 milions, per pagar factures pendents i algunes inversions, sense especificar. Llavors ho va poder fer la Paeria gràcies a un permís especial del Govern, que l'obligava a fer un pla de sanejament i tornar aquests 13 milions en sis anys. Llavors el topall d'endeutament estava al 110% dels ingressos corrents, però l'any passat, quan el directori europeu va estirar de les orelles al Zapatero, aquest topall va baixar al 75%. Per això ara els 60 milions els ha tingut que demanar l'Empresa Municipal d'Urbanisme, un satèl.lit legal que empra la Paeria per escapar-se d'estudi de l'endeutament. Molts altres ajuntaments, però, també ho fan, així que agafem-nos els pantalons, a partir del 23 de maig.
Presumim de que l'estimació de la Caixa envers la Paeria condecint-li crèdits d'aquest cal.libre és pura credibilitat, pura solvència municipal. El que potser s'hauria d'explicar és que la Caixa té pignorada pràcticament mitja Lleida i agafats per les parts toves a molts administradors públics, que van tirant amb els crèdits pont sommiant que un dia escamparà. I els favors es tornen, obrint portes a empreses de noves tecnologies amb noms comtals, o de serveis que un dia u altre ens passaran rebuts casa per casa. El més fotut de tot és que amb tants crèdits, i tants milions, molts particulars, autònoms, empreses petites i fins i tot grans, encara hauran de fer cua molts mesos per cobrar de la Casa de la Vila. Què n'hem fet, de tants quartos? 




Ager Sedetanus