Misèria i companyia

Ciutat Jardí Vice
(Capítol 6)

(Pel marquès del Centre Residencial Ponent)

- Mecangontot!!! Hòstiaaaaa!!! Collons!!! La mare del Tano!!!  I això és la cara!!! I un braç a dos dits de la superfície!!! Porta ulleres, ni això han tingut temps de traure-li, a la pobra. M'he tacat de sang? L'aixolet sí que ha tocat carn, així que segur que està ben empastifat... Ai mare de Déu, encara me l'encolomaran a mi, aquesta mort! Sembla una noieta jove, per la fesomia, però amb la llum del mòbil no ho veig gaire bé, i aquests fanals del carrer semblen enfosquir encara més l'escena. Quin començament, collons, quin començament!  L'altre dia, la guarra de la Mery sortint de la casa del governador del Ponent Septentrional, que vés a saber què coi estarà tramant ara amb la meva dona al creuer que s'han empescat. I ara em surt aquest fiambre
només gratar una mica al jardí del president de la patronal de la construcció Sempre Dura. Ja m'ho pensava jo que aquest paio no era pas un angelet. Si ho ha fet ell, que segur que ha sigut ell, deu de ser alguna d'aquelles noietes que sempre portava engaxades als pantalons quan pujava a fer el milhomes a l'Excessiu. Entre russes i ucraïneses feien una bona patxoca, tots aquells empresariets. Feien veure que s'havien refinat per estar a l'alçada. Fins i tot ja no semblava que havien deixat el xapo al guarda-roba i el John Deere a doble fila davant la porta. Però tot alló no podia acabar pas bé. Ja vaig fer bé, ja, de no embolicar-me en els seus tripijocs. No volien paletes al seu club, et miraven com si fossis un penjat pidolaire, així que se'n podien anar a la merda. Cabrons! La seva perversió moral i social havia d'acabar per força en un acte criminal com aquest.  Mitgesmerdes! Els empresaris honrats mai haguéssim arribat a aquesta degradació! I, per descomptat, havien de refugiar la seva misèria asocial en aquest barri, on la virtut només és aparença. Collons, quant de vici que hi ha, a Ciutat Jardí!!!
 
- I ara, què dimonis foto? A qui i com faig saber que he trobat un cadàver enterrat en un jardí particular situat a vint metres de casa meva? Perquè no puc anar pas als Mossos amb aquesta cançó! Mirin, sóc un veí de Ciutat Jardí que tot passejant he vist que una mà sortia del terra i.... És clar, vostè passeja a les quatre de la matinada pel jardí del veí, oi? Ui, ui,.... que això no cola... I si ho denuncio a través del correu electrònic o del feisbuc? O millor encara, de Twitter, amb una piulada. Mare meva. Tampoc. Em poden descobrir per l'IP de l'ordinador, o pel número del telèfon... Com em connecto doncs amb el món per denunciar que hi ha el cos d'una noia sota terra, aqui al costat? Un escrit anònim? Penjo una pancarta davant l'adossada explicant-ho? 'Aqui hi ha un cadàver'! Ui, ui,... quines idees de bomber!  A més, em poden empurar a mi! I si troben les meves empremptes, les dels peus a la terra també..? I si arriben al meu aixolet i troben restes de sang? Pensaran que l'he matat jo, a la noia!!! Ui, ui,... això pinta de color de gos quan fuig... Sembrar, plantar, fer de pagès a Ciutat Jardí s'ha convertit en un esport de risc!!
- Però ja sé què faré.....

(Continuarà)