Misèria i companyia

Ciutat Jardí Vice 
(Capítol 5)

(Pel marquès del Centre Residencial Ponent)

-Fills meus, només una cosa ens separa dels que viuen en aquell edifici blanc i roig que veiem quan sortim al terrat, ple de filferros per sobre de les tanques: els diners. Si no en tens, de diners, ets una víctima propiciatòria dels mecanismes repressors de la societat capitalista. Qui té diners, no hi entra en aquell casalot, no creua aquells murs. La presó està feta per a les classes desposseïdes, que són al cap i a la fi el lumpenproletariat a qui el capital ha despullat de la riquesa creada pel seu propi treball. De tal manera que els propietaris dels mitjans de producció s'apropien, per mecanismes específics en cada formació social, del treball de les classes explotades, en el cas del capitalisme a través de l'extracció de plusvàlua. Així, la justícia social consistiria a combatre aquest instint depredador capitalista i repartir la riquesa generada per la nostra força de treball de forma que es doni a cadascú segons la seva necessitat i que cadascú faci les seves aportacions segons la seva capacitat.
 
-Pare, que t'han de fotre a la garjola perquè no tenim diners o l'has fotut molt grossa al negoci?
 
-Fill, tu i la teva germana heu de saber que en aquesta casa mai no us faltarà un plat a taula, en cas que conservem la casa. Però les circumstàncies de la vida, la decadència del capitalisme, i l'eterna espera d'alló que no acaba mai de nàixer mentre allò altre vell no acaba de morir, tot i la victòria de'n Françoise Hollande a França, ens han deixat sense circulant, sense cash, vaja, sense un euro. I a més hem de tornar-ne molts, d'euros. Som pobres, malgart el que contemplen els vostres ulls: riquesa a casa nostra, opulència entre els  veïns d'aquest barri privilegiat on es refugien els afortunats de la vida, les classes dirigents, els polítics amb comandament a la plaça, les elits suposadament culturals, els explotadors més pervertits, l'oligarquia més podrida, l'apparattxik dels partits i de l'Administració, funcionaris amb galons i les famílies de l'oasi lleidatà fartes de diners que no fan mai ostentació però que se'ls nota a la flaire que desprenen quan te'ls creues. Així que ja ho veieu, fills meus: la presó per un costat i tot aquest submón per un altre, subjugat, però, aquest últim per la proximitat de la primera. És la perversió del contacte i el vertigen d'una classe social que si hi hagués justícia en aquest món hauria d'estar entre els murs a l'altre costat d'Enric Farreny!!!  I nosaltres al mig, sense un ral. Però d'això no n'ha de saber res la vostra mare, ok? Ja ha tingut prou disgustos amb els rebuts retornats del Pare Salvados i amb la venda de les accions del golf. Ara només li queda l'Ekke i les visites a la Tugues o a la Prats a l'hora d'esmorzar o berenar. Ja sabeu que la vostra mare és d'extracció molt humil i un altre desclassament, una altra caiguda en l'escala social, a la seva edat, la tornaria addicta al tarot.
 
-Així que hem de fer alguna cosa, oi, pare? Jo podria 'descuidar' a les cases de les meves amigues. Van fartes de tot i no es notaria gens.
 
-I jo podria colocar posturetes entre els meus col.legues de l'insti i visitar els patis dels altres centres de la ciutat, públics i encara millor, els privats, on van més forts. Però abans m'hauries de tornat tot el material, pare, perquè m'has arruïnat la indústria del wakitabac que tant m'havia costat muntar.
 
-No patiu, fills, farem coses més grosses i més rendibles. El nostre entorn podrit treballarà per a nosaltres. Els explotarem. Explotaran!
 
-Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!! ¿Qué hacéis, los tres reuniditos en la cocina? ¿Secretitos? ¿Ha pasado algo? ¿Nos han robado? ¿Nos han embargado? ¿Ha comido, el perro?
 
-No, dona. Estem parlant de les nostres coses. Estic explicant a la teva filla i al teu fill com es fan els negocis, com un pot tirar endavant amb el seu esforç, amb el seu talent.
 
-Ui, pues yo de talento cada día tengo más. Mira hasta qué punto que he convencido a la Mery para irnos una semanita de crucero, solas las dos, para desconectar de este ritmo de vida tan trepidante.
 
-Oti, vols dir que et convé, la Mery, com a amiga?
 
-Pero si és la reina del barrio! Si es la que tiene más amigos en el gimnasio! La más estilosa, la más perseguida por los chicos en los vestuarios,...ji, ji,... Y ya te dije que apunta maneras como política. Ya verás como nos da una sorpresa. De momento esta noche me quedaré en su casa para planificar el crucero. En la nevera tenéis monodosis de la Guissona, espavil!!!

(Continuarà)