Carajillo Party Lleida

Ciutat Jardí Vice 
(Capítol 14)

(Pel marquès del Centre Residencial Ponent)

- L'Aleksandra havia fet d’intermediària en una operació que hagués convulsionat Lleida i els seus ciutadans. L'Aleksandra havia signat un contracte, com a representant de la immobiliària Tovarich, amb una organització anomenada Al-Haramain, radicada a Riad, la capital de l’Aràbia Saudita.
 
- ¡Coño! ¿Los árabes de las orgías de la casa de Mery? ¡Esto huele a mucho dinero!
 
- Sí, Oti, sí, molts i molts milions de dòlars i d’euros. Al-Haramain és una pantalla de la monarquia saudita que està molt vinculada a la lliga islàmica mundial, la Rabita al Alam al Islami, que deixa-la córrer: és una de les principals fonts de finançament del terrorisme islàmic al món. De fet, les filials d’Al-Haramain als països de Centreeuropa, nord d’Àfrica i Àsia van ser clausurades perquè se les havia fet seves Al Qaida, els que van fer caure les Torres Bessones de Nova York.
 
- Juan, me estoy acojonando por momentos. ¿Y qué hacen, en Lleida, estos de Alfajarín?
 
- Al Haramain, Al-Haramain, Otilia. Doncs una cosa molt senzilla: Eren aquí per comprar els terrenys de la gran mesquita de Lleida, que pagarien també els petrodòlars de l’Aràbia Saudita.
 
- ¡¡¡Dios mio!!!
 
- L’Aleksandra ja havia signat la venda d’aquests terrenys amb el director d’Al-Haramain, Aqeel Abdul-Azeel al Aqeel, que havia vingut dos dies abans del crim a tancar el tracte. Al-Haramain és l’organització que ha finançat bona part de les grans mesquites que hi ha a Europa i al món.
 
- ¿Y dónde se iba a levantar, esta mezquita? Y sigo sin entender por qué mataron a la chica.
 
- Els terrenys que va vendre l’Aleksandra són la parcel-la més gran de l’àrea d’expansió de Ciutat Jardí, prop de l’església Montserrat, perquè et situïs.
 
- ¡¡¡Aqui, en Ciudad Jardín!!! ¡¡¡Juan, tu me estás tomando el pelo!!!
 
- No, Otilia, no. L’operació era rodona. Els propietaris dels terrenys, arruïnats per la seva urbanització i la paralització del mercat immobiliari, havien trobat un filó d’or, una solució ideal: oferir-los perquè els àrabs rics hi aixequessin la gran mesquita de Lleida. Esclar que això hagués provocat una polseguera impressionant entre els mateixos veïns i a tota la ciutat. Però per això hi era a l’operació el governador del Ponent Septentrional, l’amic de la Mery, recordes? El governador ja havia comprat els mitjans de comunicació locals perquè en parlessin bé, de l’operació, perquè la venguessin com una inversió mai vista, com una pluja de milions sobre Lleida. Llavors el tema de la mesquita en l’únic barri encara verge d’immigració hagués sigut fins i tot un toc xic, de prestigi. Alguns empresaris de la construcció, immobiliaris i financers estaven al corrent: eren convidats també a les orgies que organitzava la Mery, l’amiga del governador.
 
- ¿Y por qué mataron a Aleksandra?
 
- Perquè s’havia enamorat d’un periodista de Lleida i li havia explicat tota la conxorxa.
 
- Entonces la vida de este periodista está también en peligro, ¿no? ¿Y el gobernador?
 
- El primer ha desaparegut. I el segon segueix sortint a les fotos dels diaris i a les teles com si res no hagués passat.

(Fi)