Sense sucre

La capital, per a qui la treballa

 

Del debat de les vegueries en va quedar una cosa clara: l'aspiració de Lleida de mantenir la capitalitat de tot el territori provincial, Pirineu i Solsonès inclosos. Lleida és una i no cinquanta-una. L'alcalde Àngel Ros va fer llavors un periple per tots els micròfons de país fins arribar al faristol del Parlament per defensar la capitalitat de Lleida. La ciutat no podia “perdre” aquelles comarques de muntanya per moltes i diverses raons: la comunicació natural a través de les valls, les relacions històriques, i sobretot per la influència econòmica i política que exerceix la metròpoli lleidatana sobre el territori.

 

Quan l'Ajuntament de Barcelona es va treure de la màniga l'organització d'uns Jocs Olímpics d'Hivern, de nou l'alcalde es va moure amb rapidesa per situar Lleida com a ciutat referent del Pirineu i per tant imprescindible dins l'organització dels jocs. Barcelona ho va acceptar amb una cordialitat sospitosa i va cedir amb entusiasme una cadira a Lleida dins del comitè organitzador dels jocs. Mentrestant, la resta de grups municipals aplaudien el lleidatanisme combatiu de Ros i en un tapís de la Paeria brillava com mai ho havia fet fins llavors la frase de Muntaner: Barcelona és cap de Catalunya en la marina, i en la Terra Ferma, Lleida.

 

La ciutat de Lleida hauria d'estar agraïda a aquest zel dels seus polítics sobre la seva capitalitat. Si és que fos un zel real i constant. Perquè no ho és. La capitalitat i la influència sobre el territori no es defensa acollint edificis oficials ni sortint a les fotos olímpiques ni ve imposada pel DOGC o El Corte Inglés. Un exemple: aquests dies hi ha al territori del Pallars un clam unànime contra la línia de Molt Alta Tensió (MAT). Des de fa un parell d'anys que tots els alcaldes d'aquell territori s'oposen al projecte. Quina és la resposta, el suport, l'ajuda rebuda des de la seva “capital”? ¿Que potser no és Lleida la ciutat capital del territori on es perpetra aquest agressió ambiental? No és pot ser la capital del Pirineu i després xiular i mirar cap a una altra banda quan t'omplen de torres elèctriques aquest Pirineu.

 

Un altra oportunitat de ser capital: el desastre financer d'alguns municipis, entre ells capitals de comarca de Mollerussa. La situació ha motivat multitud de reunions, mals de panxa, insomnis, fins la dimissió d'un govern municipal. Ara s'ha creat un nou lobby de caps de comarca de Ponent per intentar compartir serveis i redreçar la situació. On és, aquí, la “capital” d'aquestes terres? Ni que sigui en el nivell dels gestos, la capital de Ponent hauria d'exercir algun tipus d'autoritat moral o tutela territorial a l'hora de reclamar suport per a les ciutats de Ponent davant la Generalitat i l'Estat. Lleida és o no és capital?

 

I l'última: a la Franja, on acostumen a mirar amb més esperança cap a Lleida que cap a Saragossa i on la ciutat presumeix, amb raó, d'exercir una influència econòmica i cultural important, la retallada del nou govern en matèria de drets lingüístics, amb la retirada de la Llei de Llengües, tampoc no ha fet moure un dit als pròcers de la ciutat en defensa d'aquelles terres. Capital? La capital per a qui la treballa.

 

David Marín