Sorprèn el silenci de tota Lleida després què un jove de la ciutat, Pau Rivadulla, hagi estat detingut per la policia espanyola i portat a l’Audiència Nacional a Madrid acusat d’un delicte d’apologia del terrorisme. Pau, de 22 anys, és molt conegut en els cercles del rap i hip hop com a Pablo Hasél. Les lletres de les més de vint maquetes que ha distribuït gratuïtament per internet no són gens ortodoxes. Són antisistema, defensen un comunisme ranci i algunes freguen el mal gust. Però de la discrepància estètica a l’emmanillament i el tracte com a pressumpte terrorista hi ha un món.
Sembla que el niu de l’operació policial rau en el ‘respecte’ que en Pau ha manifestat pel ‘Camarada Arenas’, el líder polític del Partido Comunista de España (Reconstituido) i de l’organització terrorista Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre (GRAPO). A Manuel Pérez Martínez, sexagenari i empresonat a Madrid, no se li han pogut demostrar mai delictes de sang. La seua companya és la lleidatana Isabel Llaquet Baldellou, de 64 anys, veïna a la seua joventut del carrer Ramon i Cajal de Lleida i membre també de PCE(R). La policia espanyola considera que pertany també als GRAPO, amb l’àlies ‘Montse’, encara que ella sempre ho ha negat. Des del desembre del 2007 està en llibertat després de ser absolta en el judici pel segrest i desaparició de l’empresari aragonès Publio Cordón. Va ser entregada per França a Espanya l’any 2006 després de ser detinguda a París l’any 2000 quan portava prop de vint anys a la clandestinitat a Bèlgica. La circumstància lleidatana no és, però, la que lliga en Pau Rivadulla amb el ‘Camarada Arenas’. Només cal donar un cop d’ull a aquest web (http://www.presos.org.es/ARCHIVOS/campanapp.php?nb=arenas) per adonar-se’n que la ‘campanya’ per l’alliberament de’n Manuel Pérez Martínez no és idea de’n Pablo Hasél i que si a tots els llocs on s’han fet proclames al seu favor la policia espanyola o l’Audiència Nacional hagués hagut d’actuar, les presons d’aquest país estarien ben plenes.
Ager Sedetanus
1 comentari:
Molt bé l'article, llàstima que sigui anònim i en un mitjà poc conegut. En aquesta ciutat, on l'oposició a l'esquerra del govern (malgrat dignes però força silenciades excepcions) és un autèntic desert quan era al saló de plens però encara més quan ja no cobrren dietes per treballar, el periodisme i els seus professionals una caricatura del que haurien de ser i la suposada intel·lectualitat una colla de llepaculs escagarrinats, almenys algú aixeca la veu i diu que és una animalada aplicar la llei antiterrorista a un xaval per escriure cançons!
Publica un comentari a l'entrada