Cau la 'Caixa B' (2)
Fa uns dies explicàvem (vegeu Cau la 'Caixa B') com Caixa Catalunya, quan estava presidida per Narcís Serra, exalcalde de Barcelona, exministre i exprimer secretari del PSC, va ''llançar" 50 milions d'euros el 2007 per satisfer la vanitat de l'alcalde de Lleida i que aquest pogués construir la Llotja. L'excusa era que amb els 50 milions Catalunya Caixa comprava a la Paeria el solar que fa xamfrà entre l'Avinguda Tortosa i el pont de Pardinyes per fer-hi 204 pisos de gran luxe. Aquest solar, de 4.640 metres quadrats, és una quarta part del terreny que va deixar lliure el trasllat del mercat dels pagesos al polígon del Camí dels Frares. A la resta del terreny, com explicàvem, s'hi ha construit la Llotja i un edifici d'oficines annex.
Si aquesta operació 'política', més què econòmica, tal com apuntàvem, arriba a ser fiscalitzada pel Banc d'Espanya, els nous amos de Caixa Catalunya (ara Catalunya Caixa i Caixa Banc) poden treure'n l'entrellat de moltes de les raons del perquè l'entitat ha acabat a la ruïna i nacionalitzada per l'Estat. Perquè al final a la caixa, a tots els seus impositors i als contribuents en general (el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria -Frob- ha injectat ja 3.000 milions a Catalunya Caixa per recapitalitzar-la), li costarà més de 70 milions, l''operació Llotja'.
Al CarajilloParty hem pogut saber que qui va comprar realment el solar i el va escripturar el 2007 no va ser l'empresa lleidatana Promociones i Construcciones Cervera i Batlle SL, filial de la immobiliària de la caixa i que només feia el paper de constructora, sinó Gescat Gestió de Sòl SL, empresa filial cent per cent de Catalunya Caixa i encarregada, com indica el seu nom, de gestionar el sòl que té l'entitat. Doncs bé, tant l''operació Llotja' com les altres adquisicions de solars se li han indigestat, a la caixa ara nacionalitzada. Catalunya Caixa acumula milers de milions en actius immobiliaris, fruit de l'esclat de la bombolla del totxo, i bona part d'aquests actius són sòl, que ha perdut un bon percentatge, o tot, del seu valor.
Pel que fa a la compra, a preu estratosfèric, del solar ara al costat de la Llotja, Gescat Gestió de Sòl SL va executar-la amb un prèstec hipotecari de la seva 'casa mare', és a dir, de Caixa Catalunya, per import de 50.275.600 euros. Aquesta hipoteca havia d'haver estat aixecada al març del 2010, doncs es va contractar el març del 2007 per un termini de 3 anys, al bonic interès del 9,61%. Sí que el crèdit queda dins la mateixa casa, però no deixa de ser sorprenent un interès tan elevat, molt per sobre del de mercat. Doncs arribats al final del termini, Gescat Gestió de Sòl SL va haver de demanar davant notari una ampliació de tres anys més d'aquest termini, fins el 31 de març de 2013. Es veu que les dificultats de tresoreria escanyen fins i tot les principals caixes d'estalvis del pais. El solar en qüestió seguirà doncs tres anys més hipotecat, hipoteca que si tenim en compte el tipus d'interès aplicat, pot superar fàcilment els 70 milions d'euros (més de 4 milions d'interessos l'any, per sis anys, a sumar als 50,2 del principal). L''operació Llotja' li haurà costat, doncs, a Catalunya Caixa un dineral, que haurà de provisionar i anotar als llibres igualment encara que es tracti d'un prèstec entre matriu i filial.
No és gens d'estrany que l'empresa Gescat Gestió de Sòl SL no pugui assolir els seus compromisos hipotecaris i hagi de demanar ajornaments. Els darrers dos anys, Catalunya Caixa l'hi ha hagut d'injectar més de 1.000 milions d'euros al seu capital per eixugar les pèrdues d'una desastrosa cartera de sòl. Com passa a la divisió immobiliària. Així, al març del 2009, el capital de Gescat Gestió de Sòl SL passava de 12 a 103 milions d'euros, resultat de dos injeccions de capital consecutives aquell mateix mes. Al setembre, Catalunya Caixa hi posava 80 milions més, a la seua filial de sòl. Al febrer del 2010, 35 milions més. Al febrer del 2011, hi posava altres 54 milions. I fa ben poc, el 24 d'agost d'enguany, la injecció ja eren paraules majors: 868,6 milions, fins a totalitzar un capital de 1.141 milions d'euros. Una digestió de sòl ben pesant, i que probablement no acabi aqui.
La gran inversió de Catalunya Caixa comprant a preu d'or un solar a Lleida per fer 204 pisos de superluxe que havien de ser un bon negoci ha esdevingut doncs un autèntic fracàs, tret de per l'alcalde Ros, que ha 'enterrat' els 50 milions al solar del costat fent un palau de dubtosa sostenibilitat. Els 50,2 milions els va cobrar, per cert, el Centre de Negocis i Convencions SA, la societat que va crear l'alcalde Ros al novembre del 2004 (el mateix any que va accedir a l'alcaldia rellevant l'Antoni Siurana), amb l'objectiu de materialitzar la seua idea quan i com fos. El Centre de Negocis, titular del solar, tenia llavors com a gerent l'ara diputat del PSC a Madrid i també regidor de la Paeria, Fèlix Larrosa.
No és gens d'estrany, doncs, que havent quedat desert, aquest solar, i tenint en compte que a l'escriptura hi ha una clàusula resolutòria que diu que si no s'aixequen els pisos en el termini establert el terreny podrà revertir a la Paeria, el demani una associació musulmana per fer-hi una mesquita. Sort que la hipoteca, de la que no se'n sabia res, passa per davant, de moment, d'aquesta condició resolutòria.
Ager Sedetanus
1 comentari:
Home, a preu de saldo seria un bon lloc per al Corte Inglés. Cèntric i al costat d'un edifici emblemàtic.
Algun dia podrieu fer un post sobre l'estació d'autobusos i com pensen encabir-la davall del pont de Príncep de Viana.
Publica un comentari a l'entrada