Carn d'Olla

Amb els pixats al ventre


Així. Així ens agafa la designació de Tarragona, dissabte, com a seu dels Jocs del Mediterrani del 2017. Amb els pixats al ventre i els deures en infraestructures per fer. Llegiu què deiem fa uns dies a "Lleida, d'esquena al Corredor Mediterrani". Aviat tindrem una fatxendosa autovia que ens comunicarà amb Osca però cap via ràpida, ni per descomptat gratuïta, que ens porti directament a Tarragona, a les costes on milers i milers de lleidatans hi estiuegen o hi tenen segona residència. Tothom és sabedor de l'intens intercanvi de trànsit que hi ha entre Lleida i Osca. Poca broma. Només cal posar-se un dia al laberint d'accés a Alpicat per contemplar com els cotxes, camions i autocars no deixen veure l'asfalt de la A-22. Aquesta autovia ha estat una xarlotada, i ara el seu artífex, el secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, que és d'Osca, reconeix que potser han actuat com a nous rics i que coses com l'aeroport d'Osca potser no s'haurien d'haver fet. Per cert, unes declaracions fetes per Morlán el passat divendres que no han tingut pas ressó en els mitjans, majoritàriament de la corda governamental, i ni molt menys a Lleida, no fos que el dubte s'encomanès a l'aeroport que els 'compañeros catalanes' van fer a Alguaire.
Tarragona serà el centre del món altra vegada d'aquí a sis anys, com ho va ser en fa dos mil i nosaltres, els lleidatans, amb dos pams de mocs. Ja triga, per cert, el nostre omnipresent alcalde en reclamar sinèrgies de Lleida amb l'antiga Tarraco romana. Ja triga l'Àngel Ros en demanar-li al seu soci de partit de Tarragona, en Josep Fèlix Ballesteros, un 'piltrafilla' polític que per no tenir ni té majoria absoluta al seu poble -deu de pensar el nostre líder incontestable- que comparteixi part del pastís dels Jocs amb la capital de la Catalunya interior (perquè no n'hi ha cap més, entre altres raons). Els apartaments del 'gotha' lleidatà, entre ells el de l'alcalde a Cambrils, podrien convertir-se en subseus d'aquest esdeveniment platenari. És una idea.
Estem perdent pistonada, els de Lleida. Primer, l'esvalotada idea de l'exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de fer uns Jocs d'Hivern a la capital catalana ja ens deixava de banda als del territori de Ponent. Alguns lleidatans ara van darrere demanant les engrunes d'aquest invent, per si s'arriba a fer. I ara, a cent quilòmetres de Lleida, faran de veritat una olimpiada petita i nosaltres hem d'anar-hi per la vella N-240, o despenjar-nos al Vendrell de la via de pagament. I mira que hi podriem haver arribat en tres quarts d'hora si haguéssin fet els deures els (lleidatans i lleidatanes, per cert) que van decidir que era més important anar abans a Osca per autovia. Que això d'anar a Tarragona o la Val d'Aran per via ràpida era cosa dels del poble. Apa, ara entomem tots. Algú demanarà responsabilitats polítiques, per la malifeta?
Perdent pistonada, com el nostre alcalde, que li passen la mà per la cara a Tarragona amb els Jocs del Mediterrani i amb el Corte Inglés i ara se li avança fins i tot el rector de la Universitat de Lleida, que fent cas al Carajillo Party (llegiu 'El regidor nº 28') ha decidit celebrar el vintè aniversari de la UdL al desembre entronitzant l'expresident Pujol com a doctor honoris causa, segons llegim avui al Segre. Li han pres la davantera a Tarragona i a Lleida. La reacció pot ser espectacular. Esperem esdeveniments. I esperem que el forat que la Llotja li ha fet a Caixa Catalunya no li foti la guitza al nostre campió Marc Màrquez, prenent-li el patrocini, com reclamen avui des de les pàgines de 'El País'. Només ens faltaria això!

Ager Sedetanus

3 comentaris:

Ramon ha dit...

No oblidem les nostres responsabilitats col·lectives com a societat lleidatana. Quan s'inicià la construcció de l'aeroport d'Alguaire, i alguns lleidatans dèiem que això era disbarat i una "fatxenderia" més del lleidatanisme narcisista i autocomplaent, i que el calia era precisament millorar, i molt, i intensificar les comunicacions amb el sector Tarragona-Reus, a través de l'autovia per Montblanc, i d'una millora substancial del ferrocarril existent (passatgers i mercaderies), per tal que això ens acostés a una port important (Tarragona) i un aeroport emergent (Reus) que bé podria convertir-se en l'autèntic aeroport que Lleida necessitava (a 45 minuts de la "capital"), als cafés i converses on ho dèiem se'ns tiraven a la yugular, invariablement...

Anònim ha dit...

A Lleida hi ha encara un "leridanismo" autocomplagut, onanista i cec que veu fantasmes a Barcelona i que pensa abans en clau espanyola que catalana.

Recordo els primers vols de l'aeroport i tota la colla dels gremis d'enginyers i de vídues, i d'aficionats al dominó, i de... amb un somriure d'orella a orella com el que devien fer els indígenes nordamericans quan els van comprar l'illa de Manhattan per un grapat d'objectes de llautó.

"Hem anat a Paris!", com el padrí content que veu el mar per primera vegada...

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.