Carn d'Olla

Cau la 'Caixa B'

La nacionalització de Catalunya Caixa, abans Caixa Catalunya i ara Catalunya Banc, ha estat la culminació del procés de degradació i extinció del què ha representat el poder omnímode i a l’ombra del Partit dels Socialistes de Catalunya (en endavant, PSC) des que el 1979 va fer-se amb la major part dels grans ajuntaments de Catalunya i, de retruc, amb la Diputació de Barcelona, quan aquest reducte franquista ocupava encara el Palau de la Generalitat i aquesta, provisional i presidida per Josep Tarradellas, només n’era una llogatera.
La Diputació de Barcelona, fundadora de Caixa Catalunya, ha estat l’autèntic nucli de poder del PSC des de fa 32 anys. Alli pasturaven i s’abeuraven tots els membres de la nomenklatura socialista, i molts encara ho fan tot i que n’han perdut el control a favor de Convergència i el PP. Aquesta pèrdua, la Diputació de Barcelona, ha estat el cop més letal que ha experimentat el PSC en aquestes tres dècades, més que la pèrdua de la Generalitat amb els ridícols 28 diputats espigats el 28 de novembre de 2010.
Perquè mitjançant la Diputació de Barcelona el PSC controlava, entre altres institucions, Caixa Catalunya, la 'Caixa B' pels que coneixen els resorts del poder a casa nostra. I controlar Caixa Catalunya significava disponibilitat per pagar les megalomanies de dirigents del partit que volien enlluernar la seva clientela i tenir ben farcida la menjadora. I a Lleida en tenim un bon exemple, d’aquesta disponiblitat dels calés de Caixa Catalunya: la Llotja.
Quan el 20 de novembre el PP guanyi les eleccions i canviï el governador del Banc d’Espanya, seria molt interessant que fes un cop d’ull, ara que l’Estat és l’amo del 90% de Catalunya Caixa (després d’injectar-hi 3.000 milions d’euros de les nostres butxaques), als papers on es recull la decissió de pagar 50 milions d’euros perquè l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, pogués gastar-se’ls fent el mausoleu de la Llotja. Els impositors de la caixa i la societat catalana en general estarien encantats de saber perquè Caixa Catalunya, mitjançant una filial immobiliària, va decidir ‘llançar’ 50 milions per pagar aquesta vanitat lleidatana. Ara que els sindicats ploren perquè s’han quedat sense cadira al nou consell d’administració de Catalunya Banc, estaria bé també demanar-los explicacions del per què van tolerar aquesta ‘inversió’ ruïnosa, en l’hipotètic cas que la decissió s’hagués pres al consell d’administració de la caixa i no hagués estat un mandat directe del seu president, Narcís Serra.
Narcís Serra, exalcalde de Barcelona (1979-1982), exvicepresident del Govern central amb el PSOE  i exprimer secretari del PSC (1996-2000), era el president de Caixa Catalunya quan es va munyir ‘l’operació Llotja’, entre 2006 i 2007. El procediment era senzill: la caixa, a través de Promociones y Construcciones Cerbat SL, una constructora lleidatana filial de Promotora Catalunya Mediterránea SA (Procam), la divisió immobiliària de Caixa Catalunya (ara CatalunyaCaixa Immobiliària), comprava a la Paeria per 49,5 milions d’euros una quarta part de l’antic mercat dels pagesos (el solar que fa xamfrà entre l’Avinguda de Tortosa i el pont de Pardinyes), i amb aquests diners l’ajuntament feia la Llotja i un edifici d’oficines annex a les altres tres quartes parts del terreny que havia deixat lliure el mercat.
La tapadora eren les dos torres de pisos de gran luxe que Cerbat SL (Cervera i Batlle) havia d’aixecar en aquest solar que havia comprat a preu d’or, molt per sobre del preu de mercat tot i que en aquells moments estàvem en plena bombolla immobiliària. El solar fa uns 4.500 metres quadrats (140x35 metres) i havia d'encabir 204 pisos. Només per rescabalar-se dels 49,5 milions pagats pel terreny, la constructora havia d'imputar a cada pis 255.000 euros de repercussió del sòl. Ja us podeu imaginar a quin preu havien de sortir aquests pisos amb 'privilegiades' vistes a la futura mesquita i al polígon industrial. El projecte de les torres dorm als calaixos de la promotora esperant temps millors: és a dir, mai, malgrat la Paeria juri i perjuri que es faran. No poden dir altra cosa, esclar. Com a dada curiosa cal afegir que Promociones i Construcciones Cerbat SL va declarar al Registre Mercantil unes vendes de 25.403 euros l'any 2005 i de 0,00 euros el 2007, l'any que va pagar els 49,5 milions pel solar del costat de la Llotja. Esclar, la musculatura financera la posava la 'casa mare', Caixa Catalunya, però això mai es va dir.
Aquesta versió moderna del conte de la lletera, o 'pelotazo' en terminologia pròpia dels temps de furor especulatiu amb el totxo, una inversió sense futur que van pagar tots els impositors de Caixa Catalunya, va tenir però una torna. Procam, la filial immobiliària de la caixa, que des de l'any 2009 està implicada en el 'cas Pretòria' de corrupció urbanística per pagar comissions (per un altre 'pelotazo' al port de Badalona) a dos exalts càrrecs de CiU, un exdiputat del PSC i l'exalcalde socialista de Santa Coloma, va obtenir durant 'l'operació Llotja' importants compensacions per part de la Paeria de les que tot just se n'ha parlat. Compensacions en forma de requalificacions urbanístiques.
Al desembre de 2008, la filial immobiliària de Caixa Catalunya absorbia el cent per cent de Cerbat SL. Paralel.lament, la Paeria impulsava la modificació puntual del Pla General de Lleida per augmentar la densitat d'habitatge de protecció pública al sector o polígon SUR 42 del pla parcial Torre Salses, la zona d'expansió urbana situada entre els Magraners i la Bordeta, on la immobiliària de Catalunya Caixa, a través de Cerbat SL, participava o era majoritària en els polígons SUR 42 i SUR 31. La Paeria va augmentar-ne l'edificabilitat afegint-hi 516 pisos més dels previstos, amb l'excusa de què havien de ser de protecció social. La conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, que dirigia llavors l'exdiputat del PSC per Lleida (1984-1988) Joaquim Nadal, va aprovar aquesta modificació del Pla General Municipal amb una celeritat digna dels neutrins que disputen a la llum el rècord de velocitat: el 12 de gener del 2009 Nadal signava l'aprovació definitiva (Expedient: 2008/034217/L) d'aquesta modificació.
Com es veu, mentre per un costat Paeria i la 'Caixa B' s'omplien la boca pregonant la promoció d'habitatge de protecció oficial, els mateixos actors es fregaven les mans amb l'operació de les dos torres de pisos, dels més luxosos de Lleida. En la mateixa línia hipòcrita cal afegir també que Proviure, la filial de Catalunya Caixa dedicada a la promoció dels pisos socials, ha fet ben poca feina a Lleida, tot i tenir a la seua disposició milers de metres quadrats amb un sostre d'edificació ben greixat per la Paeria. En total no passen de cent els pisos protegits (a Pardinyes i a Magraners) que ha fet en tots aquests anys, quan el compromís amb la Paeria eren més de 300, pel cap baix. El 2007 l'ajuntament va cedir fins i tot a Proviure un solar a Copa d'Or per fer-ne 117, d'aquests pisos. Al cap d'un any Proviure va renunciar i se'n va tenir que fer càrrec la Caixa de Pensions.
La Llotja, doncs, ha estat executada mitjançant una operació especulativa que res té a envejar als més refinats taurons que van alimentar la que ara ha esdevingut catàstrofe immobiliària. Una Llotja, a més, que sobreviu amb la respiració assistida que li proporciona la Paeria, que ha estat sense activitat rellevant des del maig fins al setembre d'enguany, que desapareguda l'òpera s'alimenta d'espectacles de segona, regal massiu d'entrades inclòs, i que experimenta ja inquietants senyals de l'efecte papallona (grans vidreres trencades), per no parlar d'un fenòmen a venir: els 10.400 metres quadrats de pedra morisca or, importats del Brasil per la principal empresa pedrera de Lleida (com si a les Garrigues no en tinguéssim, de pedra) amb què s'ha revestit la Llotja són un embolcall de luxe pel palau, però com tota arenisca suporta malament les glaçades i la contaminació.
Però tornem a la 'Caixa B', perquè la seua nacionalització no només pot traure a la llum detalls poc coneguts del procés de gestació de la Llotja i deixar a més sense 'cash' als partits que manàven i manen a la Diputació de Barcelona, sinó que tindrà efectes també sobre altres àmbits de Lleida, sense cap mena de dubte. La pèrdua de control per part de la caixa sobre els beneficis del, a partir d'ara, Catalunya Banc (només en podrà disposar del 10%, la seua part) fa trontollar importants projectes. Com l'activitat social de l'entitat. A banda del Club Sant Jordi, Catalunya Caixa participa en diverses iniciatives de caràcter social i assistencial, com el programa Viure i Conviure. O com l'administració de les 600 hectàrees del Congost de Mont-rebei, que de la nit al dia han passat a mans de l'Estat. La Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya va adquirir aquest espai natural el 1999 per a preservar-lo, com ha fet amb altres indrets de les comarques de Lleida. Territori i Paisatge és un dels grans 'terratinents' d'espais protegits de la província de Lleida. Com el centre de natura de les Planes de Son, a les Valls d'Àneu. Tot això ha estat ara nacionalitzat: és de l'Estat. Aquesta nacionalització afecta fins i tot un dels esportistes lleidatans amb més projeccció i futur: Marc Màrquez. No hem d'oblidar que un dels principals patrocinadors del jove pilot de Cervera és precisament Catalunya Caixa. Suposem que mantindrà el compromís. Als lleidatans no ens és gens aliena, doncs, la caiguda en desgràcia de la 'Caixa B'.

Ager Sedetanus