L'espurna

Els de sempre

  En aquest país hi ha coses que no canvien i si ho fan, és molt de tant en tant. A Lleida, Siurana semblava inamovible del antic palau dels Sanaüja i, a excepció de la Diputació i de la Universitat, on han anat passant presidents i magnífics rectors, hi ha cadires que fa molts anys que s’escalfen amb el mateix cul. Com Joan Simó, que he perdut el compte dels anys que porta a la Cambra de Comerç. Les eleccions a Corts ens mostren dos exemples més, Teresa Cunillera i José Ignacio Llorens que porten –amb algun parèntesi però- movent-se per la Carrera de San Jerónimo des de l’any 1982. Trenta anys des de que Cunillera, segona en la llista de Josep Pau i Llorens, en solitari, es van fer amb l’acta de diputat. Per cert l’altre diputat era Josep Antoni Duran i Lleida, que porta tanta o mes mili que els seus col·legues.

    Ningú dubta de la vàlua humana i política de Cunillera i Llorens però que tornin a presentar-se –quelcom totalment legítim, of course- després de tants anys, significa que els partits no tenen el més mínim interès en renovar-se, en oferir cares noves, i també més joves. En un moment en que la societat busca enmig de la crisi renovar-se, que els candidats tornin a ser els mateixos significa que el canvi generacional dins d’aquests aparells només es produeix per esgotament o carambola. Cada vegada hi ha més gent que em comenta que votarà en blanc. “Sempre són els mateixos”, diu el poble. Com es pot proposar reformes que no han fet quan podien, en el cas dels socialistes, o demanar el canvi sense dir per a què, en el cas dels populars, si no ofereixen noves cares? La candidatura de Cunillera s’ha acceptat al PSC perquè el seu mal no vol soroll, i en el cas de Llorens, no hi ha ningú que li pugui posar el dit a l’ull dins del PP de Lleida. És que no tenen d’altres candidats, no tenen militants tant o mes valuosos que els de sempre?. Els partits estan més preocupats per mantenir els equilibris de poder dins dels seus aparells que en ser institucions de servei al ciutadà.  Si els partits no són capaços d’aplicar-se la regeneració política que prediquen tampoc l’aplicaran quan arribin al poder.

    Serà una campanya dura i fins i tot aspra. La tercera persona en discòrdia és Conxita Tarruella, que repeteix per segona vegada, i que també ha estat diputada al Parlament i regidora. La regeneració política està representada per Félix Larrosa, Inma Manso, com secretària de Llorens però amb molt de ganxo (si fa com a les municipals, pot obtenir un bon resultat a Lleida ciutat) i el jove alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, com si no tingués prou feina a casa seva.

    “Experiència i renovació”, que va dir l’altre dia a Gardeny, Carme Chacón, per a definir la llista de Cunillera. Chacón ens va obsequiar amb un discurs estil Evita del Baix Llobregat amb paraules com “justícia social, estat del benestar, retallades”, però ni una sola referència, cap, a Alfredo Pérez Rubalcaba. La ministra de Defensa ens va citar les grans inversions i projectes que set anys de govern Zapatero han donat a Lleida. Mentre les enumerava vaig pensar que anunciaria que el seu ministeri ens donaria per una pesseta alguns terrenys del turó que encara hem de pagar-li. Però no, no va tenir el detall.

PAU ECHAUZ