Carn d'Olla

Asfixia financera a la Paeria

Assistim les darreres setmanes a una cada vegada més evident i preocupant manca de liquiditat de l'ajuntament de Lleida. Els símptomes passen gairebé desapercebuts, perquè no troben altaveu, però es van amuntegant com les factures impagades o la pols sobre la caixa buida. Un ajuntament que arrossega un deute que frega els 200 milions d'euros ha de comprometre una bona part dels seus ara magres recursos a eixugar-lo. Ja ho hem dit, aqui: només d'interessos s'ha de traure de la butxaca més de mig milió d'euros al mes. A banda, tornar el principal. I els bancs no esperen ni perdonen. Un ajuntament que en set anys ha augmentat la seua plantilla un 50% (500 nòmines més) té per força un capítol 1 inflacionat, més de 52 milions d'euros, un terç del pressupost. Un ajuntament que en set anys confessa, o presumeix, que s'ha gastat 422 milions d'euros fent obres i instal.lacions a la ciutat és ara esclau del manteniment d'aquestes grandeses, com la Llotja, que durant el seu primer exercici, l'any passat, confessa una pèrdua de 'només' 2,1 milions d'euros. Podriem seguir una estona, però anem a centrar-nos en aquests símptomes que deiem de l'asfixia financera.
El ple de l'ajuntament del passat 7 d'octubre va aprovar deixar mans lliures a l'alcalde per demanar un prèstec de 6.066.414,58 euros a l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per poder pagar 505 factures de proveïdors que sumen aquest import i que ja s'amuntegaven sense pagar per falta de liquiditat. La Paeria s'acull així a la línia que l'ICO va obrir a l'estiu perquè els ajuntaments desesperats poguessin fer front al deute que acumulaven enguany amb petites i mitjanes empreses i, sobretot, amb autònoms. I la Paeria en deu d'estar, certament de desesperada, perquè és dels primers ajuntaments d'Espanya, després del megaendeutat de Madrid, que més import soliciten a l'ICO per poder pagar factures, tot i que aquesta línia de crèdit ha estat realment un fracàs perquè dels 3.400 milions de què disposa, només n'ha despatxat poc més de 500. La principal raó: que els diners s'han de tornar en tres anys, sense cap tipus de carència, i a l'interès lleoní del 6,5%. Molts alcaldes han decidit, doncs, no donar una altra puntada de peu cap endavant als seus deutes. L'alcalde Ros pot fer trampa i no tornar-los, aquests diners, però llavors l'Estat, l'ICO, li descomptarà principal i interessos dels ingressos a compte que rep la Paeria de la seua participació en els tributs de l'Estat. Ingressos que, per cert, ja estan seriosament compromesos enguany, perquè s'han de tornar a Madrid els que van arribar de més durant els anys de festa major del totxo gràcies a un excés d'optimisme pressupostari del govern Zapatero. En tot cas, seria també un cop de peu cap endavant a la bola del deute. Ja ens ho trobarem.
Entre les 505 factures que la Paeria pretèn pagar amb aquests 6 milions d'euros que demana a l'ICO i que corresponen només a les datades entre els mesos de març i abril d'enguany (hi pot haver molta 'redatació', però), n'hi ha de ben curioses. El seu import va dels 871.445 euros fins als 'miserables' 330,40 euros. El gruix, però, són petites factures, des de cents a pocs milers d'euros, imports que revelen que són de petits proveïdors i/o autònoms. Si ens endinsem en detalls, curiosament les tres primeres factures sumen l'import més elevat (prop de 1,3 milions d'euros), estan datades a l'octubre de l'any passat i corresponen a un 'cobrador del frac' sorprenent: l'Empresa Municipal d'Urbanisme. És a dir, la Paeria demana 6 milions d'euros a l'ICO per pagar factures del seu 'braç armat urbanístic', que al seu torn arrossega un deute de 61 milions d'euros i que declara un resultat positiu de 516.000 euros a l'exercici 2010. Espigant, trobem un munt de factures que s'han de pagar a Clanser; 29.774 euros a Telefònica, 114.000 a M i J Gruas; 272.000 a Urbaser; 660.000 a Benito Arnó o 150.000 a la UTE Jardiners de Lleida, a qui el passat 8 de juliol la Paeria va adjudicar el contracte de manteniment dels espais verds de la ciutat durant els anys 2011-2013 per 6,5 milions d'euros. Acsa Sorigué té també pendent de cobrar una 'recepta' de 298.000 euros i resulta xocant que el Consorci de Residus del Segrià, que formen el consell comarcal i l'ajuntament de Lleida, tingui pendents de cobrar de la Paeria tres factures que sumen 303.000 euros. Ja no es podia pagar ni la deposició de les escombraries de la ciutat a l'abocador de Montoliu. La floristeria Arrufat de la Rambla Ferran també té pendent de cobrar 335 euros, la llibreria Caselles, unes quantes de més import, i fins i tot un conegut escriptor i professor universitari surt a la llista amb un parell de factures de cinc-cents i pocs euros. I així fins a complertar les 505 'receptes'.

No pot pagar Gardeny

El següent símptoma important que ens posa sobre la pista de l'asfixia financera que viu la Paeria el trobem a Gardeny. L'ajuntament encara no ha tornat ni un euro dels crèdits reintegrables i a interès zero que els ministeris d'Indústria, Turisme i Comerç per un costat, i Ciència i Tecnologia per un altre, han anat concedint al consorci del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL) des que va començar a muntar-se, el 2005. El parc, un projecte de l'alcalde Ros, que ha arrossegat a la Universitat de Lleida a l'aventura, ha rebut en aquests sis anys almenys 30 milions d'euros de l'Estat en forma de crèdits sense interès, però que s'havien de començar a tornar l'any passat. La UdL ja va mostrar abans de l'estiu la seua incapacitat per tornar ni un ral de la part que li tocava pagar de Gardeny. Fins i tot l'alcalde Ros es va oferir llavors a fer-li costat, com a bon soci. Però no va dir res de què la Paeria tampoc pensava rostar el pols de la caixa.  Ara sí, ara ja no pot amagar-ho més. Aquest divendres l'alcalde farà passar pel ple una demanda d'ajornament, fins el 2014, de la quota que s'havia de tornar enguany, més d'un milió d'euros, perquè no hi ha un ral. Ros creu que en aquests tres anys de coll que vol guanyar amb la moratòria la situació econòmica escamparà. Optimisme patològic o inconsciència. Triïn. Tenim, doncs, un altre cop de peu cap endavant a la bola del deute. En aquest cas, també sembla que l'alcalde Ros se sent amb les espatlles cobertes, doncs la Generalitat, la del tripartit, aval.lava aquests crèdits i ara li podria tocar pagar la festa del parc de Gardeny al nou govern Mas. És la quadratura del cercle virtuós, del deute que es menjaran els adversaris politics.
Hi ha molts més símptomes, d'aquesta asfixia financera de l'ajuntament de Lleida, com els reiterats endarreriments en el pagament de les factures a l'empresa BB Serveis, que presta assistència social en nom de la Paeria, i que per això paga amb retard els seus treballadors, enutjats amb tota la raó del món; o la gassiveria de no continuar oferint una subvenció a l'associació que ajuda als addictes al joc, que tanca les portes pels 13.000 miserables euros que Generalitat i Paeria han deixat de pagar. Mentre, la Congregació dels Dolors en rebrà 30.000 cada any, d'euros, per fer un museu d'imagineria popular. Per cert, estupefaent la carta a la premsa amb què la congregació justificava fa pocs dies aquesta generosa i sagrada subvenció de la Paeria. Com estupefactes es comencen a quedar molts ciutadans quan veuen com el seu ajuntament fuig cap endavant mentre des del carro on viatja se'ns ven el beuratge de la ciutat ideal.

Ager Sedetanus