Carn d'Olla

Lleida, d’esquena al Corredor Mediterrani

Si no fos què ho hem vist a la tele, ho hem escoltat a la ràdio i ho hem llegit als diaris semblaria que a Lleida hi ha hagut Carnaval abans d’hora. O el que és pitjor, que la Lleida real va per un costat i la Lleida virtual, la que ens volen vendre els nostres il.lustres representants polítics, amb l’alcalde Ros al capdavant, va per un altre camí ben diferent. Dilluns en vam tenir un bon tast, d’aquest divorci entre la Lleida real i la Lleida fictícia amb què ensopeguem cada dia als mitjans de comunicació.

Ferrmed, el conglomerat d’interessos (econòmics i polítics) que advoca per construir l’anomenat Corredor Mediterrani, un eix ferroviari que uniria Centreeuropa i Algesires passant per tota la costa mediterrània, va venir a explicar-nos, en boca del seu secretari general, Joan Amorós, que Lleida no quedarà desenganxada d’aquest corredor, perquè ens conectaria un ramal fins a Tarragona. Amorós va deixar caure que si a Lleida es feien els deures, podriem convertir-nos fins i tot en la porta d’entrada d’aquest corredor a la Vall de l’Ebre i al nord de la Península.

El voluntarisme d’Amorós va generar entusiasme en els nostres mai ben ponderats representants polítics i econòmics i va tornar a emergir aquesta Lleida virtual que sempre trauen en processó quan es tracta de fotre’ns el pèl, recaptar vots o fer-nos seguir la pastanaga. Perquè, algú dels reunits li va explicar a en Joan Amorós que a Lleida el què no s’ha fet, precissament, són els deures?

Per convertir-nos en la porta d’entrada a la Vall de l’Ebre i al nord peninsular d’aquest Corredor Mediterrani ens calen autovies fins a la costa (per Montblanc –N-240- i per Tortosa –N-230-), fins a la Val d’Aran (A-14), l’Eix Transversal en condicions, que les línies ferroviàries Lleida-Tarragona i Lleida-Manresa siguin dignes d’aquest nom i un ramal de tren fins l’aeroport d’Alguaire, a més de prolongar la línia de la Pobla fins a Tolosa de Llenguadoc. Amb aquests deures fets, Lleida podria aspirar a convertir-se en un nus de comunicacions o pol logístic.

Cap dels nostres representants polítics i econòmics reunits a la Cambra de Comerç va ser capaç, però, de confessar en públic què aquests deures que ens demanen per jugar a la primera divisió de les comunicacions amb Europa, no s’han fet.

Algú de vostès ha vist cap autovia que ens comuniqui amb la costa, tot i que milers de lleidatans hi van a l’estiu i hi tenen segona residència? Algú de vostès hi ha pogut arribar en tren, a la costa? O l’han deixat a mig Camp de Tarragona? Algú de vostès ha pogut arribar a la Val d’Aran per autovia? Algú de vostès ha aconseguit arribar a Barcelona en tren per la línia de Manresa en menys de tres hores? Algú de vostès ha vist cap ramal ferroviari a l’aeroport? Algú de vostès ha patit la línia de la Pobla? Algú de vostès ha pogut gaudir de l’Eix Pirinenc? Algú de vostès ha recorregut sencer l’Eix Transversal sense encomanar-se a Sant Cristòfol? Algú de vostès…

Tot per fer. Millor dit, s’ha fet el què no calia: la incomplerta autovia a Osca (A-22), un caprici del secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, que és d’Osca, amb la complicitat d’alguns lleidatans i lleidatanes (‘Se sabrà tot’, diu el títol del llibre de Xavier Bosch), que ara acaba a Raimat, perquè falta acabar-la al tram d’Almacelles, i per la que no hi passa ni Déu. Mentre, qui vulgui anar a l’aeroport (no cal córrer massa, tampoc, per agafar un trist vol el divendres i un altre el diumenge) haurà de fer un patac de rotondes per la vella N-230 mentre un bocí de l’autovia A-14 es fot de fàstic a dalt del Sas. Volen més exemples, de la ineficiència de qui ens governa des de Madrid?

Ara, sense un ral, tots aquests deures són inabastables, així què a Lleida anirem somiant truites mentre els rectors de la cosa pública ens la vagin fent empassar. Per molts anys, ciutat llunyana.

Ager Sedetanus