Carn d'Olla

La Yenka de l'alcalde Ros
Al congrès del PSOE a Sevilla hi han hagut dos clars perdedors: la Carmen Chacón, candidata-fum que ha estat a punt de donar el sorpasso en un partit moribund (potser precisament per això, pel seu estat catatònic), i el PSC, la franquícia del PSOE a Catalunya que s'ha jugat totes les calces i calçotets a una egua guanyadora que al final no ha estat ni egua (cavall), ni molt menys guanyadora. El PSC ha posat tots els ous en una mateixa cistella, malgrat algunes desercions a l'hora de votar i que ja aniran surant, i els hi han trencat, els ous. Però entre aquests perdedors per partida doble i triple n'hi ha un de ben singular, que ha quedat ben retratat en la seva segona tombarella política en menys de dos mesos: el nostre mai suficientment ben ponderat alcalde Àngel Ros.
"Izquierda, izquierda, derecha, derecha, delante, detrás, un dos tres". Cantat amb ritme un parell de vegades aquesta és la tornada ('estribillo') de 'la Yenka', el tema que els germans Kurt, Jhonny i Charley, van convertir en 'cançó de l'estiu' el 1965 i que el nostre alcalde Ros, aquell estiu amb catorze anyets, segurament devia ballar als seus 'guateques' de joventut. Aquell ball li hauria de servir, prop de 50 anys després, per acomodar-se a les circumstàncies polítiques segons bufi el vent de l'oportunitat. Esquerra, dreta, darrera, davant, centre i una, dues, tres vegades i les que convinguin. Perquè quina cosa que no hagi estat ballar 'la Yenka' política ha fet l'alcalde Ros des que va sortir de farol setmanes abans del congrès del PSC, al desembre passat? Ja ho hem dit aqui, què va passar: anava per ser  primer secretari com a estendart de la facció més catalanista del PSC i el primer dia de combat 'es va cagar', en paraules de companys seus de partit. No va presentar ni batalla i a més es va deixar integrar a l'executiva com a encarregat de les tovalloles o càrrec similar. Almenys la derrotada Chacón s'ha negat a formar part de l'executiva de'n Rubalcaba, que ja és un punt.
D'aquell naufragi a l'hora de conquistar el despatx de la quarta planta del carrer Nicaragüa l'Àngel Ros encara va mantenir surant un segon farol: vol presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat en les primàries obertes que suposadament ha de convocar l'executiva de'n Pere Navarro d'aqui a un parell d'anys. Posem-hi que el PSC subsisteix fins d'aqui dos anys i supera el seu propi desnortament i la purga que ve de'n Rubalcaba pels 'favors prestats' en aquest congrès on el PSC jugava en bloc com a enemic de l'ara nou secretari general del PSOE. Posem-hi que a aquest PSC supervivent li agafa una febrada i convoca aquestes primàries obertes per triar qui serà el candidat del partit a la presidència de la Generalitat. Posem-hi que en aquest periode l'Àngel Ros encara no cau del cavall i manté el farol de presentar-se a aquestes primàries. Posat tot això, doncs, l'alcalde Ros no ha estat fent pas mèrits aquests dies com per seguir fent d'estendart catalanista del partit. Com a un dels delegats de Lleida al congrés de Sevilla, tot i que a darrera hora, donava suport explícit a la Carmen Chacón (encara que les males llengües diuen que és un dels onze membres de la delegació catalana -101- que al final va votar per Rubalcaba). La Carmen Chacón que aquests dies s'ha proclamat més espanyola que el boc de la Legió -exsubordinat seu, per cert-; la Carmen Chacón que ha renegat del tripartit, s'ha desmarcat del PSC i ha acusat l'expresident Montilla d'haver-se posat a mans d'ERC (amb la qual cosa l'ha fet, a Montilla, més catalanista que el propi Ros!); i la Carmen Chacón que per fer punts d'espanyolisme al congrés de Sevilla ha dit que lluitarà 'amb ungles i dents' contra qualsevol concert econòmic per Catalunya per cosiderar-lo 'profundament insolidari'.
Si fent costat a aquesta 'perla' catalana l'alcalde Ros ja s'ha fet un bon set als pantalons del seu pedigrí catalanista, el primer argument que va emprar per justificar el seu amor per la Chacón no es va quedar curt: li feia costat perquè a l'equip de l'exministra hi havia un català 'amb el cap molt ben moblat', en Josep Borrell. Doncs quina manera de fer currículum catalanista, alcalde!! L'exministre de Felipe González i frustrat candidat a la presidència del govern per part del PSOE (elegit en unes primàries el 1998, va haver de dimitir per unes amistats poc recomanables) té el cap molt ben moblat, això és ben veritat, com en Ros (de'n Borrell es va dir que tenia una intel.ligència malbaratada), però aquest enginyer aeronàutic fill de la Pobla de Segur no és precisament una icona del catalanisme que diu representar l'alcalde Ros, sinó ben bé tot el contrari: és difícil trobar entre els socialistes originaris de Lleida persona amb un perfil més jacobí, menys disposat a atendre Catalunya com una realitat més enllà d'una regió espanyola.
L'Àngel Ros, doncs, ha omplert la motxilla de munició anticatalana, en el seu pas com a compromisari al congrès del PSOE a Sevilla. Ell mateix supurava per la ferida el dissabte, ja derrotada Chacón, quan demanava que el PSC "preservi la seva personalitat pròpia" davant el PSOE, admetent públicament -i aqui ja se li notava el seu presumpte vot per Rubalcaba- "alguns inconvenients" si Chacón hagués guanyat perquè "segur que els nacionalistes haurien buscat contradiccions" en el PSC. Ros es va acabar de posar el sogall al coll quan va afegir que el resultat obtingut per Chacón "l'habiliten per participar en allò que ella vulgui, com en unes primàries per optar a la presidència del Govern".  I a l'Àngel Ros, l'habiliten per presentar-se a candidat a la presidència de la Generalitat els resultats que va obtenir al congrès del PSC, al desembre? Millor no fer comentaris.
El PSC ha passat a ser residual, sobretot des d'aquest cap de setmana sevillà. I el catalanisme, dins el PSC, s'ha de buscar amb un fanalet. Així que a l'alcalde Ros li queda poca munició si vol fer la guerra pel seu compte d'aqui una temporada, a unes virtuals primàries. Si no n'ha quedat fart de tot després del congrés del PSC local d'aquest 25 febrer, on sembla que els seus 'compañeros' de partit, els mateixos que li van fer el llit a l'aquelarre de fa dos mesos a Barcelona, li plantaran cara i li faran costa amunt fer-se amb la primera secretaria de la federació XVIII del PSC. Si en queda molt fart després d'aquest tercer mal de ventre polític seguit (fracàs en l'intent d'arribar a liderar el PSC; perdedor individual i col.lectiu al congrés del PSOE a Sevilla i ja veurem si serà primer secretari del PSC de les comarques de Lleida substituïnt 'l'amic' Llena) sempre pot fer cas a l'Oriol Pujol i aixoplugar-se a la Casa Gran del Catalanisme, oferiment que el líder de CiU ha fet als pocs catalanistes que queden al PSC i que ara se senten encara més orfes. No serà la primera vegada que a l'Àngel Ros li pregunten què fa un alcalde com tu en un partit com aquest. Sobretot ara, quan a en Rubalcaba no se li acut res més que començar a fer de menjacapellans, amb la revisió del Concordat, com a primera mesura com a secretari general. Mira que n'hi ha de coses, a fer en aquest món, i va i comença per una cortina de fum de cara a excitar la parròquia sociata que, a més, irritarà especialment al devot alcalde de Lleida. Facilitaria les coses, o quedarien més clares, que resurgís un Josep Maria Triginer (lleidatà d'Agramunt, per cert) i es refundés la federació catalana del PSOE. Però no caldrà, perquè el 'nou PSC' no hi ha perill que s'embolcalli amb la senyera. Així que a l'alcalde Ros li queden poques sortides que no siguin picar pedra fins la patacada final.
"Vengan chicos, vengan chicas a bailar,
todo el mundo viene ahora sin pensar.
Esto es muy fácil, lo que hacemos aquí,
esta es la yenka, que se baila así:
Izquierda, izquierda, derecha, derecha,
delante, detrás, un dos tres........"
 
Ager Sedetanus