Carn d'Olla

Gardeny no és un turó, és un gran forat


Al Carajillo Party ja ho haviem avançat. Només us cal rellegir, més avall, 'Asfíxia financera a la Paeria', del passat 31 d'octubre. Ni la Paeria ni la Universitat de Lleida tenen un ral per tornar la milionada en crèdits que, emparats en la fòrmula d'un consorci, van demanar per muntar el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL) a Gardeny. El director general de Recerca de la Generalitat, Josep Maria Martorell, ja havia dit fa uns dies que el deute que sumen els 24 (vint i quatre!!!!) parcs científics de Catalunya, 300 milions d'euros, són 'impossibles de retornar'. Vaja, que tampoc hi ha massa alegries a la resta del país. Però ahir dilluns, La Vanguardia afinava i ens posava negre sobre blanc quins eren els 'campions' d'aquest endeutament, i no només a Catalunya, sinó de tot Espanya: en primer lloc, el parc científic de Barcelona, amb 110 milions a retornar, i en segon lloc, faltaria més, el PCiTAL de Gardeny, amb 50 milions. Després venia el de Girona, amb 40 milions. La resta seguien a la llista, però amb molt menys deute.
Així que tenim a Lleida el segon parc científic més endeutat d'Espanya. 50 milions que ni Paeria ni UdL poden retornar perquè no ténen possibilitats financeres de cap mena, només asfíxia, financera. Ni poden ni, per part de la Paeria, volen. Perquè l'alcalde, l'Àngel Ros, quan va tenir que començar a confessar que Gardeny no es podria pagar, ja es va agafar com un pop a les condicions en que van ser concedits aquests crèdits per part de Govern central: amb interessos de riure, amb tres anys de moratòria i amb l'aval de la Generalitat, llavors a mans del tripartit. Ros devia pensar que si la Generalitat era l'avalista, doncs jo em declaro insolvent i que pagui la Generalitat!!! I així estem des de fa almenys un parell d'anys, entre les pròrrogues que s'han demanat al Govern de Madrid per no començar encara a tornar els calerons i la tirada de pilotes fora, cap a la Plaça Sant Jaume costat muntanya. Per cert, la Generalitat del tripartit mai va pressupostar aquests diners avalats. La de CiU no està per romanços. Ara la Generalitat no en pagarà cap, d'aquests crèdits, perquè no hi ha amb què. S'atansa final de mes i es preveu altra vegada ball de bastons per pagar les nòmines dels més de 200.000 funcionaris. I la Caixa ja li ha tancat l'aixeta de crèdits i crèdits pont per anar salvant la cara (el darrer, per les nòmines del desembre, ja el va afluixar el Banc Sabadell), doncs ja porta acumulats 2.000 milions amb aquestes cançons.
L'alcalde fa gal.la del seu perfil egipci i al més pur estil 'fill pròdig' li passa la pilota a la Generalitat, i haurà de ser l'administració catalana qui haurà de negociar com es resol l'embolic, vista la 'responsabilitat' que demostren els gestors locals. Perquè a Lleida la figura de l'alcalde té especial rellevància, en tots els sentits i no descobrim res a ningú. La resta de parcs científics han anat bastint-se per l'impuls bàsicament de les universitats dels diferents territoris, que per això són parcs vinculats, a les universitats. Però a Lleida no ha estat així. A Lleida el veritable motor de Gardeny ha estat l'alcalde Ros, que ha arrossegat a l'anterior rector de la UdL, el doctor Joan Viñas, a totes les aventures que han aterrat sobre el turó de Gardeny. Es poden comptar amb els dits d'una mà les iniciatives de la pròpia UdL que han acabat quallant a Gardeny. La immensa majoria són obra i gràcia de la Paeria de l'alcalde Ros, que ha utilitzat, això sí, la UdL com a vehicle o instrument captador de bona part d'aquests crèdits que ara sumen tants milions a retornar. Exemples n'hi ha un fotimer, com l'últim del que es parla ara, el Magical, uns immensos estudis audiovisuals dignes de Hollywood que han costat més de 15 milions d'euros, que s'estan reequipant perquè sembla que tot el que es va encomanar al principi ja s'ha quedat obsolet i que encara no ténen cap funció ni clients definits, tret de la possibilitat de fer-hi part d'una pel.lícula que està preparant un lleidatà, qui segurament gaudirà d'unes condicions de luxe per quatre rals. Quatre rals com els que paguen totes les empreses que s'han anat instal.lant a Gardeny per fer caliu, amb la qual cosa pocs ingressos poden generar i que anirien molt bé per finançar almenys els interessos dels deutes del parc, perquè no tot han estat crèdits de festa major del Govern central, sinó que també s'ha manllevat de caixa pròpia i aliena.
Mentre tot això passa, la Universitat de Lleida segueix sent una simple espectadora, del que es cou a Gardeny, amb alguna facècia pròpia perquè no es faci passar bou per bèstia grossa. Al final, i per rendibilitzar d'alguna manera Gardeny, potser s'hi haurà de pujar mitja universitat, allí dalt.  La UdL sap que si no hagués estat per 'l'impuls' de l'alcalde Ros, potser no s'hagués endeutat d'aquesta manera per Gardeny. Ho ha fet al 50%, doncs el consorci el formen amb aquesta proporció totes dues institucions. El doctor Viñas no hagués anat potser tan lluny, no així alguns membres del seu equip, entusiastes seguidors dels dictats de l'alcalde, segons expliquen els qui van viure aquella 'borratxera' de diner fàcil i, llavors, barat. Ara, amb la retallada de pressupost, i havent de despatxar fins i tot professors associats i algun científic reconegut per quadrar els comptes, la UdL pot aspirar a ben poc, a Gardeny.
Estem, doncs, en plena ressaca d'allò tan nostrat del braç i la màniga. Com es comprova també aquests dies amb la Llotja, que fa dos anys que funciona i encara no es veuen per cap lloc els fruits dels 60 milions d'euros, impostos inclosos, que va costar aixecar-la, ja en plena crisi. Per dissimular aquesta realitat ens bombardegen amb xifres de persones que hi han passat, en aquests dos anys. Diuen que 150.000, entre espectadors, de pagament i convidats, i participants en trobades i congressos. També compten els 1.500 alumnes de la Universitat Oberta de Catalunya que hi van anar a fer exàmens? Curiosa destinació, la del Palau de Congressos i Convencions. Circula al respecte dels usos de la Llotja una maldat: s'hi ha instal.lat la BBC. Però no la radiotelevisió pública britànica, sinó bodes, batejos i comunions. De l'atzarosa vida de l'empresa que va fer-se càrrec de l'explotació de la part de Llotja que la fundació i la Paeria deixaven 'lliure' ja en parlarem un altre dia. I de l'aliança amb el Liceu per compartir òperes també, perquè ara el Liceu està enfeinat en les seves pròpies cabòries, retallades que el deixaran dos mesos sense funcions i amb un ERO que penja sobre els seus 400 treballadors. No, si al final l'haurà d'aixoplugar la Llotja, al símbol líric barceloní. Aqui podem això i més.
Com el braç que han estirat molt més que la màniga les anomenades Capitals en Xarxa, ara marxant ja una mica de Lleida ciutat. Aquest cap de setmana s'havia de signar a les Borges, a la fira de l'oli, un acord entre els alcaldes de Tàrrega, Mollerussa, Cervera, Balaguer, les Borges Blanques i Lleida per mancomunar serveis i proveïdors amb l'objectiu d'estalviar una mica. Tots alcaldes convergents menys el de Lleida, a qui es donava l'oportunitat de diluïr així una mica el bony de les finances i del deute de la ciutat. Mai hagués pensat l'alcalde Ros que un president de la Diputació que no és de la seva corda li servís en safata una invitació d'aquesta mena. A no ser que l'hagi abduït també, com acostuma a sortir-se'n amb oposats, oposicions i oponents. Alguns alcaldes de nova fornada, però, van dedicir que l'aquelarre encara no estava prou madur com per disoldre les responsabilitats en una olla comuna. Alguns potser encara s'hauran de plantejar demanar o no responsabilitats, però individuals, pel que s'han trobat al calaix. Exemples: Tàrrega, 21,7 milions d'euros de deute a 31 de desembre de 2010; Balaguer, 15 milions a la mateixa data; Mollerussa, 13,3 milions, les Borges, 5, Cervera, 4,8,.... i així anar fent i anar tapant, a pagar entre tots i aquí no ha passat res.


Ager Sedetanus