Carn d'Olla

Els autobusos de Lleida fan un forat de 40 milions d’euros a la Paeria

 

“Les línies L4 Mariola-Parc Científic, L12 Centre Històric, L13 Cappont y L18 Palau de Congressos-Rambla de la Mercè d’Autobusos de Lleida són un símbol de l’equilibri territorial que volem per a Lleida ciutat. La tisorada dràstica a aquestes línies, que deixaran de circular els dissabtes perquè actualment porten molts pocs viatgers, és, sens dubte, un primer pas cap a l’extinció d’aquest signe d’identitat de Lleida, els autobusos urbans. En moments difícils com l’actual, cal pensar no sols en la rendibilitat de les infraestructures, sinó també en la cohesió territorial i social, i més en una zona complexa socialment com la Mariola, o el Centre Històric. Lleida s’ha de construir des d’una perspectiva general però, també, sota el principi bàsic de l’equitat i de l’accés a les oportunitats dels seus ciutadans”.

Aquesta retòrica rovellada i demagògica que hem condensat a l’anterior parágraf és la que fa servir l’alcalde de Lleida, l’Àngel Ros, en una insòlita carta als fidels que ha difós aquesta setmana i amb la que convoca i es posa al capdavant de la manifestació (demà dissabte) per fer bullir l’olla de l’oposició en motiu de la disminució de freqüències del tren de la Pobla. L’Àngel Ros es posa darrera la pancarta i crida a sortir al carrer (no hi ha ningú més, per arreglar els problemes d’aquest món? Tremoleu, sirians, perquè ara baixa aquest àngel ros per arreglar lo vostre!!) i  pretén donar lliçons de cohesió social i d’equilibri territorial quan ell acaba de fer exactament el mateix amb els autobusos urbans de Lleida: retallar freqüències per estalviar. La mateixa xerrameca de la seva carta sobre el tren de la Pobla està utilitzada, com es pot comprovar al primer paràgraf, per descriure les retallades que aplica la Paeria des de principis d’any al servei de transport públic de la ciutat. Oi que són perfectament intercanviables, aquestes proclames demagògiques i populistes? I aplicables al que, això sí, sense contestació i sense altaveus que li portin la contrària, retalla l’Angel Ros a la ciutat d’amagatotis o tapant boques a tort i a dret.

Perquè l’alcalde Ros també ha hagut de recórrer a la tisora perquè el forat als comptes de la Paeria que provoca el servei de transport urbà s’ha estat fent més i més gran any rera any, com estava passant també al tren de la Pobla, on cada viatger ens costa als contribuents 47 euros de subvenció, un preu inassumible per molta retòrica sobre l’equilibri territorial que es gasti, sobretot si de moment, mentre es reordena el servei per la crisi, hi ha autobusos que poden fer el transport però molt més bé de preu.

Un servei privatitzat per l’ajuntament socialista

I ha hagut de traure la tisora, l’Àngel Ros, perquè Autobusos de Lleida, del grup Sarbus, ara integrat a Moventis, ens ha costat als ciutadans de Lleida l’espectacular xifra de 40 milions d’euros des que al juliol de 2002, ara farà deu anys, es va reprivatitzar el servei d’autobús en aquesta ciutat. Del 1943 al 1985 el servei l’havia explotat la concessionària Automóviles y Transportes SA (ATSA), però aquell any 1985 es va municipalitzar creant la societat Autobusos de Lleida. La ruïnosa gestió pública va fer que el govern socialista traís els seus principis i la tornés a donar en concessió el 2002, concessió per cert que s’acaba aquest proper estiu (10 anys) i que Sarbus ja ha demanat prorrogar.

Doncs des que es va reprivatitzar el servei d’autobusos urbans a la ciutat de Lleida el 2002 la sagnia per la Paeria no ha fet més que disparar-se any rera any. Com el contracte de concessió és dels de tipus lleoní (la Paeria assumeix el dèficit que té la concessionària, amb la qual cosa aquesta mai perd, ho faci bé o malament), l’ajuntament ha anat tapant el forat de l’empresa cada vegada amb més calerons. El 2003 la festa li va costar 2.457.520,46 euros, que el 2004 ja van ser 2,6 milions rodons. El 2005 ja va desembutxacar 3.063.678,89 euros, i el 2006 un total de 3.889.383. Tret d’una petita reculada el 2007 (3.721.923 euros), a partir del 2008 l’escalada del dèficit dels autobusos ha estat espectacular: 4.100.000 euros el 2008; 4.348.630 euros el 2009; 4.725.284 euros el 2010; 5.500.000 euros el 2011 i per enguany hi ha pressupostats 5.350.000 euros, una petita retallada en aquesta despesa desbocada que pot obeïr a la reducció de freqüències i a altres ajustaments que potser estan per venir.

Concessions ruïnoses

El dèficit que ha hagut d’eixugar la Paeria als autobusos urbans des que es van reprivatitzar arriba doncs a la bonica xifra de 39.755.381,35 euros, gairebé el que ha costat l’icona del faraonisme de les vaques grasses a Lleida ciutat: la Llotja. Xifra reconeguda als pressupostos de la Paeria, perquè mai se sap si altres partides han amagat més injeccions de diners sota altres conceptes, que ja es veurà. Amb tot, però, no són els autobusos la concessió municipal més ruïnosa si atenem al que ens estan costant altres delegacions de serveis. Com EYSSA (Estacionamientos y Servicios SA, que FCC acaba de vendre a un grup de capital-risc), l’empresa que explota la zona blava i a la que la Paeria ha injectat 25 milions d’euros els darrers deu anys per eixugar el seu dèficit crònic. O el cas d’Aigües de Lleida (Aqualia-FCC), que només entre 2003 i 2010 la Paeria li ha hagut de transferir 100 milions d’euros per tapar el forat que genera la gestió privada de l’aigua a la ciutat, transferències que es maquillen sota conceptes com ‘inversió en infraestructures del cicle de l’aigua’ o el manteniment de la depuradora, que també està a càrrec d'Aigües de Lleida però que paga l'ajuntament a raó de prop de dos milions l'any.

Una altra concessió ruïnosa per la Paeria i pels lleidatans és la del servei de neteja, recollida i tractament de les escombraries, des del 2005 a mans d’Ilnet (UTE entre Romero Polo i la divisió mediambiental de Sacyr): hi ha hagut de posar cent milions d’euros en els darrers deu anys, amb una punta de 15,5 milions el 2009 i que ara baixa una mica cada any pels ajustaments que ha de fer la Paeria per quadrar els seus delicats comptes.

Qui gestiona i és responsable de tots aquests forats és, doncs, el maquinista de la General que crida a la revolta des de la locomotora plena d’estalzí d’un tren que els seus correligionaris del tripartit van apedaçar a mitges i van enviar-lo a la via morta del dèficit inassumible. No està sol, però, l’alcalde de Lleida al capdavant de la manifestació i darrera la pancarta. Esperem que es mobilitzi amb la mateixa intensitat i cridi a la revolta més sovint, perquè motius n’hi ha, i no només pels que veu que pot aprofitar políticament per cridar a sometent una desmanegada oposició de la que ara es creu líder hereu –no el de Barcelona, per cert-. L’acompanya un altre alcalde socialista, el de Tremp, amb qui fa pinça territorial, una situació còmica si no fos que tots sabem d’on venim i on anem. En Víctor Orrit, l’alcalde de Tremp, no ha fet però massa escarafall, no fos que li fotessin a la cara que cobra, des de juliol passat, 3.505,62 euros bruts cada mes de la Diputació de Barcelona com a assessor del grup del PSC, i que potser no el fa servir massa, el tren de la Pobla per anar a Barcelona a treballar i a cobrar. L’exdelegat de la Generalitat al Pirineu ha renunciat al seu sou com a alcalde de Tremp, perquè és més baix que la canongia de la Diputació barcelonina, on tothom es pregunta de què coi deu d’assessorar: de trens traspassats a precari i apedaçats amb materials de segona mà?

Ager Sedetanus