Carn d'Olla

Perroflautas de la política

Ara que havien aconseguit redireccionar la troupe dels indignats cap a la cridòria de les restes del naufragi del triparit (sense segona t); ara que els submarins havien assolit els seus objectius de fer combregar els esbarriats amb el mantra de les retallades=dimoni; ara que, foragitats del poder el 28 de novembre aplicaven allò que acostumaven a blasmar quan tocaven moqueta i cotxe oficial: quan pitjor, millor; ara que els terços de Montserrat mediàtics del triparit (una bona majoria, encara, inclosos els públics –endivineu a quina emisora li diuen ‘ràdio-retallades’?, i a quin diari, el ‘Pravda’ de Nicaragua??-) pasturaven els pollosos de les places en direcció a fer costat als nàufrags de la politica catalana; ara que ja s’havia clarificat a qui obeirien des de ja els joves tendres que volen canviar el món…. se’ls revolten als seus morros i els foten plens de xapels i pintura, a ells!!! Guardians del recte camí! A ells!! Que anàven a votar contra els pressupostos demoníacs d’en Mas Colell. A ells!! Que anàven a fer costat als indignats, però des dels còmodes seients de l’antic polvorí de la Ciutadella. Quina barra!!! Només calia sentir aquest matí de dimecres els retrets que alguns diputats i diputades que naveguen ara a les pasteres politiques del que abans era el triparit per a adonar-se’n que els ha sortit la guineu per la capterrera, que els gossos d’atura s’han col.locat amb un pet de llop i no han fet bé la seva feina. Que els esforços per redreçar-los cap a la seva pleta no han donat resultat, almenys aparentment, i se’ls ha esparracat el ramat. O potser hores d’ara, en algun despatx rellueix un ullal? Se sabrà tot, no patiu.

On ha quedat doncs la comprensió, l’apropament tàctic i fins i tot sentimental pregonat des dels comitès executius, des dels màxims resorts partidaris i institucionals, alli on encara els retenen? Els mateixos que havien dissenyat maniobres d’acostament per a fer-se amb una punta de llança amb què punxar el cul de l’Artur Mas s’han fet uns quants talls a les mans i ara ploren per les cantonades, com a boabdils descastats, com a perroflautas de la politica. Quin país, collons!

Ager Sedetanus