Carn d'Olla

Indigneu-vos!!! Enguany, 10.000 lleidatans a la gana!

Voleu motius per a indignar-vos de veritat? Doncs obriu els ulls: enguany més de 10.000 lleidatans esgotaran la prestació d’atur, un sotrac social d’imprevisibles conseqüències. La causa és molt simple: l’any 2009 va ser el pitjor quant a destrucció de llocs de treball a Lleida, doncs entre finals del 2008 i principis del 2010 més de 17.000 persones es van quedar sense feina a la demarcació. Això vol dir què aquests lleidatans comencen a esgotar ara els dos anys de prestació d’atur, i això en el millor dels casos, suposant que haguessin adquirit el dret a aquest periode màxim de prestació, cosa difícil de creure perquè el gruix dels aturats disposaven només de contractes temporals.
La cruesa de les conseqüències socials de la crisi, doncs, la començarem a notar de veritat a partir d’ara. Les xifres són esgarrifoses. Només entre gener i abril d’enguany, 1.600 lleidatans han deixat ja de cobrar l’atur. I la caiguda no ha fet més que començar. Al gener hi havia 29.081 aturats registrats, dels quals 23.200 cobraven alguna prestació. A l’abril eren ja 29.652, els desocupats a Lleida, però només cobraven ja l’atur 21.600. I darrere vénen la resta dels més de 10.000 lleidatans que van començar a percebre’l el 2009, l’atur.
El nombre de perceptors d’aquestes rendes s’havia estabilitzat des de principis de l’any passat, desprès que els primers mesos hi hagués un repunt (van arribar a ser 24.100 aturats cobrant prestació, el rècord mai abans assolit a Lleida) provocat pels treballadors que ja van esgotar llavors el seu dret, aquells que el 2009 només havíen acumulat sis mesos o un any de prestació. De fet, la taxa de cobertura, el nombre d’aturats que cobren sobre el total dels registrats va arribar a ser del 81%, l’any 2010, però enguany a l’abril ja havia caigut al 72% i és probable que a finals d’any sigui bastant més baixa. Fins i tot podria arribar a baixar més que el 2008, quan era només del 58%. Això vol dir que la meitat dels aturats de Lleida no tindran ja prestació d’atur i s’hauran d’acollir als subsidis o a la renda mínima d’inserció, uns ajuts no contributius de caracter assistencial que sí estan creixent, i de forma molt alarmant, sobretot perquè alguns, que no passen de 426 euros al mes, també s’aniran esgotant.
El panorama, doncs, és tenebrós. Perquè a més es dibuixa en un context d’impotència quant a la inexistent recuperació econòmica i de ridícoles xifres de reducció de l’atur. Aquests dies el Govern presumeix què a Lleida s’ha reduït de 730 persones de l’abril al maig, i de 226 del març a l’abril. Al marge de què aquesta disminució vingui donada per l’estacionalitat de la campanya de la fruita (que veurem com anirà amb la crisi que ha esclatat a Alemanya) i que segurament a l’octubre tornaran a les llistes del Servei Català d’Ocupació, el que s’amaga és que amb aquestes petites reduccions només hem fet que tornar a la xifra d’aturats del desembre passat, quan tancàvem 2010 amb 1.600 aturats més que quan va començar l’any. Així que poca cosa hem eixugat de les espantoses llistes de l’atur a Lleida: ara mateix 28.922 persones, quan fa cinc anys ‘només’ eren 10.000, tres vegades menys. Això sense comptar els milers d’aturats ‘ocults’ que no es compten perquè fan cursos de formació o, simplement, abandonen tota esperança i ni es van a apuntar a les oficines de Treball.
La protecció social als aturats de Lleida cau, doncs, a tota velocitat, i tot plegat no augura pas un futur esperançador. Si tot aquest quadre no és per indignar-se, per a fer alguna cosa, i urgentment, potser ens ho haurem de fer mirar.



Ager Sedetanus