Carn d'Olla

A Lleida fem el borinot, amb l’aeroport

Santa indignació ha provocat entre les forces vives i mortes de Lleida el 30Minuts de TV3 de diumenge on es posava en solfa la viabilitat de l’aeroport d’Alguaire. Al més pur estil de “Crónicas de un pueblo”, les autoritats locals protesten perquè es critica aquesta desmesura del tripartit i, en general, dels governants que durant els anys de bonança van sembrar d’aeroports Espanya. L’alcalde Ros deu d’estar ben content perquè si no seria ell solet qui carregaria amb la defensa d’aquest artefacte, com a residu del govern que ha arruïnat Catalunya. Ros té el mèrit d’haver abduït amb la seva xerrameca redemptorista la resta de patums, com el president de la Diputació, perfil rural que encaixa amb el programa que hem citat al principi, o el delegat del Govern, ara de CiU, empenyat en multiplicar pans i peixos oblidant que això només ho fa nostre senyor, i quan en té ganes. El president de la Cambra de Comerç, que és gat vell, ja es mostrava més fred respecte al futur de l’aeroport i la seva necessitat. Al final, quan el pes de la gravetat racional faci el què va descobrir Newton, ja veurem quines explicacions dóna cadascun d’aquests personatges.

Bé, anem al gra. Ara el Govern ha aconseguit conquistar (amor de pagament, com es veurà) el turoperador Thomas Cook perquè porti els esquiadors  britànics a Andorra via Alguaire, i no via Toulouse com feia fins ara. De moment estan fent la feina i això permet als polítics i les seves corretges de transmissió mediàtica fer escarafalls amb els rècords diaris de passatgers, rècords que quan es parteix del gairebé no res no són pas estranys. Però on no es vol posar massa èmfasi és en que aquests esquiadors viatgen a Andorra. Aquí, doncs, només deixen negoci per l’arrendatari de la cafeteria de l’aeroport i els autocars.

El fet que Thomas Cook abandoni Toulouse per Lleida té, per descomptat, trampa. La Generalitat el subvenciona perquè aterri a Alguaire i per uns passatgers que acaben anant a Andorra (bé, aquesta setmana una quinzena han anat a Baquèira). No està gens malament, la jugada. Si de mantenir viu l’aeroport d’Alguaire es tracta, ens sortirà cara als catalans aquesta respiració assistida.

Però la trampa no s’acaba aquí, perquè n’hi ha més. El Govern d’Aragó, ara del PP, ha descobert el què aquí la Generalitat es nega a admetre: que l’aeroport d’Osca no és rendible i no té cap mena de futur.Tan és així que Aramon, l’empresa semipública (50% del govern aragonès i 50% d’Ibercaja) que gestiona les estacions d’esquí d’Osca, ha traslladat a Toulouse el vol que li portava esquiadors des de Londres. Vaja, tot el contrari del què hem fet aquí. I per què? Doncs perquè des de Toulouse ja hi ha vols regulars a Londres i altres punts de les illes, i no cal pagar un avió especial perquè aterri a Monflorite (Osca). I des de Toulouse els aragonesos pensen multiplicar per cinc la demanda d’esquiadors britànics captant passatgers també de Manchester, Dublin, Birmingham i Bristol. Deixaran de subvencionar la línia aèria i tindran més esquiadors a menys cost. Ens ho haurem de fer mirar, els catalans?

Ager Sedetanus