Carn d'Olla

Amb 20 milions no es poden obrir, les esglésies de la Vall de Boí?

La història que els explicarem acte seguit és un exemple clar de com la mescla de diners, política i una més que discutible administració dels recursos públics, sobretot durant els anys en què tot eren flors i violes ens ha portat a situacions de desesperació com l’actual. I de com els responsables d’aquesta administració poden viure d’esquena els uns dels altres perjudicant l’interès general.

Hauran llegit als diaris, sentit a la ràdio, vist a la televisió i observat per internet que aquestes darreres setmanes el conjunt monumental del romànic de la Vall de Boí, nou esglésies que des del 2001 són Patrimoni de la Humanitat per decissió de la Unesco, està passant per un moment delicat. Les retallades pressupostàries derivades de l’asfíxia financera de la Generalitat, de la Diputació i en general del sector públic i privat han fet trontollar de tal manera l’ens que administra aquest tresor, el Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí, que s’ha hagut d’aplicar un expedient de regulació d’ocupació que ha suposat la sortida, de moment, de 6 dels 12 treballadors del Consorci. En paral.lel, aquesta dràstica reducció de recursos ha tingut una incidència sagnant sobre el gaudi per part dels turistes d’aquest tresor artístic i històric: esglésies tancades i altres, les més importants, obertes a mig gas. I a banda, increment substancial del preu de les entrades. El cop pel turisme és considerable (130.000 visitants cada any) i fins i tot s’especula que si no es pot garantir l’obertura al públic del tot el conjunt del romànic de la Vall de Boí la Unesco es podria repensar si manté la declaració de Patrimoni de la Humanitat.

Fins aqui, un ràpid resum de tot el què ha passat a conseqüència de la retallada pressupostària que afecta el Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí, l’ens que gestiona el Centre del Romànic d’Erill la Vall, des d’on pivota tota l’estructura administrativa que fa possible la gestió del conjunt monumental. El Consorci, que té un pressupost per damunt del mig milió d’euros, està format per l’ajuntament de la Vall de Boí, els bisbats d'Urgell i de Lleida, el consell comarcal de l'Alta Ribagorça, la Diputació de Lleida, i els departaments d’Agricultura i Cultura de la Generalitat.

Aquest Consorci es manté gràcies al que cobra als turistes per les entrades i a les subvencions de tots aquests organismes, especialment de la Generalitat i la Diputació. Té com a mandats “la restauració, la millora, la conservació i la promoció del Patrimoni Mundial de la Vall de Boí, tant en la seva vessant cultural (conjunt d'esglésies romàniques i pobles medievals), com en la vessant natural-mediambiental, incidint en el desenvolupament integral i sostenible de l'àmbit turístic, social, econòmic, agrícola i ramader a la Vall de Boí, en la investigació i difusió dels costums i formes tradicionals de vida, promovent una major qualitat de vida dels residents i realitzant actuacions de protecció de l'entorn natural i del paisatge”, segons diu el seu web.

El Consorci el presideix nominalment el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, però qui té la veu cantant i a qui hem vist tots aquests dies queixant-se de que la Generalitat i la Diputació han retallat o endarrerit la seva aportació ha estat un dels membres del Consorci, que en determinats llocs apareix també com a president del mateix, l’alcalde de la Vall de Boí, en Joan Perelada i Ramon.

Un alcalde de CiU que es passa al PSC

Joan Perelada és alcalde de la Vall de Boí des de les eleccions municipals del 1995, primer com a líder d’una agrupació d’electors i el 1999 i 2003 com a cap de llista de Convergència i Unió. Però a les eleccions del maig del 2007 hi va haver un altre canvi. Perelada va tornar a guanyar l’alcaldia però encapçalant la llista de la marca blanca del Partit dels Socialistes de Catalunya, independents per la Vall de Boí-Progrés Municipal. Perelada, que portava també vuit anys presidint el consell comarcal, s’havia passat al PSC quan a la Generalitat manava el tripartit (PSC-ERC-ICV) i a Madrid, el PSOE. El seu ‘fitxatge’ va aixecar polseguera entre una desnortada i desheretada Convergència i se’l va acusar de vendre’s a canvi de subvencions i de favors personals, com un futur càrrec al ministeri d’Agricultura a Madrid. Perelada va ‘jurar’ que els socialistes no li havien promés res de res i que havia 'estat pràctic' en benefici del seu poble.

No, no hi va haver càrrec ministerial, però sí una cosa molt més sucosa. Vuit mesos després, al gener de 2008, el llavors secretari general del ministeri d’Agricultura, després secretari d’Estat de Medi Rural i Aigua i ara rellevat com tot el Govern del PSOE, Josep Puxeu, tarragoní però amb estretes vinculacions amb Lleida i amb el PSC, signava un conveni amb Joan Perelada, aquest en qualitat de president de l’anomenada Asociación para el Desarrollo de la Ribagorza Romànica, creada llavors i formada per catorze ajuntaments de la Ribagorça (quatre de Lleida i deu de la part aragonesa).

El conveni posava en marxa un programa de ‘desenvolupament rural sostenible’ a la zona al que el ministeri d’Agricultura aportaria en convenis succesius, cada any i fins el 2012, 5 milions d’euros, en aplicació de la Ley para el Desarrollo Sostenible del Medio Rural. Havia de ser un ‘projecte pilot’ de desenvolupament pluriregional i sembla que es va quedar en això, en pilot, perquè no hi ha notícia de cap altre conveni d’aquestes característiques al ministeri d’Agricultura.

Joan Perelada segueix avui dia presidint aquesta associació, que ja ha rebut quatre anualitats d’aquestes subvencions (un total de 20 milions d’euros, els 5 darrers el juliol passat) i queden pendents els 5 del 2012, si el nou govern del PP no denúncia el conveni. Aquests recursos havien de servir per adoptar mesures “encaminadas a mejorar la calidad de vida en el medio rural, frenar la despoblación, generar nuevas actividades económicas y recuperar y preservar el patrimonio natural y cultural” i el ministeri justificava l’àrea territorial del seu abast perquè “configura una unidad limítrofe pirenaica muy coherente desde una perspectiva histórica, cultural, geográfica y socioeconómica. De hecho, el patrimonio románico de este territorio constituye el elemento común sobre el cual se articulará el proyecto de desarrollo rural”.

Doncs bé, malgrat aquesta coincidència d’objectius envers ‘el elemento común’ que es el romànic, i tot i ser la mateixa persona qui presideix aquesta Asociación para el Desarrollo de la Ribagorza Romànica, com el Consorci del Patrimoni Mundial de la Vall de Boí, en Joan Perelada no ha badat boca per dir que potser una mínima part d’aquests milions que tan generosament aportava Madrid podien haver-se dedicat a col.laborar o a paliar les estretors del Consorci, estretors que com hem dit han portat a despatxar gent i a tancar esglésies. Es podrà al.legar que Madrid res té a veure orgànicament amb el Consorci, però a ulls de qualsevol contribuent o ciutadà sembla que més aviat es tracta d’una deslleialtat institucional, d’una manca de col.laboració entre institucions que actuen en el mateix territori i que paguem entre tots i que per divergències o rancúnies polítiques ens perjudica al comú dels pirinencs, lleidatans, catalans i també aragonesos, doncs el romànic del seu territori també en pot sortir esquitxat d’aquesta miserable situació de divorci institucional (patent en altres àmbits, no ho oblidem) i d’aquest girar-se d’esquena perquè no ets dels meus. Segurament la Generalitat, el nou govern, el de CiU, no ha calibrat bé què suposa haver de tancar (encara que sigui una sibil.lina mesura de força) el tresor de les esglésies de la Vall de Boí de cara al món; i la Diputació tindrà destinacions pels seus diners menys justificables que la gasiveria que ha mostrat fins fa ben poc, però el no voler saber-ne res des de Madrid, sobretot quan una persona representa o està present amb responsabilitats als dos costats, costa d’empassar.

Sobretot quan es fa un cop d’ull, fins on es pot, on han anat a parar aquests cinc milions anuals que tan generosament han arribat de Madrid a aquest beneït racó del Pirineu. Com els 200.000 euros amb que la Asociación para el Desarrollo de la Ribagorza Romànica va subvencionar la piscina coberta del Pont de Suert. I aqui trobem que l’alcalde, l’Albert Alins, de Convergència, és vocal, d’aquesta Asociación. Així que en Peralada, que també vol fer unes piscines a la Vall de Boí que costaran pel capbaix 400.000 euros, no està sol a l’hora de les explicacions. Sobre la destinació dels 20 milions d’aquest conveni amb el ministeri d’Agricultura encara no hi ha hagut una exposició detallada i pública, encara que si algú té interès en saber a què es dediquen, pot entrar a la seva pàgina web i podrà jutjar: www.ribagorzaromanica.com.

Ager Sedetanus