Carn d'Olla

El perfil egipci de l'alcalde Ros

Captiu i desarmat l'exèrcit lleidatà que va voler conquistar la plaça forta del PSC, la guerra i el futur polític de l'alcalde Ros s'han acabat. Això ha generat una inusual placidesa a l'esdevenir diari de la Casa de la Vila, altrament dita Paeria. Fins i tot hi ha hagut una convergència astral que no es produïa des del 1985, diuen els entesos: el pressupost municipal pel 2012 s'ha aprovat sense cap vot en contra, doncs CiU i PP es van abstenir. Ara per ara, fer oposició a l'ajuntament de Lleida és un impossible: l'alcalde Ros és un 'okupa' de l'espai polític del centre dreta, ha deixat sense oxígen a CiU i PP. Com volia, doncs, fer-se amb el cadiró del carrer Nicaragüa? L'esquerra a la Paeria ha deixat d'existir, i no només perquè a les darreres eleccions municipals Iniciativa i ERC caiguessin del cavall, sinó perquè el PSC, amb l'alcalde al capdavant, practica una política que en molt poca cosa es diferencia de la que executarien CiU i PP. Ara que no té un ral, ara que ha d'administrar les engrunes pressupostàries, que ha de fer bondat, que no pot fer inversions i que no pot estirar més el braç que la màniga com fins fa ben poc perquè les maleses ja estan fetes i ens fan pam i pipa en forma de deute, que no pot fer el valent dedicant milions a donar feina als prop de 15.000 aturats que hi ha a la ciutat, ara li toca endreçar i taponar com es pugui l'hemorràgia: el que li demanen CiU i PP. Hi ha coses, però, com el tancament en fals de l'assumpte de la mesquita, que encara els farà enfadar (i als ciutadans, alguna cosa potser més greu), però no precisament per divergències de posició política, ideològiques, sinó per la nova sapastrada atemptatòria contra el sentit comú.
Bé, però aquest Carn d'Olla no està fent xup xup per la sortida de l'armari polític de l'alcalde Ros (les males llengües ja feien córrer, durant la campanya electoral, que el millor candidat de Convergència era l'Àngel Ros), ni per les seves homilies dominicals a la premsa local, on qualsevol coincidència amb la realitat és fruit d'una feliç casualitat, sinó pel seu perfil egipci davant la dantesca, en general, situació de les finances municipals. La setmana passada els mitjans de comunicació (els de Lleida no, no fos que molestessin) informaven del bon cop de falç de l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, socialista que governa sense majoria absoluta, que ha decidit fer fora 103 treballadors de l'ajuntament, prop del 10% de la plantilla, i aprimar un 20% l'administració municipal en quatre anys, mesures que pactarà amb el PP.  L'ajuntament de Tarragona està collat pel deute, per la caiguda d'ingressos i per greus problemes de liquiditat. Doncs rebut el missatge, la comparació amb l'ajuntament de Lleida ja triga. Però per això està el Carajillo Party, per comparar, i el resultat són tremolors i suors fredes: sembla que a Lleida estiguem donant-li puntades cap endavant, a la pilota que a Tarragona pretèn aturar ara Ballesteros.
Les xifres són fredes, però com els cadàvers, també parlen. Partirem de la base que les poblacions de Lleida i Tarragona són gairebé les mateixes, 135.000 habitants la capital de la plana occidental catalana i 140.000 la imperial Tarraco. Si el problema número 1 és el deute, Tarragona devia a 31 de desembre del 2010 la bonica xifra de 161 milions d'euros, segons el ministeri d'Economia. A la mateixa data, Lleida en devia 130, però si hi sumem els 61 que deu l'Empresa Municipal d'Urbanisme, altrament dit ajuntament B o l'endeutador automàtic, en tenim 191, de milions de deute. A tall de curiositat, perquè se sàpigui què vol dir tenir aquest bony a l'esquena de tots els ciutadans, els pressupostos d'enguany consignen 10 milions d'euros per pagar interessos i una mica del principal. És una partida superior a la de l'any passat i qui sap si inferior a la que necessitarem el que ve. Perquè el deute, si no s'eixuga, si no es paga, creix i es menja fins i tot les estovalles.
Si el problema número 2 és la plantilla (recordeu, 103 empleats al carrer per començar, a  Tarragona), la Paeria i els seus instituts i empreses satèl.lits ténen en aquests moments, segons les dades publicades al Diari Oficial de la Generalitat amb el pressupost del 2011, un total de 1.562 persones en nòmina, la majoria funcionaris. L'ajuntament de Tarragona en té 1.323, de nòmines, incloent les de l'empresa municipal d'autobusos, que a Lleida va ser privatitzada fa prop de vint anys i per això els conductors d'autobús ja no hi són comptats.
Els pressupostos d'ambdòs ajuntaments són similars: poc més de 130 milions d'euros sense consolidar (sense instituts i empreses municipals). Però hi ha un detall digne d'encerclar-lo amb rotulador vermell. Al capítol d'ingressos, l'ajuntament de Tarragona preveu recaptar 61 milions d'euros (pressupost del 2011) pel que fa a impostos directes, mentre que el de Lleida en consigna 71, deu més. Com se sap, el gruix dels impostos directes el forma l'IBI, i si tenim en compte que a Tarragona s'aplica un tipus impositiu fins i tot superior al de Lleida, que a Lleida es recapti molt més té una explicació: la revisió cadastral del 2006, feta quan el valor dels immobles estava pels núvols, en plena bombolla immobiliària. A Tarragona, on els pisos són més cars, no s'ha fet revisió cadastral des del 2001. Per això a Lleida paguem ara un 40% més per l'Impost de Béns Immobles en comparació a 2006. És aquest ingrés extra, que carreguem a les esquenes els ciutadans, el que afavoreix que encara no es facin retallades de veritat a la Paeria, i que fins ara només n'hagi fet de cosmètiques?

Ager Sedetanus