Carn d'Olla

Comencem bé: el primer vol Londres-Lleida, a 1.174 euros

Tothom creua els dits perquè el proper 19 de desembre aterri a l’aeroport d’Alguaire el primer avió de l’operador turístic britànic Thomas Cook, que ha de portar esquiadors a les pistes d’Andorra i, si tot va bé, potser uns quants a la Val d’Aran. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, perquè s’ha convertit en l’advocat defensor de les alegries del tripartit, i la Generalitat, perquè les ha entomat amb una mescla d’inconsciència suïcida, responsabilitat i resignació, fan bé de creuar-los, els dits, i fins i tot podrien provar de tocar fusta, perquè l’últim cartutx que els queda en el seu intent de ressuscitar una mica aquest aeroport pot acabar com el rosari de l’aurora.
Les poques esperances que hi ha de mantenir les constants vitals del moribund (revifar-lo serà molt més complicat) i només durant quatre mesos, estan dipositades ara per ara en aquest operador britànic, perquè les dos companyies de l’Est que també havien de portar esquiadors van fer butifarra abans de començar, al veure que els russos no es llançaven pas a comprar bitllets amb destí Lleida (vegeu, més avall, el penúltim Carn d’Olla). El que no havia previst, però, el nou Govern de la Generalitat és que el seu cartutx sembla que té la pòlvora mullada, perquè Thomas Cook està a punt de petar.
De moment ahir ja demanava ajornaments de pagament als hotelers canaris. No els pot pagar al dia perquè el veterà turoperador britànic no té liquiditat. A l’octubre va haver de demanar un crèdit de 115 milions d’euros i ara en demana altres 115 milions per sobreviure. Té, a més, un deute de 1.044 milions d’euros i crèdits per amortitzar que sumen altres 1.150 milions. A l’estiu passat arrossegava unes pèrdues operatives de 253 milions d’euros només en els primers nou mesos de l’exercici. La seva facturació ha caigut en picat, com la seva cotització a la borsa de Londres, on el dimarts va perdre el 75% del seu valor.  Ahir havia de presentar els comptes del seu darrer exercici però no ho va fer esperant que arribi el crèdit amb els darrers 115 milions.
Per si tot això fos encara poc, els tripulants de cabina de Thomas Cook han convocat vaga contra els 498 acomiadaments (d’una plantilla de 1.800) que pretèn la companyia per llançar llast. La vaga d'aquests tripulants, (per cert, mil.leuristes, doncs Thomas Cook no deixa de ser un turoperador de baix cost) afectarà aquest hivern els vols des dels aeroports, entre altres, de Belfast, Birmingham, Bristol, Manchester i Londres-Gatwick, precisament els cinc des dels que haurien de sortir els vols que han d’arribar a Lleida a partir del dilluns 19 de desembre i fins el 8 d’abril proper.

Només dos vols i a preu d’or, el dia 19

En el venturós cas que la vaga no ho impedís, i si l’operador no ha fet figa abans i els britànics tenen ganes d’esquiar a Andorra, el dia 19 de desembre també pot ser gloriós per la història de l’aeroport d’Alguaire, perquè els passatgers que hi arribin des de la Gran Bretanya hauran pagat 1.174 euros per cada bitllet d’anada i tornada (una setmana després, el dia 26 de desembre). Suposem que aquesta bagatel.la de preu és per poder fardar d’haver estat els primers a tocar terra lleidatana.
Però tot i anant bé, el dia 19 només hi haurà dos arribades d’avions de Thomas Cook a Alguaire. Un procedent de Manchester a les 9,25h. (haurà sortit a les 6,30h.), i l’altre procedent de Londres-Gatwick a les 10,50h. (enlairat a les 7,40h.). Els vols des de l’aeroport de Belfast no començaran a arribar fins el dilluns 26 de desembre, el dia en què està previst que tornin els viatgers arribats el dia 19. Aquest vol de Belfast, però, amb tornada el 2 de gener, ja serà a un preu més raonable, 173 euros. Com els vols desde Londres-Gatwick i des de Manchester a partir del dilluns 26, que ja seran més barats (173 euros el de Manchester, que llavors ja arribarà a les 7,55h., i 115 euros el que arribarà de Gatwick a les 10,50 i 286 euros el segon vol previst el mateix dia des d’aquest aeroport de la capital britànica, que arribarà a les 14,50h.). Dels vols des de Bristol i Birmingham no hi ha notícia. Aquests preus, per altra banda, són molt més elevats que els que oferta Thomas Cook per viatjar per exemple a les Canàries, que estan mil cinc-cents quilòmetres més lluny. Gairebé cap bitllet d'anada i tornada des de la Gran Bretanya a aquestes illes passa dels cent euros, i és habitual un preu de trenta o quaranta euros per fer el triple de quilòmetres del que suposa volar a Lleida.
I encara que conflueixin tots el astres i tot el què hem dit fins ara arribi a bon port, res podrà ser si el Govern de Madrid, ara en fase d’extremunció, no fa d’una punyetera vegada els deures i decreta que l’aeroport d’Alguaire pot rebre viatgers de fora de l’espai Schengen. No ha servit de res la inconmensurable força dels 25 diputats que el PSC va asseure al Congrès la legislatura passada, capitanejats per l’oficiala Chacón; ni la potència del tripartit a l’hora de plantar la canya a Madrid, ni els dots de persuasió de l’alcalde Ros, i això que tota la tropa era del mateix bàndol polític: l’aeroport d’Alguaire, a hores d’ara, a tres setmanes de l’epifania del manà anglès, encara no té la ditxosa duana perquè Foment no ha emés l'ordre ministerial corresponent. Madrid sempre ha sabut com fer la punyeta a Catalunya, i en aquest cas amb socis catalans. Veurem què farà ara el nou govern del PP.
Aquests polítics tampoc no han estat pas massa endreçats en la seva defensa de l’aeroport d’Alguaire. Més aviat hipòcrites, o escurats. Perquè tot i la parafernàlia que en aquesta reivindicació quixotesca hi ha posat l’alcalde Ros i, amb menor intensitat, el president de la Diputació i les noves autoritats convergents, tots han retallat, i de quina manera, les quantitats que destinaven a promocionar o a subvencionar l’aeròdrom. Paeria i Diputació, a la meitat, només 150.000 euros cadascuna; la Cambra de Comerç, ni un ral i la Generalitat encara hi posarà un milió, més els prop de 700.000 euros que li ha costat a Cimalsa, l’empresa pública propietària de l’aeroport, la carpa provisional per rebre els possibles passatgers de fora de l’espai Schengen. L'excusa és que com només hi queda Air Nostrum, a Alguaire, fent un vol setmanal, doncs no cal sucar tant com quan hi volava la famolenca Ryanair. Com veuen, els intents de mantenir amb vida l'aeroport d'Alguaire cada vegada s'assemblen més als embolics de la cambra dels germans Marx.

Ager Sedetanus