Carn d'Olla

L'aeroport d'Alguaire ja ha perdut més de 10 milions d'euros

Els comptes no surten al desangelat aeroport d'Alguaire. La Generalitat, a banda dels 97 milions que va costar fer-lo (el total, amb serrells no directament relacionats amb la construcció, puja una mica més), ja porta perduts més de 10 milions d'euros en la seva explotació, ruïnosa de moment. El primer exercici, el 2010 (l'aeroport es va inaugurar al gener), es va tancar amb unes despeses de 6 milions d'euros i uns ingressos de només 300.000. Enguany la Generalitat es trenca la closca per no passar dels 5 milions d'euros de despesa perquè les expectatives d'ingressos són encara molt pitjors que els 300.000 euros de l'any passat. I les perspectives pels anys a venir són del mateix color negre: tot i contenir la despesa al màxim, l'aeroport d'Alguaire presentarà un compte d'explotació negatiu d'uns 5 milions d'euros cada any. Els lleidatans, els contribuents catalans estan disposats a suportar-ho? Quans llits d'hospital es podrien reobrir, amb aquesta quantitat? Quants mestres interins es podrien tornar a contractar, amb aquests diners?
Només una remuntada espectacular en l'activitat aeroportuària el faria rendible o, almenys, no perdria tants diners. Però els cants de sirena dels nostres polítics es foten de morros una i altra vegada contra la realitat. Ara a Alguaire només hi ha un vol d'Air Nostrum, la filial regional d'Iberia. Els divendres s'enlaira un petit avió cap a Palma de Mallorca i diumenge n'aterra un altre procedent de ses illes. L'ocupació fa riure. El darrer cap de setmana, una dotzena de persones en una direcció i una vintena en l'altra. I això que Air Nostrum cobra de la Generalitat una subvenció de 34 euros per passatger només per volar a Alguaire, on no paga ni taxes d'aeroport.
La fugida d'aerolínies com Ryanair o Vueling, també generosament subvencionades, va deixar Alguaire buit i a l'autoritat competent amb el cul a l'aire. L'aeroport no tenia ni cap ni peus. Havia estat fruit d'una descàrrega de testosterona política del conseller socialista del tripartit Joaquim Nadal en un moment d'eufòria econòmica, i s'havia fet sense pla de negoci. S'havia creat l'òrgan abans que la necessitat. I ara cames ajudeu-me per trobar-la, aquesta necessitat. Perquè potser no existeix. I si no existeix algú haurà de dir que el Govern del tripartit es va equivocar i que aquest aeroport no pot ser, i quan no pot ser no pot ser i a més, és impossible. Sorprenentment, el nou Govern de la Generalitat, ara a mans convergents, en lloc de posar-se un dia vermell i fer veure urbi et orbe que en Nadal i companyia havien disparat amb pólvora de tots els catalans als plans del Sas, ha decidit posar-se cada dia verd, groc i de mil colors defensant el que sembla indefensable. Els lleidatans, i la resta de catalans, haguéssim entès perfectament que hi ha coses que no poden rutllar per impossibilitat física i metafísica. Doncs en lloc d'avergonyir els malgastadors, s'han deixat abduïr per propagandistes com l'alcalde de Lleida i, en un exercici de titafredisme molt propi de la genètica de CiU, s'han posat la caçadora dels pilots kamikazes.
Aquest hivern, concretament a partir del 19 de desembre, Alguaire té previst rebre uns 6.000 esquiadors, que ens els ha de portar l'operador turístic britànic Neilson-Thomas Cook. Els russos Ascent Travel i Pegas Touristik (els noms ja fan fredor) també podrien portar-ne uns quants, d'esquiadors, si qualla el contracte. Serà flor d'hivern, i això si els esquiadors als quatre dies no demanen que els tornin a portar per Toulouse després de veure per on han de passar els autocars que els han de conduir, i aquesta n'és una altra de bona, a les pistes d'Andorra. Si enfilen la vella carretera de Vielha, que no els passi res si han de creuar fins a la vall del Segre per qualsevol port de muntanya. I si han de baixar fins a Torrefarrera per agafar l'autovia i tornar a baixar a Alcoletge per enfilar la carretera de la Seu d'Urgell, potser ens maleïran els ossos a tots plegats. Britànics i russos, però, no arribaran mai a Alguaire si a Madrid els senyors del Govern central no signen d'una vegada el paperot que ha de permetre l'entrada a l'Estat d'aquests passatgers que vénen de fora de l'anomenat espai Shengen, per on ens podem moure ara els ciutadans de 29 estats europeus (la majoria de la UE, però també altres de fora) sense donar massa explicacions. Si el Govern del tripartit no havia aconseguit que els seus correligionaris de Madrid signessin aquest paperot, el de CiU sembla que encara ho té més pelut, tot i les promeses i els renecs dels socis socialistes catalans.
Si tot pinta malament per l'aeroport d'Alguaire, ara encara es veu més negre l'horitzó després de veure com a Reus també s'han quedat sense vols perquè Ryanair els deixa igualment penjats i sense complir el contracte, tot i la forta subvenció (3,5 milions d'euros l'any). A Girona els passa quelcom semblant. Ryanair està molt bé ara al Prat, a Barcelona, on és la reina del mambo i fa pam i pipa a les grans companyies perquè porta molts més passatgers. Ryanair ha aixecat ara la camisa a Aena, l'empresa estatal que gestiona els aeroports de Reus, Girona i també el del Prat. Quan Ryanair li va aixecar les faldilles a la Generalitat fotent el camp d'Alguaire, els desallotjats de la plaça de Sant Jaume costat muntanya amb l'exconseller Nadal al capdavant, i personatges tan nostrats com l'alcalde de Lleida van posar el crit al cel acusant el Govern Mas de no haver fet prou (de no haver-se abaixat prou els pantalons, van dir uns altres) per retenir la xantatgista Ryanair. Ara callen com a meuques amb el què ha passat a Reus i Girona, perquè allí l'ultratjada no ha estat la Generaliat, almenys directament, sinó Aena, empresa dels 'compañeros' socialistes de Madrid. Sigui com sigui, si a Reus passen gana, amb les platges a tocar, ens podem imaginar com anirem de servits els lleidatans amb l'aeroport d'Alguaire. És allò que en castellà diuen: "Cuando las barbas de tu vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar".
En remull porta uns mesos la nova autoritat aeroportuària catalana, en remull i gairebé sense alé pel 'marrón' que li ha caigut a sobre i per haver-se mullat fugint cap endavant seguint l'estel.la del Venedor de Fum Major, que des del Palau de la Banqueta s'autoproclama principal impulsor de l'aeroport, hereu com és del despenolament dinerari tripartit. "Antes muerto que sencillo". Tot abans que recular ni una passa i reconéixer, com fa ara amb els comptes municipals el seu company de Tarragona, que potser ens vam passar una mica. En remull, deiem de la nova autoritat aeroportuària convergent, però amb més picardia o precaució, si es vol, doncs ara qui talla el bacallà a Alguaire ja no és Aeroports Públics de Catalunya, sinó Cimalsa, l'empresa pública que gestiona les grans àrees logístiques del país i que, caramboles de la vida, dirigeix l'Isidre Gavín, excap de l'oposició a la Paeria i expresident de la Diputació de Lleida, que es deu de fer uns bons panxots de riure des del seu despatx del carrer Entença de Barcelona, ben a prop de la presó Model. Cimalsa va ser qui va posar els calerons per construir l'aeroport (el tripartit ja anava fluix de caixa, els primers anys de la crisi, 2007-2009), és l'ama de les 370 hectàrees que ocupa i és la que gestiona ara directament el complex. De fet, amb el nou Govern les licitacions per l'aeroport ja no les fa Aeroports Públics de Catalunya, que té una desena de treballadors assignats a Alguaire, sinó Cimalsa directament, com l'ampliació de pexiglàs que s'ha fet per acollir els esquiadors (hologrames, encara) aquest hivern i que ha costat més de 700.000 euros.

I la Llotja en perd 2,1, de milions en deu mesos

Enfarinats en pèrdues, i com ja vam dir en un recent Carn d'Olla, cal repetir que la Llotja de Lleida en va perdre 2,1, de milions d'euros, l'any passat, des del febrer en què es va inaugurar. Ho repetim perquè no ho hem vist a cap altre lloc del món mundial (tampoc en boca de l'oposició), que aquest caprici de l'alcalde Ros ha començat a perdre diners pel broc gros. Fer la Llotja costarà al final més de 60 milions d'euros, impost de societats inclòs, però mantenir-la pot suposar una sagnia per l'hisenda municipal, doncs amb concerts del cunyat del fins ara president del Congrès i espectacles de l'òrbita de 'la ceja', bona part d'un mateix programador, serà complicat quadrar els comptes. El Centre de Negocis i Convencions SA, l'empresa que va constituir Ros el 2004 per acabar fent la Llotja, presenta a 31 de desembre del 2010 un resultat negatiu de 2.163.844,72 euros. Això vol dir que va perdre una mitjana de 200.000 euros cada mes, l'any passat. I a l'empresa privada a qui la Paeria va adjudicar la gestió de la Llotja en la seua vessant de palau de congressos i convencions, no deu d'enlairar pas coets, precisament. Fa tres mesos, a l'agost,  La Llotja de Lleida SA va fer una ampliació de capital de 50.000 euros, que se sumen als 100.000 que ja havia desemborsat el febrer del 2010, quan es va constituir. 
Aeroport i Llotja, Llotja i Aeroport. Quan hom fuig de la realitat acostuma, una hora o altra, a fotre-s'hi de morros.

Ager Sedetanus