Sense sucre

Diluvi allà on no arriben les lleis

 En els anys de l'antic testament Jahvé no disposava de Guàrdia Urbana i per això va enviar un diluvi espantós per castigar la Humanitat corrupta, en lloc d'aixecar acta i incoar expedient sancionador, que és com es resolen ara aquestes coses després de segles d'aprenentatge i de dues guerres mundials.

Però al número 2 de la plaça del Dipòsit de Lleida la ira administrativa, si és que ha estat tal ira, no ha funcionat mai, i han estat les pluges de la setmana passada les que han possibilitat que dissabte la Paeria tanqués l'edifici.

La Paeria ja fa temps que hi anava al darerre de l'edifici. Les denúncies dels veïns del centre històric per la proliferació de pisos sense arreglar, bars il·legals i prostíbuls que dificulten la convivència i creen borses de marginació en la que sense dubte podria ser la zona més bonica de la ciutat de Lleida han fet posar les piles a la Paeria, que en els darrers anys ha aixecat unes 300 actes d'inspecció a la recerca de pisos-patera, cases de barrets il·legals i locals sense llicència. Però el resultat dels expedients no s'ha traduït en una reducció eficaç del problema. El cas del número 2 de la plaça del Dipòsit n'és el millor exemple. L'agost del 2010, després de reiterades denúncies, la Guàrdia Urbana va inspeccionar per sorpresa l'edifici i va precintar quatre habitatges on presumptament s'hi feien activitats sense llicència, i va tramitar una multa de 600 euros als seus inquilins. Al cap d'uns dies, el precinte era història i els locals funcionaven un altre cop amb normalitat. L'Ajuntament també ho va intentar amb inspeccions de caràcter tècnic per trobar possibles anomalies a l'edifici i als serveis, però el propietari sempre aconseguia presentar a temps el paper que justificava l'estat de l'habitatge. El febrer d'aquest any, la fiscalia de Lleida va iniciar també una denúncia per proxenetisme contra els inquilins dels pisos del carrer Dipòsit.

Es dóna el cas que el propietari d'aquest i d'altres immobles problemàtics del centre històric és Xavier Montagut, que va ser regidor pel PSC als anys vuitanta i que algun estiu fins i tot va arribar a signar decrets d'alcaldia en substitució de Siurana. Preguntat en una ocasió sobre la qüestió, Montagut va arronsar les espatlles i va dir que el que feien els inquilins a dins dels pisos que ell els llogava no era cosa seva. Efectivament, això diu la llei. Però la indiferència d'aquest i d'altres propietaris sobre el futur del centre històric és un greu maldecap per a la Paeria, que es troba sense armes legals per lluitar amb efectivitat per una renovació real del barri, no només apedaçant aquí i allà una nova plaça sinó afavorint que la inversió privada entri als pisos, els renovi i millori la salubritat de les cases i la pluralitat del veïnatge.

Ara, l'Ajuntament s'ha agafat a les esquerdes provocades pels aiguats de la setmana passada per fer allò que fins ara li ha estat impossible aconseguir: desallotjar les activitats il·lícites i forçar el propietari a renovar l'immoble. Ha hagut d'intervenir la providència d'unes pluges més fortes del normal per fer allò que quatre anys d'actuacions administratives no han aconseguit. Sorprèn que l'astúcia i la imaginació jurídica que han tingut les autoritats municipals per posar-se al capdavant d'una renovació legal tan controvertida com la del burka, més simbòlica que no pas pràctica, no s'hagi dirigit també a promoure uns altres canvis legals que permetrien als municipis actuar amb més eficàcia contra la degradació de barris sencers, condemnats a un present precari i un futur difícil per la desídia irresponsable i l'especulació de baix nivell.

David Marín

http://blogs.elpunt.cat/davidmarin